La lluita que sura sobre el temps
Els joves investigadors fan camí
Manel Marí, ara és l’hora
El proper mes d’octubre farà un any de la publicació d’El nòmada i l'arrel, l’antologia poètica de Manel Marí confegida per Carles Rebassa i publicada per Edicions Proa dins «Els Llibres de l’Óssa Menor», i aquest article no vol ser més que un recordatori als bons lectors de poesia que aquest llibre existeix i que seria una llàstima que se’l deixessin perdre. Aquests lectors tenen aquí l’ocasió d’entrar de la millor manera possible dins l’obra d’un poeta extraordinari, de qui m’agrada repetir que és un dels millors de la seva generació, que és la dels poetes que [...]
Els escrits de crítica cultural de Joan Fuster
Salvador Ortells, Francesc Pérez Moragón, eds. Joan Fuster Escritos de crítica cultural Publicacions de la Universitat de València, València, 2022 395 pàgs. Un dels efectes més positius que està tenint la celebració de l’Any Fuster, potser l’únic, és la reedició d’alguns dels seus llibres en volum solt, com ara el Diari 1952-1960 o Consells, proverbis i insolències, l’aparició de nous volums de l’Obra completa o la traducció a altres llengües d’algunes de les seues obres. En la part negativa, constatem la insistència rutinària de molts dels seus glossadors a enganxar a Fuster una sèrie d’etiquetes que ho [...]
La poeta en la paraula. De la poesia de Sònia Moll Gamboa
No puc evitar començar aquest article sobre la poesia de Sònia Moll (Barcelona, 1974) sense parlar d’un tret que compartim: el dolor. Una sensació penible —psíquica i física— que ens afaiçona l’ànima fins al punt d’entendre l’existència com un viatge en què la pèrdua —i la mort— és l’alè vital que impulsa el fet poètic. En el cas de Sònia Moll, un dolor que a Non si male nunc (2008), el seu primer recull de versos, troba deguda contenció en l’ús d’una mètrica plena de mesura. D’altra banda, a Creixen malgrat tot les tulipes (2013) és la [...]
Les branques del salze
Advertim per endavant que parlem d’una editorial de mesura humana, ço és, duta per dos humans i això, segons unitats de magnitud capitalistes, classifica Salze com a petita i, encara més, l’etiqueta com a microeditorial. Ens agrada més dir-ne artesana o de menestral. L’observació no és baldera si permet d’entendre que, essent els coeditors conscients de la dimensió, els processos de producció editorial són també gestionats d’acord amb aquesta mesura, dedicació i tracte. Publicar una obra a l’any, dues com a molt, palesa que el model de Salze té difícil parangó si el comparem amb el de [...]
Per a una història de Raig Verd
El 28 de febrer de 2012 naixia Raig Verd. Vam publicar A dalt tot està tranquil de Gerbrand Bakker i La pesquisa de Juan José Saer, dos autors molt importants per a l'editorial: no ens podíem imaginar que el primer títol guanyaria un dels guardons més importants a casa nostra, el Premi Llibreter. En aquests deu anys, hem publicat un total de 177 títols: 107 novel·les, 43 assaigs i 27 singulars o fora de col·lecció. Del total, 116 són escrits per homes, 57 per dones i 6 per diversos autors. 25 títols els han escrit autors racialitzats. [...]
Joan Fuster vist des de Catalunya
No sé si soc la persona més adient per a escriure un article com aquest: no soc gaire representatiu de la mirada des de la «Catalunya estricta», com en deia Joan Fuster; vaig marxar del País Valencià pocs anys després de la seva mort. Des de 1996 visc al principat, primer a Barcelona, després gairebé dues dècades a Girona, i de tornada a Barcelona fa un parell d’anys. Em compto entre la gernació de valencians amb estudis superiors que vam agafar el tren nord enllà amb Rita Barberà d’alcaldessa i Eduardo Zaplana que acabava de guanyar les [...]
Cent anys amb La terra eixorca de T. S. Eliot
Fa exactament cent anys que es va publicar la primera edició de La terra eixorca, de Thomas Stern Eliot. En aquells temps ja va ser una sacsejada per a entendre la poesia escrita des d’un altre to. Molts lectors i crítics valoraven l’erudició del poeta i assagista i varen considerar aquest poemari com a una proposta sàvia de renovació de l’expressió poètica i, vulguem o no vulguem, ha marcat la ruta de gran part de la poesia del seu temps i fins i tot la d’ara mateix. Eliot romp amb el concepte del romanticisme [...]