Page 8 - Numero 89

CARACTERS 89definitiva 1-1:maqueta 39. 4.qxd 8/5/20 18:39 Página 8

Gramàtica de la fantasia

Hi ha escriptors que per motius labo- dò s’enfila a un arbre i mai més no
rals o familiars vivim fora dels Països Uri Costak posa un peu a terra. Des de dalt dels
Catalans i continuem creant la nostra L’estilita arbres tindrà la perspectiva justa per
obra literària en català. D’una manera Amsterdam Llibres, Barcelona, 2019 analitzar i raonar sobre el sentit de la
o altra intentem estar al corrent de tot 152 pàgs. vida i el comportament dels éssers
el que es cou a la terra que vam deixar humans. Igual que em va passar amb
un dia i gràcies a les xarxes socials i la lectura de la novel·la de Calvino,
als mitjans de comunicació ens és pos- amb la novel·la d’Uri Costak he retro-
sible fer-ho. Ara bé, de lluny estant, hi bat el plaer de la lectura, de no tenir
ha la percepció que les coses tampoc por de parar, de gaudir de manera
llegendari cavaller Italo Rodari. Tota
no han canviat tant: Barcelona conti- senzilla amb un text aparentment sen-
nua sent el centre del mercat literari i l’economia i la repercussió històrica i zill, d’aïllar-me completament del món
social del poble giren al voltant de
cultural, i la resta de ciutats fan el que que m’envolta i de reflexionar-hi. He
poden; hi ha els grupuscles que s’esti- l’estàtua del noble cavaller i de la seua pogut gaudir de la història narrada de
llegenda fins que una nit la caiguda
men i els que s’odien d’igual manera, manera precisa, sense mancances ni
així com els entusiasmes i les decep- d’un llamp esmicola l’estàtua del cava- excessos, en què el narrador ofereix al
ller. Aquest fet extraordinari hauria sig-
cions de centenars, possiblement, d’es- lector els recursos necessaris perquè
criptors que en greixen els catàlegs de nificat la ruïna econòmica del poble si complete l’obra.
no haguera estat perquè, poc temps
les col·leccions de les editorials. Hi ha En un món que corre sense que sapi-
llibres i autors que semblen que són la després, mentre l’administració local guem realment cap a on anem, en què
decidia la manera de solucionar el buit
novetat exquisida, la nova veu que la por a perdre ens corca per dins,
cada tres o quatre mesos irromp en el provocat pel llamp, aparegué a dalt de aquest relat ens convida a la reflexió, i
la columna «un home de cabells
panorama literari català, i que serà a entendre que el canvi, per negatiu
substituïda per una altra veu molt més blancs, eixut, vestit amb quatre parracs que puga semblar, no sempre ha de
i assegut en la posició del lotus, amb
nova i trencadora. És per això que he conduir necessàriament a la derrota.
rebut la lectura de L’estilita com el glop les cames plegades com un iogui». Com diu l’alcalde Laville: «A vegades
Tota la narració girarà al voltant de la
d’aigua fresca d’una font antiga, la pri- s’ha de perdre, encara que només
mera novel·la o, per ser més precisos, figura d’aquest personatge i de com, sigui perquè torni a quedar clar per a
des de l’immobilisme més absolut i gai-
la novel·la curta d’Uri Costak. tothom on es troba la victòria.»
L’estilita comença amb una tempesta rebé sense proferir paraula, modifi-
carà no només els fets, pensaments i
i una columna que sosté l’estàtua del Iban L. Llop
sentiments dels habitants del petit
poble de Gyors de la Montagne, sinó
de tot el món.
Uri Costak irromp en la narrativa
catalana als quaranta-sis anys amb
aquest peculiar llibre, una novel·la en
què les dosis de senzillesa i d’ironia
estan ben mesurades, i en què tot el
que hi ha és just i precís, sense des-
torb. Pel que he pogut esbrinar gràcies
a les xarxes socials i entrevistes en mit-
jans de comunicació, Costak és llicen-
ciat en Periodisme; ha treballat com a
reporter a La Vanguardia i com a guio-
nista a la Cadena Ser, i també s’ha
dedicat a l’àmbit de la comunicació
empresarial i institucional. A més a
més, sembla que no és el primer text
de creació que escriu, però sí el primer
que ha pogut concloure.
La lectura de L’estilita m’ha portat als
meus quinze anys, quan vaig llegir El
baró rampant, d’Italo Calvino. En
8 aquell llibre, Cosimo Piovasco di Ron -