Pere Riera, sense complexos
És un plaer i un honor seguir la trajectòria (exitosa, en el seu cas) d’un dramaturg o dramaturga que en algun moment del passat t’ha estat alumne (sense que n’hagis sigut en cap moment referent —per tant mestre, perquè d’ell n’és un altre—, sinó tan sols professor). En Pere Riera forma part d’una fornada d’autors i autores dramàtiques que van fer tota la seva carrera entrat el segle XXI i que actualment representen el bo i millor de la dramatúrgia catalana textual contemporània (Soler, Casanovas, Miró, Clemente, Buchaca, etc.). Si bé, en el seu cas, en [...]
