Page 11 - Numero 89
P. 11

CARACTERS 89definitiva  1-1:maqueta 39. 4.qxd  8/5/20  18:39  Página 11









                   camps del coneixement i volguessin res-
                   catar  l’obra  de  figures  com  Joan  Lluís
                   Vives, malgrat el fre de la Inquisició i el
                   Decret de Nova Planta. És una virtut de
                   l’autor contextualitzar amb tants matisos
                   el moment històric de la novel·la, també
                   pel que fa al paper de les dones. A més
                   de  beates  i  monges  apareix  un  perso-
                               l
                   natge,  Magda e na  Esteve,  amb  grans
                   coneixements mè dics; amb tot, pel fet de
                   ser dona i ví dua, és titllada de bruixa i
                   es veu obligada a viure amb la seva filla
                   de manera marginal i en la misèria més
                   absoluta.
                     Per la seva temàtica, el capítol «De
                   com  els  interessos  dels  poderosos
                   amarguen  les  vides  dels  humils»  és
                   especialment  significatiu,  no  només
                   per l’argument concret de l’obra, sinó
                   pel  to  universal  que  li  atorga.  En
                   aquest  sentit,  el  mal  i  altres  formes
                   d’opressió  pròpies  de  l’època  que
                   intuïm  en  el  títol  es  palesen  en
                   l’existència  d’esclaus,  representada
                   pel negre Toni, o en la rellevància de
                   la Santa Inquisició, personificada en la
                   figura d’Antoni Fabra, que ja utilitzava
                   les  notícies  falses  per  aconseguir  els
                   seus objectius repressors.
                     L’autor  de  Sueca  té  una  llarga  tra-
                   jectòria en literatura històrica i en lite-
                   ratura  juvenil.  Ha  guanyat  el  Premi
                   Andròmina de narrativa dues vegades
                   (1983 i 2016), el Premi Ramon Mun a  -
                                                 t
                   ner de literatura juvenil (1988) i el Pre  -
                   mi Far de Cullera de novel·la històrica
                   juvenil (2006), per posar alguns exem-
                   ples significatius. És el que en diríem
                   un autor amb ofici, amb segell propi i
                   amb  una  marcada  influència  del  seu
                   compatriota Joan Fuster. Els hereus de
                   la  derrota manté  característiques  de
                   moltes  de  les  seves  obres  anteriors,
                   com són el retrat de la seva terra (la
                   Ribera del Xúquer), la situació tempo-
                   ral, el segle XVIII de maulets i botiflers, i
                   un  lèxic  riquíssim  i  ple  de  dialectalis-
                   mes que és una delícia per als sentits
                   dels lectors.
                     Amb segell de qualitat, amb aquest
                   llibre  es  consolida  el  que  ja  podríem
                   anomenar  un  subgènere  literari  propi
                   de  les  nostres  lletres,  el  de  les  obres
                   que recreen la Guerra de Successió i
                   les seves conseqüències arreu del terri-
                   tori,  com  L’última  canonada,  de  Pere
                   Morey,  o  Victus,  de  Sánchez  Piñol.
                   Aprendre  història  valenciana  amb  el
                   gaudi de la bona literatura: això és Els
                   hereus de la derrota.

                                Sebastià Sansó Jaume                                                                          11
   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15   16