Page 8 - Numero 89
P. 8

CARACTERS 89definitiva  1-1:maqueta 39. 4.qxd  8/5/20  18:39  Página 8









                                                            Gramàtica de la fantasia








                          Hi ha escriptors que per motius labo-                                    dò  s’enfila  a  un  arbre  i  mai  més  no
                          rals o familiars vivim fora dels Països         Uri Costak               posa un peu a terra. Des de dalt dels
                          Catalans i continuem creant la nostra            L’estilita              arbres  tindrà  la  perspectiva  justa  per
                          obra literària en català. D’una manera  Amsterdam Llibres, Barcelona, 2019  analitzar i raonar sobre el sentit de la
                          o altra intentem estar al corrent de tot        152 pàgs.                vida  i  el  comportament  dels  éssers
                          el que es cou a la terra que vam deixar                                  humans. Igual que em va passar amb
                          un dia i gràcies a les xarxes socials i                                  la  lectura  de  la  novel·la  de  Calvino,
                          als mitjans de comunicació ens és pos-                                   amb la novel·la d’Uri Costak he retro-
                          sible fer-ho. Ara bé, de lluny estant, hi                                bat el plaer de la lectura, de no tenir
                          ha la percepció que les coses tampoc                                     por  de  parar,  de  gaudir  de  manera
                                                               llegendari  cavaller  Italo  Rodari.  Tota
                          no  han  canviat  tant:  Barcelona  conti-                               senzilla amb un text aparentment sen-
                          nua sent el centre del mercat literari i  l’economia i la repercussió històrica i  zill, d’aïllar-me completament del món
                                                               social  del  poble  giren  al  voltant  de
                          cultural, i la resta de ciutats fan el que                               que  m’envolta  i  de  reflexionar-hi.  He
                          poden; hi ha els grupuscles que s’esti-  l’estàtua del noble cavaller i de la seua  pogut gaudir de la història narrada de
                                                               llegenda  fins  que  una  nit  la  caiguda
                          men i els que s’odien d’igual manera,                                    manera  precisa,  sense  mancances  ni
                          així  com  els  entusiasmes  i  les  decep-  d’un llamp esmicola l’estàtua del cava-  excessos, en què el narrador ofereix al
                                                               ller. Aquest fet extraordinari hauria sig-
                          cions de centenars, possiblement, d’es-                                  lector  els  recursos  necessaris  perquè
                          criptors que en greixen els catàlegs de  nificat la ruïna econòmica del poble si  complete l’obra.
                                                               no  haguera  estat  perquè,  poc  temps
                          les col·leccions de les editorials. Hi ha                                  En un món que corre sense que sapi-
                          llibres i autors que semblen que són la  després,  mentre  l’administració  local  guem realment cap a on anem, en què
                                                               decidia la manera de solucionar el buit
                          novetat  exquisida,  la  nova  veu  que                                  la  por  a  perdre  ens  corca  per  dins,
                          cada tres o quatre mesos irromp en el  provocat pel llamp, aparegué a dalt de  aquest relat ens convida a la reflexió, i
                                                               la  columna  «un  home  de  cabells
                          panorama  literari  català,  i  que  serà                                a  entendre  que  el  canvi,  per  negatiu
                          substituïda per una altra veu molt més  blancs, eixut, vestit amb quatre parracs  que  puga  semblar,  no  sempre  ha  de
                                                               i assegut en la posició del lotus, amb
                          nova i trencadora. És per això que he                                    conduir  necessàriament  a  la  derrota.
                          rebut la lectura de L’estilita com el glop  les  cames  plegades  com  un  iogui».  Com diu l’alcalde Laville: «A vegades
                                                               Tota la narració girarà al voltant de la
                          d’aigua fresca d’una font antiga, la pri-                                s’ha  de  perdre,  encara  que  només
                          mera novel·la o, per ser més precisos,  figura  d’aquest  personatge  i  de  com,  sigui perquè torni a quedar clar per a
                                                               des de l’immobilisme més absolut i gai-
                          la novel·la curta d’Uri Costak.                                          tothom on es troba la victòria.»
                            L’estilita comença amb una tempesta  rebé  sense  proferir  paraula,  modifi-
                                                               carà  no  només  els  fets,  pensaments  i
                          i una columna que sosté l’estàtua del                                                           Iban L. Llop
                                                               sentiments  dels  habitants  del  petit
                                                               poble de Gyors de la Montagne, sinó
                                                               de tot el món.
                                                                Uri  Costak  irromp  en  la  narrativa
                                                               catalana  als  quaranta-sis  anys  amb
                                                               aquest peculiar llibre, una novel·la en
                                                               què  les  dosis  de  senzillesa  i  d’ironia
                                                               estan  ben  mesurades,  i  en  què  tot  el
                                                               que  hi  ha  és  just  i  precís,  sense  des-
                                                               torb. Pel que he pogut esbrinar gràcies
                                                               a les xarxes socials i entrevistes en mit-
                                                               jans de comunicació, Costak és llicen-
                                                               ciat en Periodisme; ha treballat com a
                                                               reporter a La Vanguardia i com a guio-
                                                               nista  a  la  Cadena  Ser,  i  també  s’ha
                                                               dedicat  a  l’àmbit  de  la  comunicació
                                                               empresarial  i  institucional.  A  més  a
                                                               més, sembla que no és el primer text
                                                               de creació que escriu, però sí el primer
                                                               que ha pogut concloure.
                                                                La lectura de L’estilita m’ha portat als
                                                               meus quinze anys, quan vaig llegir El
                                                               baró  rampant,  d’Italo  Calvino.  En
                      8                                        aquell llibre, Cosimo Piovasco di Ron  -
   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13