Page 14 - Numero 89

CARACTERS 89definitiva 1-1:maqueta 39. 4.qxd 8/5/20 18:39 Página 14

La prosa de Lucia Pietrelli és esmola-
Le fiabe da i evanescent alhora. Les paraules Un creuer on res
sono vere han estat seleccionades amb molta no és el que sembla
cura i això es nota. I són capaces de
fer ressaltar el més mínim detall o d’em-
bolcallar-lo amb la boira del bosc i la
rebel·lia prerafaelita de l’heura desfer-
mada. Cada paràgraf, de fet, funciona
gairebé com una unitat independent
Lucia Pietrelli sense deixar d’estar connectat amb la Rafa Gomar
Lítica resta del text. El lirisme de la prosa de Vidres en la moqueta
Editorial Males Herbes, Barcelona, 2019 Pietrelli, una de les principals virtuts Lletra Impresa Edicions, Gandia, 2019
104 pàgs. d’aquesta narradora poeta, juga a 212 pàgs.
favor d’una manera de dir i de no dir
(de ser i de no ser) que pot desconcer-
tar el lector, però que alhora ens endin-
Calvino deia que creia en les rondalles, sa en una dimensió del relat més Rafa Gomar és un narrador amb molt
perquè són reals. Més o menys el mateix profunda. d’ofici. Ha conreat especialment el
devia voler dir Cortázar quan afirmava És en aquesta dimensió on viu l’abis- conte, però de tant en tant torna a la
que la literatura del realisme no podia me que s’obri entre les dues germanes novel·la i ens ofereix obres com En
prescindir de la fantasia. La frontera quan la gran es transforma i afegeix a blanc i negre (1995), Rin (2004) o
entre allò que és real i allò que no ho és la seua bellesa fràgil la sang menstrual Andròmines (2009). Enguany fa deu
té en Pietrelli una visitant assídua. Ho d’una nimfa del bosc. «Amb l’ado- anys d’aquesta darrera novel·la, que
hem vist en narracions i en llibres de lescència, es tornà més opaca i la con- va guanyar el Premi Octubre de narra-
poemes anteriors, però potser és a Lítica versa se’ns moria.» La germana petita tiva, i potser era el moment de treure’n
on la tendència és més subratllada. viu aquestes transformacions de prop i una de nova.
La fórmula inicial de les rondalles és, de lluny alhora. El joc dual entre l’ado- L’argument de Vidres en la moqueta
habitualment, una invitació a aquell lescent i la nena, entre l’amor i el sexe, serà familiar per als lectors de l’autor
que llig o escolta per a deixar de la vida i la mort, es multiplica en un joc gandià, ja que narra un creuer pel Rin.
banda els paràmetres habituals i estar de miralls que no sempre reflecteixen Aquest mateix argument ja el va utilit-
disposat a transigir amb fets extraordi- allò que miren. zar a la novel·la Rin, però totes dues no
naris. Algunes d’aquestes fórmules La germana s’allunya cada vegada poden ser més diferents. A Rin, els que
sonen inquietants: «això era i no era» més dels éssers vius i s’obsessiona amb viatjaven eren adolescents plens de
és una expressió paradoxal que posa- una estàtua de pedra que troba al bosc, vida, feromones i desitjos, disposats a
ria en guàrdia qualsevol filòsof, i qual- el Noi de Marès, perquè «el temps no menjar-se el món. A Vidres en la
sevol gat amagat en una capsa. Així, s’aguantava dret» i perquè «hi ha moqueta, els que viatgen són tres pare-
després d’un paràgraf en què ja ens massa pensaments pel món». Les parau- lles de mitjana edat, quasi tan rics i
ambienta en un poble envoltat de les i els cossos ja no són suficients, per- poderosos com amargats i rancunio-
boira, amb bosc i sense riu ni nom, què és impossible conèixer-los, i això sos. El creuer pel Rin recorrerà en cinc
comença Lítica: «Diuen que la germana porta la protagonista a un atzucac. dies la distància fluvial entre Ams er -
t
és —i no és— d’una bellesa fràgil.» El conflicte central de Lítica és aques- dam i Estrasburg, travessant el cor de la
En un llibre de poemes anterior, ta batalla entre el temps i els cossos, o rica i b(v)ella Europa, un paisatge
Ortigues, Pietrelli encreuava la Blan - dit d’una altra manera, entre el pensa- idíl·lic i pròsper reconstruït sobre les
caneu dels Grimm amb na Magraneta ment i la paraula. La germana voldria runes d’una guerra, unes ideologies i
de Jordi des Racó per treure’n uns poe- tenir accés directe als pensaments sense uns odis llunyans, i ja quasi oblidats. O
mes punxeguts que ja deien coses com la mediació de les paraules i busca la això volem creure. Perquè el feixisme
aquesta: «Qui vol conèixer l’altre / si el manera d’aconseguir-ho, mentre busca continua habitant en les idees, els
pensament / no es pot posseir.» Amb recer en l’home de pedra, sense temps, hàbits i les rutines de molta gent d’apa-
Lítica aprofundeix en aquesta idea amb ni cos, ni paraula. Sense vida. rença respectable, i perquè servint les
la història de dues germanes, i del seu Pietrelli construeix un món ensonyat i copes al bar o fent massatges al
trànsit cap a la vida adulta, a través del irreal, boirós, que beu de molts refe- gimnàs trobem les víctimes i els refu-
descobriment del sexe i de la mort. rents lligats al fantàstic entès com una giats de guerres europees ben recents,
I també de la constatació de la dificul- ampliació de la realitat (les rondalles, lluitant per oferir un somriure que dissi-
tat de «conèixer l’altre». Tant és si l’al- l’Alícia de Carroll, Mary Shelley, les mule la por i la ràbia dels vençuts.
tre és Gael, la parella de carn i ossos Meta morfosis d’Ovidi, el prerafaelitis- Vidres en la moqueta conta la histò-
de la germana, o ella mateixa per part me, o els Viatges i flors de la ria d’un petit i superficial viatge exterior
de la germana petita. Les paraules i els Rodoreda), per a explicar-nos unes i d’un llarg i profund viatge interior. És
gestos són enganyosos i tenen signifi- relacions molt reals, tan reals com la una novel·la que va més enllà de
cants diferents per a cada individu, i és vida mateixa, perquè les rondalles són l’anècdota i que ens narra una vida en
per això que és tan difícil la coneixença certes. aparença càlida, còmoda i burgesa
14 i, per tant, l’amor. Un amor buscat (i no Pau Sanchis com una moqueta, però on no tot
és com aparenta ser. Tothom sap que
trobat) més enllà de la penetració.