Quan creixes en una casa sense televisor, però plena de llibres i instruments, no et queda altre remei que llegir o aprendre solfeig. La literatura i la música són les meves passions. Totes dues tenen el seu llenguatge particular d’expressió, i és precisament la creació d’un «llenguatge privat» el que cerco amb les meves obres, una manera de dir particular on el llenguatge, el «com ho dius» és igual o més important que «el que dius». Totes les meves novel·les han estat concebudes com una gran comèdia humana i totes estan relacionades d’una manera o altra, seguint un pensament de «continuïtat conceptual», des de Vulcano (2011) fins a La veu del seu amo (2022), com si fossin un únic llibre. Totes aquestes, a més, són obres de ficció imaginatives i antinaturalistes, que participen del codi antirealista de l’humor i la hibridació per crear una polifonia carnavalesca on les apropiacions de la tradició literària són absorbides i digerides de manera juganera, i on les paròdies profanes que les travessen serveixen com a crítica al poder en qualsevulla de les seves formes.