Meritxell Matas Revilla

Tinc a les mans l’únic llibre de poesia de Max Besora. El conformen majoritàriament proses poètiques, si se’n pot dir així, que tant són una porta d’entrada al seu univers literari, com un mosaic dels temes i estils que trobem en el conjunt de la seva obra. Els textos de L’espectre electromagnètic (2009) són com fogonades cinematogràfiques, ràfegues d’imatges que han escapat d’un somni o d’una pel·lícula de ficció bizarre, de punk o de pulp. Hi ha Tarantino, però també hi ha Burroughs. Experimenta amb els subgèneres, juga amb l’humor i la ironia, el sexe, el [...]

Eva Baltasar és una poeta infatigable, com demostra la seva nòmina de reculls: Laia, Atàviques feres, Reclam, Dotze treballs, Media aquàtic, Poemes d’una embarassada, Vida limitada, Animals d’hivern, Neutre, Invertida i Nus Schiele. Tot i que la seva obra és una de conjunt, el llenguatge poètic és la base de la seva narrativa i cal situar la seva poesia al lloc que pertoca. Unes pinzellades. A les temàtiques que ja coneixen els lectors del tríptic —com la maternitat, el desig, el gènere, la sexualitat, les convencions socials i l’espai— s’hi afegeix una exploració més extensa de [...]