Dossier

Salut i per la vida!

Antonina Canyelles viu a Mallorca, escriu a mà i li agrada assaborir el temps, tota la càrrega de detalls que arrosseguen sempre les hores lentes. No sé si està o no en contra de les modes, però em temo que li són indiferents. Sí que sé que no està en contra de la modernitat pel que fa al fet que apareguin coses noves, el que no entén és perquè han de desaparèixer les velles. Ja de petita volia ser violinista. I també de gran. La nostra sort és que arraconés el violí i agafés una estilogràfica. Perquè [...]

2021-12-09T09:56:27+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |

Bibliografia

Antonina Canyelles (Palma, 1942), considerada una de les millors poetes vives en llengua catalana, és protagonista d’una obra curta i consistent. Guanyadora del prestigiós Premi Marian Aguiló 1979 de les Festes Pompeu Fabra amb Quadern de conseqüències, publica l’any 1981 Patchwork, una carpeta de poemes i il·lustracions. Mai no deixa d’escriure, però no tornarà a presentar obra fins l’any 2005 quan publica el recull de poemes Piercing (Lleonard Muntaner). L’any 2007 publica D’estructura circular. Amb l’antologia Putes i consentits (Lapislàtzuli, 2011) rep el reconeixement unànime de la premsa i la crítica catalanes. Recentment s’ha fet [...]

2021-12-22T07:45:52+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |

La revelació feta paraula: Antonina Canyelles

Incorruptible, mordaç i reveladora. Probablement aquests són els adjectius que sintetitzen no només l’essència de la poesia d’Antonina Canyelles, sinó també l’autora mateixa. Canyelles és una d’aquelles veus perdudes i sovint oblidades, un nom (in)discret que gairebé no apareix a les antologies ―o, si més no, ho fa de manera circumspecta―, però que sens dubte ha marcat la trajectòria de la poesia illenca. Aquesta invisibilitat, però, es troba lluny de la casualitat: tal com afirma Albert Mestres, ens trobam davant d’«una persona que escriu literatura marginal, com és la poesia, des d’un gènere marginal, com és el [...]

2021-12-09T09:57:20+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |

El somriure del croissant

Descarada, indòmita, lliure, sincera, càustica. Així és la poesia d’Antonina Canyelles, «la poeta punk», com se l’ha anomenada. La poeta que conserva la rebel·lia i fins i tot la incrementa amb els anys, com ho demostra a Les banyes del croissant, editat per Lapislàtzuli el 2018, l’editorial que des de fa temps té cura dels llibres de Canyelles, de qui n’ha publicat quatre més.[1] Estructurat en dues parts, «La formidable dona bala» ―la poeta que dispara a tort i a dret la seva mordacitat, però sense estalviar els riscos que comporta― i «Les banyes del croissant» ―unes [...]

2021-12-02T14:37:49+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |

El nom de la mare, reines i trinxeres. Algunes qüestions feministes en la poesia de Tonina Canyelles

La poesia de la mallorquina Tonina Canyelles és d’una raresa enlluernadora que la converteix en una nota discordant dins la tradició poètica catalana. Els seus versos, aparentment senzills, punyents i plens d’humor, imatges suggerents i relacions sorprenents que juguen amb allò surreal, entroncarien amb moviments com el de la poesia concreta brasilera més que no pas amb la nostra literatura. De més a més, la situació de dona i d’illenca no han ajudat a la popularització de la seva poesia, tot i que en els darrers anys té cada cop més adhesions. En la poesia de Canyelles [...]

2021-12-09T10:33:30+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |