Noticies

Pàgina inicial/Noticies/

Per què escric

Quan creixes en una casa sense televisor, però plena de llibres i instruments, no et queda altre remei que llegir o aprendre solfeig. La literatura i la música són les meves passions. Totes dues tenen el seu llenguatge particular d’expressió, i és precisament la creació d’un «llenguatge privat» el que cerco amb les meves obres, una manera de dir particular on el llenguatge, el «com ho dius» és igual o més important que «el que dius». Totes les meves novel·les han estat concebudes com una gran comèdia humana i totes estan relacionades d’una manera o altra, [...]

2023-11-08T09:18:13+00:0023 d'octubre de 2023|Categories: Dossier 98, numero 98|Tags: |
Llegeix més

Bibliografia de Max Besora

Poesia L’espectre electromagnètic, Lleida, Pagès Editors, 2009.   Novel·les publicades  Vulcano, Barcelona, LaBreu Edicions, 2011. La tècnica meravellosa, Barcelona, Editorial Males Herbes, 2014. Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya, Barcelona, Editorial Males Herbes, 2017. La musa fingida, Barcelona, Editorial Males Herbes, 2020. Vulcano (edició il·lustrada i definitiva), Barcelona, LaBreu edicions, 2021. La veu del seu amo, Barcelona, Males Herbes, 2022.   Novel·les traduïdes a altres idiomes:  La musa fingida, trad. al cast., Barcelona, Orciny Press, 2020. Vulcano (edición ilustrada y definitiva), trad. al cast., H & O [...]

2023-10-26T08:07:37+00:0023 d'octubre de 2023|Categories: Dossier 98, numero 98|Tags: |
Llegeix més

Pere Riera. Un dramaturg d’ofici

Hem de celebrar que un dels textos teatrals més bonics que s’han escrit en català aquests primers anys del segle xxi puja a l’escenari. Parl de Casa Calores (2007) de Pere Riera (Canet de Mar, 1974), que s’estrenarà a la Sala Beckett de Barcelona aquest 2024 sota la direcció del mateix autor. Més de quinze anys després de sortir del forn podrem veure representat un dels textos que més em va marcar quan vaig començar a llegir teatre. És per això que mai m’hauria imaginat que uns anys més tard, l’autor de Casa Calores seria el [...]

2024-02-19T08:52:31+00:0013 de febrer de 2024|Categories: Dossier 99, numero 99|Tags: |
Llegeix més

A manera de reflexió: Pere Riera, Denis Diderot i Lluís Llach. Un comentari sobre Infàmia i Desclassificats

Pere Riera (1974) representa la figura d’un dramaturg nacional popular en la mesura que escriu un teatre a la mida de la societat que vol representar, la catalana, i per al públic de Catalunya. Totes les obres (Casa Calores, Foxtrot, Red Pontiac, La dona del 600, Lluny de Nuuk, Barcelona...) s’inscriuen en coordenades territorials pròpies, tal com ho demostren la catalanitat de la gran majoria de noms dels personatges, l’ancoratge català del context cultural de les ficcions, i les estratègies de proximitat social i mediàtica, en particular a les obres Desclassificats (2011) i Infàmia (2016), estrenades [...]

2024-02-19T08:53:45+00:0013 de febrer de 2024|Categories: Dossier 99, numero 99|Tags: |
Llegeix més

Pere Riera

Vaig tenir un professor d’interpretació que em va dir que es triga vint anys a ser actor. En aquell moment jo feia potser uns quatre anys que treballava com a actriu, i aquella xifra em semblava molt llunyana. Ara en fa dinou i entenc de veritat el significat d’aquelles paraules. Per ser actor, per ser artista en general, cal viure, créixer, equivocar-se, avançar, i no existeixen les casualitats. Ara que estic a punt de convertir-me en actriu, doncs, em proposen escriure un article sobre el meu amic Pere Riera. Potser és moment de fer balanç. Al [...]

2024-03-06T11:20:25+00:0013 de febrer de 2024|Categories: Dossier 99, numero 99|Tags: |
Llegeix més

Pere Riera, sense complexos

És un plaer i un honor seguir la trajectòria (exitosa, en el seu cas) d’un dramaturg o dramaturga que en algun moment del passat t’ha estat alumne (sense que n’hagis sigut en cap moment referent —per tant mestre, perquè d’ell n’és un altre—, sinó tan sols professor). En Pere Riera forma part d’una fornada d’autors i autores dramàtiques que van fer tota la seva carrera entrat el segle XXI i que actualment representen el bo i millor de la dramatúrgia catalana textual contemporània (Soler, Casanovas, Miró, Clemente, Buchaca, etc.). Si bé, en el seu cas, en [...]

2024-02-19T09:04:42+00:0013 de febrer de 2024|Categories: Dossier 99, numero 99|Tags: |
Llegeix més

Per què escric?

De ben segur que per a la majoria d’autors això d’escriure és una tasca solemne i transcendent, que connecta l’individu amb la comunitat, que interpel·la, que reflecteix, que genera mons i esperits crítics. En definitiva, una honorable dedicació activa i reactiva, curulla de connotacions intel·lectuals, perversions espirituals i subterfugis de qualsevol ordre. Però que ho sigui per a la majoria, no vol dir que ho hagi de ser per a tothom. Pel que a mi respecta, sempre he dit i repetit que no em sento «autor». He fet i encara faig —amb comptagotes— d’escriptor, però mai [...]

2024-02-19T09:06:57+00:0013 de febrer de 2024|Categories: Dossier 99, numero 99|Tags: |
Llegeix més

Eva Baltasar, poeta

Eva Baltasar és una poeta infatigable, com demostra la seva nòmina de reculls: Laia, Atàviques feres, Reclam, Dotze treballs, Media aquàtic, Poemes d’una embarassada, Vida limitada, Animals d’hivern, Neutre, Invertida i Nus Schiele. Tot i que la seva obra és una de conjunt, el llenguatge poètic és la base de la seva narrativa i cal situar la seva poesia al lloc que pertoca. Unes pinzellades. A les temàtiques que ja coneixen els lectors del tríptic —com la maternitat, el desig, el gènere, la sexualitat, les convencions socials i l’espai— s’hi afegeix una exploració més extensa de [...]

2023-07-12T07:56:06+00:0022 de juny de 2023|Categories: Dossier 97, numero 97|Tags: |
Llegeix més

Mare castradora, cheerleader incondicional: representacions de la maternitat en la literatura contemporània

«Mare castradora per naturalesa, cheerleader incondicional» és una de les frases cèlebres de Permagel (23); una novel·la que mostra, entre d’altres coses, els lligams problemàtics d’una relació mare-filla en un context de vida contemporània i a partir de concepcions i formes de representació igualment portadores d’aquesta contemporaneïtat. L’al·lusió a la vida contemporània es confirma, banalment, per la forta incidència d’elements representatius del nostre present com ara la desocupació, el problema del lloguer o les percepcions socials de l’homosexualitat. Totes aquestes circumstàncies, però, tendeixen a manifestar-se com a factors d’impacte per a la generació jove, en sentit [...]

2023-07-12T07:57:18+00:0022 de juny de 2023|Categories: Dossier 97, numero 97|Tags: |
Llegeix més

El perill de voler ser i convertir-se en precipici

Llegir les novel·les d’Eva Baltasar que conformen el conegut com a «tríptic de gel» és enfrontar-se —de manera seriosa— amb l’esdevenir de tres protagonistes que, d’una manera o d’una altra, se senten incòmodes amb el context en què viuen i decideixen sobreviure instintivament, amb totes les dificultats que això suposa. Perquè viure costa i viure feroçment, encara més. La protagonista metafòrica de Permagel (Club Editor, 2018) és, com el seu nom indica, una capa de terra congelada que se sent aïllada del present que viu i que, víctima dels afectes i les decepcions constants, sembla que [...]

2023-07-12T07:59:07+00:0022 de juny de 2023|Categories: Dossier 97, numero 97|Tags: |
Llegeix més