Noticies

Pàgina inicial/Noticies/

Habitar el marge: les emocions i les estructures socials al tríptic d’Eva Baltasar

En els darrers anys, Eva Baltasar ha proporcionat a la literatura catalana noves perspectives per a la representació de la sexualitat lèsbica i de gènere i, en concret, sobre la relació entre el que implica ser dona i la feminitat, amb una prosa que fuig de tota normativitat. Permagel (2018), Boulder (2020) i Mamut (2022) són una trilogia que comparteix veu narrativa, tot i que amb històries diferents. Veus en primera persona que expliquen la pròpia història a través de personatges femenins solitaris, instrospectius, que no busquen la socialització perquè no hi creuen i que ens [...]

2023-06-23T07:47:11+00:0022 de juny de 2023|Categories: Dossier 97, numero 97|Tags: |
Llegeix més

«Senyores, passeu pel ring»: sexualitat i desig en la narrativa d’Eva Baltasar

Fa un parell d’anys, quan la revista Criticismo va encomanar-me una ressenya sobre Permagel, ja hi vaig dir que la mort i l’orgasme eren dos pols que es tocaven. Aleshores no podia saber, encara, fins a quin punt la carnalitat prendria volada en les tres novel·les d’Eva Baltasar —la trilogia la integren, ara ja ho sabem del cert, Permagel, Boulder i Mamut. El desig, a totes tres obres, és obertament lèsbic, obertament explícit. No sé si té sentit que subratlli aquests dos adjectius amb un adverbi, com si el fet d’escriure sobre els revolts d’entrecuix entre [...]

2023-06-23T07:47:49+00:0022 de juny de 2023|Categories: Dossier 97, numero 97|Tags: |
Llegeix més

És perquè escric que no em cal cridar

Escric des d’abans de tenir-ne memòria. I com el menjar o l’estimar, ho faig amb passió i com per un mandat. Escriure, per a mi, no és només escriure, és mantenir el llenguatge, permanentment, despert dins del cap. Té a veure amb el fet poètic, transcendent. Està relacionat amb una manera pròpia i volguda, triada cada dia, d’habitar, d’estar implicada amb aquest món, de ser-hi i de perfer-lo. Té a veure amb la soledat i s’alimenta de la incomoditat. És un buscar trobar-se bé. És un cercar la barana, el mur assolellat. Escriure posa de manifest [...]

2023-06-23T07:48:24+00:0022 de juny de 2023|Categories: Dossier 97, numero 97|Tags: |
Llegeix més

Rafa Gomar: Poc de soroll, però molta feina

Rafa Gomar (Gandia, 1955) és un dels escriptors rellevants de la narrativa valenciana actual. Un autor discret, dels que fan poc de soroll, però molta feina. Sense massa escarafalls ni tampoc amb una presencia mediàtica constant, «De reservat i discret m’he passat ‒totalment convençut‒ a clandestí i fugisser» escriu en el dietari Fràgil sol de tardor, com qui no vol la cosa, Gomar du trenta-un anys escrivint i publicant llibres. Curiosament comenta en Vianant, un altre diari: «Com quan era menut, com una mena de residu enquistat, la idea de passar inadvertit per la vida em [...]

2023-03-27T09:51:30+00:0022 de febrer de 2023|Categories: Dossier 96, numero 96|Tags: |
Llegeix més

La bellesa de la fragilitat en la ficció de Rafa Gomar

Em diu Rafa Gomar que, per a ell, la literatura és una manera de viure que posa en marxa tots els ressorts en la cerca de coneixement. I hem de creure’l. Perquè va començar a escriure abans dels vint anys i va saber que volia viure la vida amb la literatura per companya. És significatiu que triara el vers com a forma primera d’expressió, la paraula arrecerada a la riba, solitària i perplexa, amb què es llançava a les aigües térboles del corrent. Aviat, però, abandona els versos, encara que no la poesia, per la prosa. [...]

2023-03-27T09:54:59+00:0022 de febrer de 2023|Categories: Dossier 96, numero 96|Tags: |
Llegeix més