JOANA: […] La hipocresia sempre ha sigut un vici de moda. I, a la nostra societat, tots els vicis que estan de moda són virtuts. Ara el paper de bona persona és el més complicat i interessant d’interpretar en la comèdia de la vida. La professió d’hipòcrita té molts avantatges. La impostura és un art respectat i encara que de tant en tant algú la destapi, ningú no hi té res en contra. La resta de vicis estan exposats a la censura i tothom hi està d’acord quan els critiquem, però la hipocresia és un vici privilegiat, que tanca la boca a tothom i descansa amb impunitat i plena sobirana. Les persones hipòcrites s’apleguen entre elles i estableixen sòlides estructures de poder: gremis, societats, associacions. Partits. Si una de les que en formen part és criticada, totes les altres del grup salten i corren com boges a protegir-la; fins i tot gent no sospitosa de ser hipòcrita cau a la trampa de la resta i acaben llepant el cul als impostors. N’he conegut una bona pila, de persones suposadament íntegres, que sota l’escut de la moral i del progressisme, del suport a les bones causes, de l’ajut als necessitats, a les víctimes de tota mena i condició, són les persones amb més ànsia de poder, malignes i verinoses de la terra. Salven gent anònima de morir ofegada però deixen en l’ofec més absolut la parella, els fills, els amics i els familiars més propers. Ara, reben premis i distincions, tothom les adora, i encara que sapiguem les seves baixeses i les desemmascarem, tant és, les continuem tenint en un pedestal. Però si no jugues aquest doble joc i vas amb la veritat per davant, com jo he fet sempre, et condemnen. Doncs bé, ja en tinc prou. A partir d’ara faré com la resta. No canviaré la meva manera de viure ni de pensar però actuaré d’amagat. Per davant, faré el paper de filla submisa, de dona de negocis discreta, de bona militant del meu partit i de soltera romàntica a la recerca del príncep blau, o de la princesa violeta, tant li fot. I per darrere, a les xarxes, al Facebook, al Twitter, a Instragram, on calgui, no pararé de crear perfils falsos per criticar, censurar totes les persones que m’envolten i esclafar-les sense pietat; en trauré a la llum els draps bruts, exposaré a la llum pública les seves misèries, els seus actes corruptes, els acusaré de tots els mals que sé que han comès i que han anat tapant i ocultant-se entre els del seu gremi, faré rebentar tota la merda d’estructura de fundacions i societats que han anat bastint amb el ciment repugnant de les seves mentides i tot el sistema quedarà descobert i mostrarà la vergonya de no tenir en el seu interior ni un bri d’autenticitat ni honestedat. Cal aprofitar les debilitats de les persones humanes i la que és realment intel·ligent és la que sap aprofitar-se’n.

Fragment de Na Joana, adaptació lliure del Dom Juan, de Molière. (Obra inèdita.)