Page 7 - Numero 89

CARACTERS 89definitiva 1-1:maqueta 39. 4.qxd 8/5/20 18:39 Página 7

de donar vida als esdeveniments Metaliteratura dependència fraternal i solidaritat ins-
narrats; ara bé, com a obra visual, tal·lada des de la mort dels progenitors.
resulta formidable la força que expres- en estat pur Sobta també l’estructura de la
sa per contar gràficament allò que no novel·la, innovadora i poc convencio-
s’està dient, i que, tot i així, podem nal, que comença per l’epíleg, continua
interpretar a través de la representació amb els capítols vint-i-u i cinc, i acaba,
visual. Així doncs, la imatge represen- finalment, amb el pròleg. Després ani-
ta de manera excel·lent l’evolució que ran alternant-se els diferents capítols,
la trama pretén traçar. El còmic està bo i fent saltirons avant i arrere; ens
perfectament il·lustrat, amb un realisme Xavier Mas Craviotto inviten —a la manera del clàssic de
que marca la intensitat del relat que ha La mort lenta Julio Cortázar, Rayuela— a ser llegits
de transmetre. I encara més, perquè el Premi Documenta 2018 segons l’ordre de preferència del lector.
que resulta captivador va més enllà del L’Altra Editorial, Barcelona, 2018 Potser, però, la veritable protagonista
relat en si i desborda fins l’emmarca- 256 pàgs. d’aquesta novel·la és la veu narradora.
ment que porta a terme el color. Si fa Una veu omnipresent i quasi aclapara-
no fa, aquesta novel·la gràfica és dora que ens invita contínuament a
dibuixada essencialment en blanc i imaginar-nos la narració que tot seguit
negre, i l’element monocromàtic fa des- Si diem que aquesta és una novel·la ens descriu. Imagina’t, imagina’t, ens
tacar de manera brillant els tocs de poc convencional, estarem dient, en explica contínuament de manera gaire-
color groc i vermell que vehiculen un realitat, que La mort lenta és una bé obsessiva i malaltissa. Angoixa, por,
simbolisme fora de qualsevol ambigüi- novel·la que defuig una mica les ten- reflexions sobre la vida o la mort, i pre-
tat. El vermell reforça les escenes de dències comercials que sol marcar o guntes i més preguntes.
violència —implícita i explícita— de la imposar el mercat. «Imagina’t un estiu. Imagina’t un
mateixa manera que mostra els signes Amb tot, però, som al segle XXI, i resul- estiu xafogós. Imagina’t un estiu xafo-
i els conceptes lligats al totalitarisme. ta difícil —després de totes les innova- gós d’aquells que s’arrapen a la pell i
També apareix en metàfores que cions i provocacions literàries del fan suar, i atordeixen les mosques, i
juguen amb la visió de la mort que va segle XX— considerar cap obra com a fan tremolar l’asfalt quan el mires fixa-
assolant el país, com la imatge d’Àfri- cosa totalment original i mai vista. No ment. Imagina’t les herbes mortes, i el
ca, que ocupa una plana sencera, és una crítica, però. Tampoc pensem cel immens, sense núvols, i el so pene-
sense més explicació, amb un roig que fora aquest el propòsit de l’autor. trant i monòton de les cigales com d’es-
intens que tenyeix progressivament el I el primer que ens sobta de l’autor és molar ganivets.»
país, o la representació, subtil però evi- la seua joventut. Sens dubte, tindrà un «És breu, avui, el silenci. Breu com
dent, del vermell que posa en relleu els interessant futur literari si s’hi dedica, una nit d’estiu o com el vol de l’abella
diaris (o, més ben dit, les notícies que com sembla que és la seua intenció. que ja ha clavat el fibló a la pell distre-
reporten) o les pintades racistes. Xavier Mas ha estudiat Filologia ta d’un banyista. Avui el silenci de sem-
El groc es presenta d’una manera Catalana; va quedar finalista, amb pre no serà tan llarg, perquè una nova
molt més generalitzada i ajuda a la dèsset anys, del Premi Literari Jordi veu l’emplenarà, i les veus que sempre
creació d’un camp de visió concret per Sierra i Fabra, i ha guanyat diversos callen hauran de despertar-se i hauran
a l’espectador: serveix tant de fons, premis de relats i poesia, com el Premi d’acoblar-s’hi com un cos s’acobla a un
per destacar un dibuix central, com per Gabriel Ferrater d’Òmnium Cultural altre sobre un llit de llençols blancs.»
convertir-se en una forma que ressalta Baix Camp 2017. Amb La mort lenta, Ens parla aquesta veu, també, de com
en un fons sense color. la seua primera novel·la, va guanyar el la mort tràgica dels pares va palesar, en
La narració d’un fet històric tan crucial Premi Documenta 2018. certa manera, el fracàs d’aquell matri-
és, naturalment, complicada, i l’obra Quant a la novel·la en si, ens hi parla moni que sobrevivia per la inèrcia de la
parteix del treball d’investigació que va de dos germans —Aram i Lena— que vida, i en diferents flashbacks i salts tem-
portar a terme John Carlin amb les conviuen junts en un apartament de porals ens mostra diversos moments de
seves entrevistes al general Viljoen i al Sants i que, inevitablement, hi viuen la infantesa dels fills o del festeig de
mateix Nelson Mandela durant la seva molt condicionats per un trauma tan fort l’Aram i la Laia, i la seua posterior fugi-
època de corresponsal a Joha nnesburg. com és la mort dels seus pares en un da (la de la Laia) a Suïssa per una rela-
D’altra banda, el còmic no obtindria accident de trànsit. ció sentimental amb una altra dona.
aquests resultats si no comptés amb el L’Aram, el germà gran, és un xicot Metaliteratura sobre la literatura. Un
treball de Malet, l’il·lustrador d’aquest introspectiu, reservat i estrany que sem- recurs innovador i moderníssim que, en
llibre, que porta a terme una represen- bla tancat en una bombolla de dubtes i realitat, existeix pràcticament des dels
tació històrica magnífica al mateix reflexions filosòfiques sobre el sentit de inicis de l’escriptura de ficció. Un recurs
temps que juga amb el simbolisme i la la vida i la mort. La Lena, la menuda, que dona frescor i vigor a qualsevol
construcció de la pàgina. Malet narra sembla evitar, precisament, qualsevol obra, i que ens manté a l’aguait des de
amb la representació per construir un reflexió per por, potser, de trobar-hi cer- la primera fins a la darrera paraula d’a-
imaginari que el lector inevitablement teses incòmodes i no desitjades. questa molt bona novel·la.
descobreix i interioritza. I converteix la I després hi ha un tercer personatge, Felicitacions, doncs, a l’autor i als
nostra lectura en un plaer. la Laia. Una jove, exparella de l’Aram, lectors.
que entra (o torna) a l’apartament amb
Meritxell Plana l’amenaça de trencar la relació de Sico Fons 7