Dossier 99

Pere Riera. Un dramaturg d’ofici

Hem de celebrar que un dels textos teatrals més bonics que s’han escrit en català aquests primers anys del segle xxi puja a l’escenari. Parl de Casa Calores (2007) de Pere Riera (Canet de Mar, 1974), que s’estrenarà a la Sala Beckett de Barcelona aquest 2024 sota la direcció del mateix autor. Més de quinze anys després de sortir del forn podrem veure representat un dels textos que més em va marcar quan vaig començar a llegir teatre. És per això que mai m’hauria imaginat que uns anys més tard, l’autor de Casa Calores seria el [...]

2024-02-19T08:52:31+00:0013 de febrer de 2024|Categories: Dossier 99, numero 99|Tags: |

A manera de reflexió: Pere Riera, Denis Diderot i Lluís Llach. Un comentari sobre Infàmia i Desclassificats

Pere Riera (1974) representa la figura d’un dramaturg nacional popular en la mesura que escriu un teatre a la mida de la societat que vol representar, la catalana, i per al públic de Catalunya. Totes les obres (Casa Calores, Foxtrot, Red Pontiac, La dona del 600, Lluny de Nuuk, Barcelona...) s’inscriuen en coordenades territorials pròpies, tal com ho demostren la catalanitat de la gran majoria de noms dels personatges, l’ancoratge català del context cultural de les ficcions, i les estratègies de proximitat social i mediàtica, en particular a les obres Desclassificats (2011) i Infàmia (2016), estrenades [...]

2024-02-19T08:53:45+00:0013 de febrer de 2024|Categories: Dossier 99, numero 99|Tags: |

Pere Riera

Vaig tenir un professor d’interpretació que em va dir que es triga vint anys a ser actor. En aquell moment jo feia potser uns quatre anys que treballava com a actriu, i aquella xifra em semblava molt llunyana. Ara en fa dinou i entenc de veritat el significat d’aquelles paraules. Per ser actor, per ser artista en general, cal viure, créixer, equivocar-se, avançar, i no existeixen les casualitats. Ara que estic a punt de convertir-me en actriu, doncs, em proposen escriure un article sobre el meu amic Pere Riera. Potser és moment de fer balanç. Al [...]

2024-03-06T11:20:25+00:0013 de febrer de 2024|Categories: Dossier 99, numero 99|Tags: |

Pere Riera, sense complexos

És un plaer i un honor seguir la trajectòria (exitosa, en el seu cas) d’un dramaturg o dramaturga que en algun moment del passat t’ha estat alumne (sense que n’hagis sigut en cap moment referent —per tant mestre, perquè d’ell n’és un altre—, sinó tan sols professor). En Pere Riera forma part d’una fornada d’autors i autores dramàtiques que van fer tota la seva carrera entrat el segle XXI i que actualment representen el bo i millor de la dramatúrgia catalana textual contemporània (Soler, Casanovas, Miró, Clemente, Buchaca, etc.). Si bé, en el seu cas, en [...]

2024-02-19T09:04:42+00:0013 de febrer de 2024|Categories: Dossier 99, numero 99|Tags: |

Per què escric?

De ben segur que per a la majoria d’autors això d’escriure és una tasca solemne i transcendent, que connecta l’individu amb la comunitat, que interpel·la, que reflecteix, que genera mons i esperits crítics. En definitiva, una honorable dedicació activa i reactiva, curulla de connotacions intel·lectuals, perversions espirituals i subterfugis de qualsevol ordre. Però que ho sigui per a la majoria, no vol dir que ho hagi de ser per a tothom. Pel que a mi respecta, sempre he dit i repetit que no em sento «autor». He fet i encara faig —amb comptagotes— d’escriptor, però mai [...]

2024-02-19T09:06:57+00:0013 de febrer de 2024|Categories: Dossier 99, numero 99|Tags: |