Page 15 - Numero 89

CARACTERS 89definitiva 1-1:maqueta 39. 4.qxd 8/5/20 18:39 Página 15

les moquetes són difícils de netejar, per- amb Pere com a narrador i tanca la
què algunes taques són indelebles i La venjança és un plat història amb un final sorprenent però
perquè petites runes d’allò que s’ha que se serveix fred potser no inesperat, i que no deixarà el
trencat solen romandre amagades lector sumit en la indiferència. De fet, les
entre les capes de la suau superfície, dues primeres parts estan plantejades
com els petits i esmolats vidres que com un joc de miralls en tant que expli-
ningú veu, però que esperen, insignifi- quen uns mateixos esdeveniments des
cants i pacients, l’hora de ferir. de dues perspectives ben distintes. Un
Vidres en la moqueta indaga una de calidoscopi que atrapa el lector amb
les més habituals i nefastes conseqüèn- Jordi Nopca uns dosificats cops d’efecte que, en
cies del poder: la capacitat de fer mal. La teva ombra mans de Nopca, esdevenen, gairebé
Diverses representacions del mal van Premi Proa de novel·la sempre, versemblants. Ara bé, no
apareixent al llarg de la novel·la: la Edicions Proa, Barcelona, 2019 podem afirmar que la visió que s’expo-
violència conjugal, la tortura, la corrup- 512 pàgs. sa dels fets sigui completa, ja que sem-
ció, la guerra… Hi ha persones respec- pre es pot retreure —nosaltres, però, no
tables que construeixen la seua ho farem— que, per acabar de tancar
respecta bilitat sobre el seu poder o, el cercle, s’hi hauria d’incorporar la ver-
cosa equivalent, sobre la possibilitat Estiu de 2011. Pere, un jove estudiant sió de les dues noies de què s’enamoren
reconeguda de fer mal. Però també la d’antropologia i frustrat director de els germans. Aquesta solidesa en la
conseqüència del mal es personifica en cinema, coneix al Sónar, un festival de construcció narrativa es fa evident en el
les víctimes. Alguns personatges con- música progressista barceloní, Kate complex exercici d’estil que representa
crets es pregunten per què els ha tocat Longmoor, una jove violinista anglesa, donar veu als dos relats: un, el de Pere,
a ells i, sobretot, com podran fer front a amb qui mantindrà una intensa relació marcat per la ingenuïtat i l’amour fou, i
la seua condició de víctima. Venjant- amorosa. Amb aquest episodi, apa- amb uns tocs de fantasia (els cucs que
se?, oblidant-se?, rebel·lant-se? En tot rentment banal, s’inicia La teva ombra, envaeixen la cuina del pis dels pares); i
cas, i com es diu a la novel·la, «es fa una de les millors novel·les publicades l’altre, el de Joan, d’un to confessional,
ben palès el desequilibri abismal entre el 2019, que proposa al lector una que revela una malaltissa gelosia (l’au-
la fragilitat de la bondat i la potència indagació sobre els límits de la infide- tor ha assenyalat que un dels referents
de la maldat». Una veritat òbvia i desa- litat i la venjança. de la novel·la és Crim i càstig, de
gradosa. Una batalla desigual on la Sense intentar desmuntar en excés Dostoievski).
bondat sembla no tindre res a fer con- l’argument —cosa no gens fàcil—, La Si bé el pes de l’acció recau sobre les
tra el poder de la maldat. Però la vida, teva ombra exposa les complexes rela- dues parelles de joves, Nopca ens ofe-
de tant en tant, dona segones oportuni- cions entre dos germans: l’esmentat reix una galeria de personatges secun-
tats, i sobreposant-se a un entorn de Pere, de caràcter fràgil i vitalista, i que daris que, com en tota bona pel·lícula,
poder, rancor i violència, sorgeixen l’a- encara viu amb els pares; i Joan, tres brillen en les escenes en què apareixen:
mabilitat, el respecte i l’amistat —o fins anys més gran, astut i ressentit, emanci- els pares dels protagonistes (el retrat
i tot qualsevol forma més o menys inten- pat de la família, i que exerceix de mes- familiar que es descriu a les pàgines ini-
sa de bellesa o de bondat que ens ator- tre en una escola de Rubí. Nopca cials és impagable), les amigues de la
ga un bri d’esperança. estructura la novel·la en tres parts Kate i de la Laura, o el matrimoni d’an-
Vidres en la moqueta és una novel·la interrelacionades. A la primera, «Diòxid cians que formen la Maria i el Josep, els
intrigant i commovedora, escrita amb de carboni», assistim a la narració, per veïns d’escala del pis en què viu Joan.
un llenguatge directe i una mirada inci- part del Pere, de la seva història amb la Tampoc podem passar per alt les cons-
siva, de vegades crua i d’altres lírica. Kate i del trencament amb la Laura, la tants referències musicals i cinematogrà-
Conta un viatge, una anècdota, una seva parella fins llavors; tot plegat cul- fiques, ben imbricades a la trama. O el
història distreta amb tocs de suspens; mina amb l’anada del jove a Anglaterra retrat que s’ofereix dels premis literaris i
però, tot i que al rerefons hi ha temes quan s’assabenta de la mort de la violi- que l’autor, com a periodista cultural,
profunds i qüestions transcendents, el nista en tràgiques circumstàncies. Allí, a coneix a la perfecció: Pere aconsegueix
que destaca és la forma, l’estil, la capa- la petita localitat de Reading, visitarà amb Diòxid de carboni (recordem, la
citat de Rafa Gomar per a narrar una freqüentment la seva tomba (en unes primera part del nostre llibre) el Premi
història de manera efectiva. La història pàgines d’un volgut regust romàntic) i Josep Pla i, de passada, provoca un
avança amb un temps i un ritme que escriurà un llibre en què exposarà els nou atac de gelosia al seu germà
semblen el del creuer fluvial, lent i regu- moments que van compartir. La segona (escriptor frustrat de literatura juvenil),
lar, ideal per a observar tant el paisat- part, «Una nit romàntica», és narrada que intentarà vanament escriure’n una
ge exterior com l’interior, tant del vai- per Joan i gira al voltant de la venjança rèplica. Obra ambiciosa (les més de
xell com dels personatges. Un viatge que decideix executar contra el seu 500 pàgines de què consta arrosse-
que observem des de diferents punts de germà quan s’assabenta que surt amb guen sense parar el lector), La teva
vista, des de diferents protagonistes la seva antiga parella, la Laura, i enge- ombra ha guanyat el primer Premi Proa
que anem coneixent més i millor a losit decideix utilitzar la seva nova de novel·la i ha posat el llistó ben alt.
mesura que la travessia avança cap al amant, la Kate, per provocar el trenca- Superar-lo en properes edicions, segu-
seu darrer port. ment entre tots dos. La tercera i darrera rament, no serà una tasca gens fàcil.
part, «Els amors morts», notablement
Lluís Miret més breu que les anteriors, continua Josep Camps Arbós 15