Noticies

Pàgina inicial/Noticies/

Ferran Garcia-Oliver: l’home, la bèstia i la paraula

La de Ferran Garcia-Oliver —original, erudita i crítica— és, sens dubte, una de les veus més rellevants de l’assaig literari contemporani al País Valencià. Deutor confés de la generació prodigiosa que va liderar Joan Fuster —amb noms de referència inexcusable com els de Josep Iborra i Raimon—, i admirador declarat de Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, fa l’efecte que Ferran Garcia-Oliver sempre s’ha trobat còmode en la seua posició doblement heterodoxa: com a historiador que excèntricament coixeja envers una personal i estranya sensibilitat literària; i com a prosista que, inevitablement, s’escora cap a la història, [...]

2022-06-20T07:14:46+00:0012 de maig de 2022|Categories: Dossier, número 94|Tags: |
Llegeix més

La revelació feta paraula: Antonina Canyelles

Incorruptible, mordaç i reveladora. Probablement aquests són els adjectius que sintetitzen no només l’essència de la poesia d’Antonina Canyelles, sinó també l’autora mateixa. Canyelles és una d’aquelles veus perdudes i sovint oblidades, un nom (in)discret que gairebé no apareix a les antologies ―o, si més no, ho fa de manera circumspecta―, però que sens dubte ha marcat la trajectòria de la poesia illenca. Aquesta invisibilitat, però, es troba lluny de la casualitat: tal com afirma Albert Mestres, ens trobam davant d’«una persona que escriu literatura marginal, com és la poesia, des d’un gènere marginal, com és el [...]

2021-12-09T09:57:20+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |
Llegeix més

El somriure del croissant

Descarada, indòmita, lliure, sincera, càustica. Així és la poesia d’Antonina Canyelles, «la poeta punk», com se l’ha anomenada. La poeta que conserva la rebel·lia i fins i tot la incrementa amb els anys, com ho demostra a Les banyes del croissant, editat per Lapislàtzuli el 2018, l’editorial que des de fa temps té cura dels llibres de Canyelles, de qui n’ha publicat quatre més.[1] Estructurat en dues parts, «La formidable dona bala» ―la poeta que dispara a tort i a dret la seva mordacitat, però sense estalviar els riscos que comporta― i «Les banyes del croissant» ―unes [...]

2021-12-02T14:37:49+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |
Llegeix més

El nom de la mare, reines i trinxeres. Algunes qüestions feministes en la poesia de Tonina Canyelles

La poesia de la mallorquina Tonina Canyelles és d’una raresa enlluernadora que la converteix en una nota discordant dins la tradició poètica catalana. Els seus versos, aparentment senzills, punyents i plens d’humor, imatges suggerents i relacions sorprenents que juguen amb allò surreal, entroncarien amb moviments com el de la poesia concreta brasilera més que no pas amb la nostra literatura. De més a més, la situació de dona i d’illenca no han ajudat a la popularització de la seva poesia, tot i que en els darrers anys té cada cop més adhesions. En la poesia de Canyelles [...]

2021-12-09T10:33:30+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |
Llegeix més

Una aproximació al discurs poètic d’un farsant. La primera poesia de Joan Navarro

L’any 1973, Joan Navarro (Oliva, 1951) iniciava la seva trajectòria poètica amb la publicació de Grills esmolen ganivets a trenc de por (Tres i Quatre), guardonat amb el Premi Octubre. Aquest llibre suposaria «carn fresca» per a la poesia catalana i esdevindriniia una fita important en la renovació estètica que es produí en la nostra poesia als anys setanta. El llibre era la constatació d’un nou discurs poètic allunyat dels postulats del realisme històric. Un discurs que bastia un món poètic personal, a partir del despullament del llenguatge i l’ús d’imatges i metàfores punyents. Ja des d’aquesta [...]

2021-04-01T14:18:13+00:0013 d'octubre de 2020|Categories: Dossier|Tags: |
Llegeix més

Joan Navarro, traductor. A casa dels altres

Joan Navarro, poeta i traductor. Són les paraules inicials quan, als articles que apareixen sobre la seua obra, ens hi és presentat. Si en català té una més que estimable quantitat de llibres escrits, no és gens menyspreable la tasca traductora de Navarro.ᶥ Sovint, són els poetes aquells que s’endinsen en la feina «interpretativocreadora», aquells que transformen, usant l’expressió de Jordi Doce. Qui tradueix batega dins del poema de la llengua d’origen, però compon, alhora, un altre batec. Hi ha dos corrents, dos ritmes que conflueixen en U —pense en el nœud rythmique de què feia [...]

2021-04-19T07:44:11+00:0013 d'octubre de 2020|Categories: Dossier|Tags: |
Llegeix més

Calvari: l’evangeli segons un altre de tants

La inspiració o la recreació neotestamentàries han estat freqüents a la poesia mallorquina de la segona meitat del segle XX. El 1950 va aparèixer Quatre poemes de Setmana Santa, d’un jove Blai Bonet. Alguns anys més tard, el 1967, Bonet ens va donar L’Evangeli segons un de tants, en un poema del qual Jesús crucificat diu que els dos lladres que l’acompanyen al Gòlgota «em feien més companyia que no el Pare». El 1961 havia arribat Via crucis, de Llorenç Moyà, un aplec de setze sonets en què cada estació del camí de Jesús es resol [...]

2022-11-10T09:25:34+00:0020 d'octubre de 2022|Categories: número 95, Dossier|Tags: |
Llegeix més

Dels laberints de la literatura

Baldament acceptem que allò que escrivim és el producte de la nostra realitat personal i que els espais vitals de cada autor condicionen la seva literatura perquè, d’una manera o l’altra, condicionen la seva nòmina d’anhels, de creences, de pors, de fantasies, d’insatisfaccions o de lleialtats, tot plegat no és cap obstacle que impedeixi que els escriptors renunciem al nostre objectiu d’explicar el món i de capbussar-nos fins els espais més abismals de la condició humana. Sempre he trobat que tota l’extensió de univers cap dins un singló de raïm o dins la mà d’un infant. [...]

2022-11-10T09:30:44+00:0020 d'octubre de 2022|Categories: número 95, Dossier|Tags: |
Llegeix més

Un cap de cantó on hi neixen versos

Hi ha al migjorn de l’illa de Mallorca tancats de pedra, amb ametllers i blat. Or daurat que impregna a les genives de la gent una manera de parlar, de respirar. Una lluentor que envermelleix la pedra. Una màgia que fa reblir de versos la petita vila de Santanyí. «I envelliré parlant-vos / de meravelles, del que estim, enigmes, / somnis, fracassos. Altra cosa no / anhel, car, de tots els plaers, l’amor / és el confí i el mot és el miracle.» Amb aquesta citació del mateix Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) s’obri el llibre [...]

2022-11-10T09:33:41+00:0020 d'octubre de 2022|Categories: número 95, Dossier|Tags: |
Llegeix més