Page 15 - Numero 89
P. 15

CARACTERS 89definitiva  1-1:maqueta 39. 4.qxd  8/5/20  18:39  Página 15









                   les moquetes són difícils de netejar, per-                               amb  Pere  com  a  narrador  i  tanca  la
                   què  algunes  taques  són  indelebles  i  La venjança és un plat         història  amb  un  final  sorprenent  però
                   perquè  petites  runes  d’allò  que  s’ha  que se serveix fred           potser no inesperat, i que no deixarà el
                   trencat  solen  romandre  amagades                                       lector sumit en la indiferència. De fet, les
                   entre  les  capes  de  la  suau  superfície,                             dues  primeres  parts  estan  plantejades
                   com  els  petits  i  esmolats  vidres  que                               com un joc de miralls en tant que expli-
                   ningú veu, però que esperen, insignifi-                                  quen  uns  mateixos  esdeveniments  des
                   cants i pacients, l’hora de ferir.                                       de  dues  perspectives  ben  distintes.  Un
                     Vidres en la moqueta indaga una de                                     calidoscopi  que  atrapa  el  lector  amb
                   les més habituals i nefastes conseqüèn-        Jordi Nopca               uns  dosificats  cops  d’efecte  que,  en
                   cies del poder: la capacitat de fer mal.      La teva ombra              mans  de  Nopca,  esdevenen,  gairebé
                   Diverses  representacions  del  mal  van   Premi Proa de novel·la        sempre,  versemblants.  Ara  bé,  no
                   apareixent  al  llarg  de  la  novel·la:  la  Edicions Proa, Barcelona, 2019  podem afirmar que la visió que s’expo-
                   violència conjugal, la tortura, la corrup-      512 pàgs.                sa dels fets sigui completa, ja que sem-
                   ció, la guerra… Hi ha persones respec-                                   pre es pot retreure —nosaltres, però, no
                   tables  que  construeixen  la  seua                                      ho farem— que, per acabar de tancar
                   respecta bilitat  sobre  el  seu  poder  o,                              el cercle, s’hi hauria d’incorporar la ver-
                   cosa  equivalent,  sobre  la  possibilitat  Estiu de 2011. Pere, un jove estudiant  sió de les dues noies de què s’enamoren
                   reconeguda de fer mal. Però també la  d’antropologia  i  frustrat  director  de  els  germans.  Aquesta  solidesa  en  la
                   conseqüència del mal es personifica en  cinema, coneix al Sónar, un festival de  construcció narrativa es fa evident en el
                   les  víctimes.  Alguns  personatges  con-  música  progressista  barceloní,  Kate  complex exercici d’estil que representa
                   crets es pregunten per què els ha tocat  Longmoor, una jove violinista anglesa,  donar veu als dos relats: un, el de Pere,
                   a ells i, sobretot, com podran fer front a  amb qui mantindrà una intensa relació  marcat per la ingenuïtat i l’amour fou, i
                   la  seua  condició  de  víctima.  Venjant-  amorosa.  Amb  aquest  episodi,  apa-  amb uns tocs de fantasia (els cucs que
                   se?,  oblidant-se?,  rebel·lant-se?  En  tot  rentment banal, s’inicia La teva ombra,  envaeixen la cuina del pis dels pares); i
                   cas, i com es diu a la novel·la, «es fa  una de les millors novel·les publicades  l’altre, el de Joan, d’un to confessional,
                   ben palès el desequilibri abismal entre  el  2019,  que  proposa  al  lector  una  que revela una malaltissa gelosia (l’au-
                   la fragilitat de la bondat i la potència  indagació sobre els límits de la infide-  tor ha assenyalat que un dels referents
                   de la maldat». Una veritat òbvia i desa-  litat i la venjança.           de  la  novel·la  és  Crim  i  càstig,  de
                   gradosa.  Una  batalla  desigual  on  la  Sense  intentar  desmuntar  en  excés  Dostoievski).
                   bondat sembla no tindre res a fer con-  l’argument  —cosa  no  gens  fàcil—,  La  Si bé el pes de l’acció recau sobre les
                   tra el poder de la maldat. Però la vida,  teva ombra exposa les complexes rela-  dues parelles de joves, Nopca ens ofe-
                   de tant en tant, dona segones oportuni-  cions  entre  dos  germans:  l’esmentat  reix una galeria de personatges secun-
                   tats,  i  sobreposant-se  a  un  entorn  de  Pere, de caràcter fràgil i vitalista, i que  daris que, com en tota bona pel·lícula,
                   poder, rancor i violència, sorgeixen l’a-  encara viu amb els pares; i Joan, tres  brillen en les escenes en què apareixen:
                   mabilitat, el respecte i l’amistat —o fins  anys més gran, astut i ressentit, emanci-  els  pares  dels  protagonistes  (el  retrat
                   i tot qualsevol forma més o menys inten-  pat de la família, i que exerceix de mes-  familiar que es descriu a les pàgines ini-
                   sa de bellesa o de bondat que ens ator-  tre  en  una  escola  de  Rubí.  Nopca  cials és impagable), les amigues de la
                   ga un bri d’esperança.              estructura  la  novel·la  en  tres  parts  Kate i de la Laura, o el matrimoni d’an-
                     Vidres en la moqueta és una novel·la  interrelacionades. A la primera, «Diòxid  cians que formen la Maria i el Josep, els
                   intrigant  i  commovedora,  escrita  amb  de carboni», assistim a la narració, per  veïns d’escala del pis en què viu Joan.
                   un llenguatge directe i una mirada inci-  part del Pere, de la seva història amb la  Tampoc podem passar per alt les cons-
                   siva, de vegades crua i d’altres lírica.  Kate i del trencament amb la Laura, la  tants referències musicals i cinematogrà-
                   Conta  un  viatge,  una  anècdota,  una  seva parella fins llavors; tot plegat cul-  fiques, ben imbricades a la trama. O el
                   història  distreta  amb  tocs  de  suspens;  mina amb l’anada del jove a Anglaterra  retrat que s’ofereix dels premis literaris i
                   però, tot i que al rerefons hi ha temes  quan s’assabenta de la mort de la violi-  que  l’autor,  com  a  periodista  cultural,
                   profunds  i  qüestions  transcendents,  el  nista en tràgiques circumstàncies. Allí, a  coneix a la perfecció: Pere aconsegueix
                   que destaca és la forma, l’estil, la capa-  la  petita  localitat  de  Reading,  visitarà  amb  Diòxid  de  carboni (recordem,  la
                   citat de Rafa Gomar per a narrar una  freqüentment  la  seva  tomba  (en  unes  primera part del nostre llibre) el Premi
                   història de manera efectiva. La història  pàgines  d’un  volgut  regust  romàntic)  i  Josep  Pla  i,  de  passada,  provoca  un
                   avança  amb  un  temps  i  un  ritme  que  escriurà  un  llibre  en  què  exposarà  els  nou  atac  de  gelosia  al  seu  germà
                   semblen el del creuer fluvial, lent i regu-  moments que van compartir. La segona  (escriptor  frustrat  de  literatura  juvenil),
                   lar, ideal per a observar tant el paisat-  part,  «Una  nit  romàntica»,  és  narrada  que  intentarà  vanament  escriure’n  una
                   ge exterior com l’interior, tant del vai-  per Joan i gira al voltant de la venjança  rèplica.  Obra  ambiciosa  (les  més  de
                   xell  com  dels  personatges.  Un  viatge  que  decideix  executar  contra  el  seu  500  pàgines  de  què  consta  arrosse-
                   que observem des de diferents punts de  germà quan s’assabenta que surt amb  guen  sense  parar  el  lector),  La  teva
                   vista,  des  de  diferents  protagonistes  la seva antiga parella, la Laura, i enge-  ombra ha guanyat el primer Premi Proa
                   que  anem  coneixent  més  i  millor  a  losit  decideix  utilitzar  la  seva  nova  de novel·la i ha posat el llistó ben alt.
                   mesura que la travessia avança cap al  amant, la Kate, per provocar el trenca-  Superar-lo  en  properes  edicions,  segu-
                   seu darrer port.                    ment entre tots dos. La tercera i darrera  rament, no serà una tasca gens fàcil.
                                                       part,  «Els  amors  morts»,  notablement
                                           Lluís Miret  més  breu  que  les  anteriors,  continua          Josep Camps Arbós  15
   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19   20