Page 6 - Numero 89
P. 6

CARACTERS 89definitiva  1-1:maqueta 39. 4.qxd  8/5/20  18:39  Página 6









                                                                Veloy ens serveix aquesta trama hip-
                                      Una                      nòtica  i  seca  en  glops  molt  breus,  en  El color
                              nouvelle… vague                  què  alterna  el  punt  de  vista  d’un  dels  de la Història
                                                               dos protagonistes. També s’hi alternen
                                                               el present i el passat. L’autor confessa:
                                                               «És un joc literari, lúdic, per influència
                                                               de Queneau, Perec i altres autors que
                                                               fan jocs formals que m’agraden. El lec-
                                                               tor no té per què entrar; la lectura no li
                                                               ha  d’exigir  res  que  no  vulgui.  Però
                                     Marià Veloy                                                         John Carlin i Oriol Malet
                                Contra els homes d’acció       sí  que  afecta  el  ritme,  que  empeny  a  Mandela i el general
                                                               seguir llegint. Aquest era el repte i un
                              Més Llibres, Barcelona, 2019                                             Comanegra, Barcelona, 2019
                                                               factor de la novel·la negra que m’inte-
                                      144 pàgs.                                                                120 pàgs.
                                                               ressava, perquè sol atrapar el lector.»
                                                                És una obra breu, el que anomenem
                                                               nouvelle,  amb  una  aroma  francesa.
                                                               «Volia fer una novel·la negra, però vaig  La narració retrata la història de Sud-
                          Marià Veloy és un narrador amb una   agafar el model del cinema francès de  àfrica  en  l’auge  de  l’apartheid  i  el
                          personalitat  molt  marcada,  com    Jean-Pierre  Melville;  m’agradava  més  terror que això suposa. Parla de sang i
                          demostra  a  la  seva  darrera  novel·la,  que el del Vázquez Montalbán quan, a  de guerra des de la perspectiva d’un
                          Contra  els  homes  d’acció,  publicada  través  de  Pepe  Carvalho,  feia  descrip-  dels  generals  que  van  participar  en
                          per Més Llibres. Filòsof de formació i  cions d’una realitat social», comenta Ve  -  un dels moments i episodis més impor-
                          editor autònom de professió, ha publi-  loy,  que  s’imagina  l’Oswald  interpretat  tants del país al llarg del segle XX. La
                          cat  assajos  i  llibres  infantils  d’encàr-  per  un  Alain  Delon,  de  jove.  Per  tant,  trama  ens  explica  les  vicissituds  de
                          rec.  En  novel·la  va  debutar  el  2011  acceptant la influència cinematogràfica,  Nelson Mandela i la revolució que va
                          amb Königsberg (Pez de Plata), un text  podríem dir que és una nouvelle... va gue.  liderar, però ell no és l’encarregat de
                          sorprenent, poliè dric, agosarat, diver-  És una obra dramàtica, tot i que amb  transmetre’ns  el  missatge.  Perquè,  de
                          tit i molt treballat. Tan personal de fons  pinzellades  subtils  i  elegants  d’humor,  fet, estem parlant d’un còmic biogràfic
                          i superlatiu de forma que resulta des-  del  que  et  fa  somriure.  L’humor  és  un  en  el  qual  es  relata  la  trobada  del
                          concertant, dit en positiu, com algunes  element  habitual  en  Veloy.  També  és  periodista John Carlin amb el general
                          pel·lícules de David Lynch; però on el  una faula amb personatges arquetípics  Viljoen. És el general blanc qui explica
                          cineasta  posa  inquietud  i  morbositat,  —el  policia,  el  fugitiu,  la  femme fa  -  la  revolució  que  va  liderar  Mandela
                          Veloy  hi  posa  humor  i  uns  cops  de  tale…— en què Veloy aboca una refle-  —amb tot el que va significar per als
                          brotxa d’alta cultura inusuals. Va repe-  xió moral, una pregunta sobre els límits  habitants  negres  del  país,  que  fins
                          tir  a  Pez  de  Plata,  el  2013,  amb  la  de la lleialtat. Un concepte que, en prin-  abans de la seva arribada al govern es
                          recomanable Después de Rita, intimis-  cipi, és positiu, però que dut a l’extrem  trobaven en una situació de desigualtat
                          ta, inquietant, concisa i depurada. Un  no és tan clar que ho sigui, de positiu.  i esclavisme (més o menys) disfressat.
                          text  ple  d’angoixa,  d’asfíxia,  de  la  És una obra d’idees, de fons polític,  Així, Carlin es dedica a presentar-nos
                          buidor  que  deixen  els  pares  morts.  I  que  en  cap  cas  esdevé  un  pamflet.  la sortida de Mandela de la presó, els
                          dels  esforços  per  assolir  allò  que  Comença amb una citació de Leonard  moviments  totalitaristes  vigents  en  l’è-
                          volem,  allò  que  somiem.  Abans,  el  Cohen: «Els somiadors cavalquen con-  poca  i  la  caiguda  del  règim,  i  ens
                          2012,  havia  publicat  a  Cossetània  tra  els  homes  d’acció.»  I  introdueix  el  explica  les  seves  trobades  amb
                                                               lector en la Barcelona preolímpica dels
                          100  motius  per  ser  perico,  en  què                                  Mandela fins al moment en què aquest
                          demostra la seva gran capacitat ima-  que,  en  aquell  moment,  s’oposaven  a  últim accedeix al govern. El recorregut
                          ginativa, si se’m permet la ironia.  un model de Barcelona que, finalment,  per la història del líder sud-africà és, al
                                                               s’ha consolidat.
                            Marià  Veloy  és  un  home  de  tracte  Diu l’autor: «L’Oswald és un idealista  mateix  temps,  el  de  la  transformació
                          amable,  generós  de  rialla,  que  prefe-  i vol canviar la societat. I es pregunta  (mental)  del  general  Viljoen  i  del
                          reix escoltar a parlar, però, quan parla,  fins a quin punt ha de ser lleial a aques-  mateix país.
                          argumenta de manera precisa. Ha estat  ta idea, si val la pena arriscar la vida o  Amb tot, el que importa aquí no és la
                          crític  literari  al  suplement  Cultura  de  no.»  Per  aquest  motiu,  i  per  seguir  trajectòria  política  dels  personatges
                          l’Avui, al TimeOut i en aquesta mateixa  l’atractiva activista francesa Clementine,  representats, sinó la visió que Carlin ens
                          revista, Caràcters.                                                      ofereix  d’aquest  canvi  des  d’unes  tres
                                                               entra  en  un  petit  grup  de  terroristes
                            Contra els homes d’acció narra la nit  novells, Els Aviadors: quatre nois de vint-  dècades de distància. El replantejament
                          i matinada que comparteixen l’Oswald  i-pocs anys que ho volen tot i ho volen  polític  del  general  en  relació  amb
                          —nom de guerra d’un noi de persona-  ara, amb un idealisme gairebé romàntic  Mandela  s’evidencia  ja  a  la  primera
                          litat complexa que treballa d’acomoda-  i  totalitzador.  Les  coses  es  poden  can-  pàgina, i el llibre s’encarrega de donar
                          dor de cinema— i l’Alberta, una jove  viar, però? Veloy conclou: «Crec que sí.  llum tant a la revolució que aporta l’ex-
                          que està fent la tesina sobre l’obra El  Cal prendre consciència i fer petits can-  presoner com a la capacitat que demos-
                          gos, de l’escultor Giacometti. Tots dos  vis perquè, com deia el Capità Enciam,  tra de dur a terme tot aquest recorregut
                          eren  parella  fins  fa  pocs  mesos.  Ara,  “els petits canvis són poderosos”.»  des d’una perspectiva pacifista.
                          els separen un policia, una determina-                                     Si ens aturem en l’aspecte temàtic, el
                      6   ció i una pistola carregada.                                  Lluís Llort  text ja és extraordinari per la manera
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11