Page 12 - Numero 89

CARACTERS 89definitiva 1-1:maqueta 39. 4.qxd 8/5/20 18:39 Página 12

Dues escriptores africanes (singulars)

En els darrers mesos, han arribat a les conèixer els Grans Punts Místics, que El segon títol que volia destacar és
llibreries dues propostes arrelades a només estan a l’abast dels iniciats en el Les nostres riqueses, de Kaouther
l’Àfrica, i signades per dones, que vol- món de la bruixeria. Per fer-ho, haurà Adimi, publicat per Edicions del Peris -
dria destacar. Una d’elles, Nnedi de visitar la terra salvatge (el territori copi en traducció d’Anna Casassas.
Okorafor, és una escriptora d’ascen- dels esperits) i assistir a la seua pròpia L’obra transcorre l’estiu de 2017, quan
dència igbo, una de les ètnies de mort. I, després, emprendre un llarg un estudiant rep l’encàrrec de buidar
Nigèria; l’altra, Kaouther Adimi, va viatge a través del desert per buscar una llibreria d’Alger, que ja ha tancat i
nàixer a Alger. Les dues, però, viuen l’home que va violar la seua mare i la on instal·laran una tenda de bunyols.
fora: Okorafor, als Estats Units; Adimi, va engendrar, i que és, també, un brui- És una llibreria menuda i situada en un
a França. Però cap de les dues no ha xot molt potent. barri obrer, i els veïns —tot i no desta-
renunciat ni a parlar de la seua terra ni Més que una novel·la de ciència-fic- car per l’avidesa lectora— no volen
a adoptar-ne el punt de vista. ció, diria que Qui tem la mort és un relat que es perda, així que miraran de boi-
Okorafor ha escrit llibres infantils i fantàstic. O, fins i tot, de realisme màgic cotejar subtilment l’estudiant. La llibre-
juvenils i narracions de ciència-ficció. africà. Una obra que fa servir la fantasia ria la va fundar, l’any 1936, Edmond
Una ciència-ficció, però, ambientada a per descriure millor el món real i les Charlot, un agitador cultural francès,
l’Àfrica i on apareixen guerres tribals, seues deficiències. És això el que acon- amb una idea que avui ens resulta fami-
ablacions de clítoris o la denúncia de la segueix Okorafor, denunciar la violència liar, però que aleshores devia semblar
situació marginal que, en certs llocs del que pateix el continent africà: les guer- extravagant: convertir-la en un centre
continent, pateixen els albins. Tot això res, les morts, les violacions de dones o cultural. I, de fet, per aquell local hi van
amanit amb una clara perspectiva de les mutilacions. I ho fa a través d’una passar autors com Antoine de Saint-
gènere. Uns ingredients singulars que prosa àgil, d’un imaginari exuberant i Exupéry, André Gidé o un jove Albert
podem trobar en Qui tem la mort, la d’uns personatges amb una personalitat Camus, a qui Charlot, que també va
novel·la que ha traduït Blanca Busquets irresistible, que t’arrosseguen amb ells i fundar una editorial, li va publicar una
per a Raig Verd. et porten a territoris que els lectors euro- obra primerenca: Révolte dans les
L’obra explica la història d’Onye - peus no estem acostumats a trepitjar. Asturies, una peça teatral que havia
sonwu, que significa precisament «Qui Una narració que, sense necessitat de estat prohibida per la censura. La
tem la mort». L’acció se situa al cor de paranys, acaba resultant addictiva. novel·la barreja personatges i fets
l’Àfrica en un futur postnuclear. Allà hi reals, un dels quals és la mateixa exis-
ha dos grups ètnics, els nuru i els tència de la llibreria, que, després de
okeke. Els primers tenen la pell de color 83 anys, encara avui obre les portes
marró grogós, i els segons, marró fosc; cada dia al carrer Hamani d’Alger.
i els primers —basant-se en les escrip- L’autora intercala diverses línies argu-
tures d’un llibre sagrat, el Gran Llibre— mentals: una d’elles se centra en les peri-
decideixen exterminar els altres. pècies de l’estudiant que intenta buidar
Onyesonwu, de fet, pertany a una ter- de llibres els prestatges del local i, de
cera categoria: és ewu, una mena de retruc, ens permet conèixer la vida del
mestissa, fruit de la violació d’una dona barri, i també alguns veïns, entre els
okeke per un home nuru. Els ewu tenen quals el vell dependent de la llibreria,
la pell del color de l’arena i pigues a ara retirat, que no deixa d’acudir-hi
les galtes, i no són ben vists ni pels nuru cada dia; una segona línia ens presenta
ni pels okeke. extractes dels diaris del mateix Charlot,
Però la protagonista del llibre, tot i ficcionats per l’autora a partir dels diaris
ser ewu, ben prompte descobreix que originals; i, finalment, pren la paraula
té capacitats que els altres no tenen. Per una mena de cor de tragèdia grega,
exemple, la de convertir-se en qualsevol que demostra ser el poble d’Algèria, i a
animal, sobretot en voltor. O la de fer través del qual accedim a una visió dels
retornar certs animals de la mort. I la de fets que van sacsejar el país durant
fer revertir l’ablació del clítoris que van bona part del segle XX, però presentats
patir ella i tres amigues i que a la des d’una òptica nova, la dels algerians
novel·la s’anomena l’Onzè Ritu. Així que van haver de sentir-se com si foren
que, tot i el doble rebuig que rep per estrangers a casa seua.
ser ewu i per ser dona, s’entestarà a
12 aprofundir en aquestes capacitats i Vicent Usó