Page 20 - Numero 89

CARACTERS 89definitiva 1-1:maqueta 39. 4.qxd 8/5/20 18:39 Página 20

Alguns principis seran les que ens hauran de sorprendre Una violència
a dins d’un poemari que sabem contun-
i els bons finals dent i eficaç: no és en va que la nostra omnipresent
autora ha après del solatge que la vida
li ha posat al davant, i que el seu ofici
poètic és ja una realitat manifesta. I què
hi trobarem, a dins d’aquesta pell? Hi
ha una estranya profunditat que ens
aproxima a la manifestació d’estar vius,
Maria Carme Arnau que ens transmet els fets que hom ha tin- Elies Barberà
En el principi la set i la sal gut tantes vegades a tocar però que, Orestes a Newtown
Premi Òmnium Cultural amb la seua ajuda, podem concretar en XXII Certamen de Poesia
del Vallès Oriental 2018 paraules i en versos: «Com explicar-te Marc Granell Vila d’Almussafes
Editorial Meteora, Barcelona, 2019 els orígens / o la joia de viure / aques- Edicions 96, la Pobla Llarga, 2019
72 pàgs. ta set habitada», per exemple, serveix 28 pàgs.
com una mena de lema o màxima
filosòfica que ens aproxima a l’entrega
a què hom ha de condicionar el
Sempre és difícil cartografiar nous seu camí, a la manera d’un nou Amb Orestes a Newtown, el poeta
mapes. Per això, intentarem trobar les Sidd harta… Però això només és un pri- Elies Barberà va ser guardonat amb el
pistes d’un itinerari que ha anat bastint mer tast en aquesta profunda bellesa XXII Certamen de Poesia Marc Granell
Maria Carme Arnau al llarg de les esta- que el llibre ens promet i que ha d’a- Vila d’Almussafes.
cions poètiques que ens han conduït conseguir dur-nos a una realitat molt Orestes a Newtown està format per
fins a aquest poemari. Cada vegada, la més alta, com una mena de revelació catorze poemes que van desplegant
seua mirada fendeix més incisivament alquímica que tan sols és donada als davant nostre tot un mostrari de violèn-
sobre el fet humà, i és que la seua obra visionaris i, per descomptat, als poe- cia a partir de la figura mitològica
té un caràcter essencialment humanístic tes… I llavors hi ha poemes amb d’Orestes i del jove Adam Lanza.
i reflexiona al voltant de tots aquells moments especialment feliços, que no Orestes, fill d’Agamèmnon i de Clitem -
moments que ens han fet replantejar-nos fàcils, mitjançant els quals se’ns obliga nestra, representa, tot i assassinar la
la nostra mateixa existència. Què som?, a mirar la fosca directament: «on només pròpia mare, la fi d’una història de
cap a on anem?, què ens basteix i què soc / un interrogant / d’incerta respos- sang, d’una manera d’entendre la jus-
ens condiciona?: són preguntes que la ta». Lluny queden les imatges d’una mar tícia com a venjança que va encarnar
filosofia ha tractat de respondre i que, en calma que permeta somniar: ara el seu pare; Lanza, per la seua banda,
sortosament, la nostra autora ens llança concebem que la mar «és la remor / era un jove dels Estats Units de vint
al rostre i ens fa fer, en vista de la nos- dels naufragis». I les cançons de bressol anys que l’any 2012 va entrar armat a
tra petitesa davant d’un abisme que no amaguen ombres incertes amb pregun- l’aula de l’escola Sandy Hook de
pot rebre altre nom que vida. Vida i tes que no sabrem respondre… Un poe- Newtown (Connecticut), on la seua
sentiment, vida i paisatge, vida i arrels: mari bastit amb el simbolisme propi ma re feia classe, i va començar a dis-
allò que hi ha al nostre darrere ens per- d’algú que ha sabut que el camí poètic parar. Aquesta massacre va significar
met de seguir avançant, i el que troba- ha de cosir-se a colps de timó per son- l’assassinat de vint-i-vuit persones,
rem darrere de cada porta no és més dejar amb el preu la part més fonda entre les quals la seua pròpia mare.
que un vague reflex del que haurem que trobarem a dins de l’ànima. Així, Constitueix, com assenyala el poeta,
bastit a cada pas, com un nou camí d’una manera gairebé magistral, l’auto- un pas més en «l’estirp dels assassins»,
envers l’Ítaca que a cadascú la sort ens ra ens mostra que la set i la sal poden la seua continuació.
té reservada… I per què paraules? És erigir un camí que barrege el que hi ha L’obra va resseguint les figures de
possible una resposta que siga capaç d’ert en un camp de batalla espiritual i l’heroi mitològic i de l’homicida nord-
de mostrar l’avançat pensament el sentiment que cada final amaga un americà des del moment del matricidi,
d’Arnau?: només el fet poètic pot mos- altre —tot i que incert— origen. Defini - descrit al primer poema, el qual ser-
tiva ment, un colp d’atzar i de saviesa
trar-nos tot el que el mateix univers ens ha regalat un poemari que consi- veix per presentar el fil argumental que
amaga sota una fina línia que marca la derem essencial per entendre l’obra cosirà els poemes i aquestes dues figu-
diferència abissal entre sobreviure i poètica de la nostra autora. Ara, res, agermanades i alhora contraposa-
des: «definint-te / en la gesta, Adam
extingir-se. La paraula, doncs, esdevé davant d’un món tan personal i fantàs- Lanza, et transfigures / en Orestes, el
una referència immediata i inevitable: tic, només ens queda respirar els sub- malfadat». A partir d’ací, van aparei-
gràcies a les paraules, la humanitat ha tils relleus que les seues paraules ens xent davant del lector episodis i perso-
aconseguit avançar i sobreviure; grà- brindaran. I intentar posseir el secret natges mitològics com Apol·lo Lòxias,
cies a la paraula som el que som. I, que fa dels seus versos una de les Tirèsias o les Erínies, que s’entrellacen
alhora, també esdevé una clara con- experiències poètiques més espectacu- amb tot un imaginari cultural nord-
demna: gràcies a ella no hem estat lars del panorama literari actual dins la americà que va des de la figura del
capaços de recrear un món alternatiu, poesia valenciana. President fent un discurs sobre la per-
qui sap si millor… Però les paraules que missivitat amb les armes («i fas valdre
20 el títol amaga (el principi, la set, la sal) Alfons Navarret el fusell Bushmaster / que a mans la