Advertim per endavant que parlem d’una editorial de mesura humana, ço és, duta per dos humans i això, segons unitats de magnitud capitalistes, classifica Salze com a petita i, encara més, l’etiqueta com a microeditorial. Ens agrada més dir-ne artesana o de menestral. L’observació no és baldera si permet d’entendre que, essent els coeditors conscients de la dimensió, els processos de producció editorial són també gestionats d’acord amb aquesta mesura, dedicació i tracte. Publicar una obra a l’any, dues com a molt, palesa que el model de Salze té difícil parangó si el comparem amb el de la majoria de segells que avui dia publiquen poesia estrangera en llengua catalana, en general editorials de caràcter mixt, que combinen traducció i creació.
Ara bé, aplegar sota un segell editorial, i de manera exclusiva, obra selecta de grans poetes de tot el planeta, ben traduïda al català i en edició de qualitat no és, amb tot, suficient. Sens dubte pot servir per desplegar una biblioteca de fons en el nostre idioma, però sembla evident que l’objectiu no té cap sentit sense lectors. Salze Editorial va començar a caminar precisament perquè considera que cal parar molta més atenció a la diversitat de veus que en el darrer segle han estat reconegudes arreu del món i a les quals mereixen accés els lectors de poesia en català. En aquest sentit, Salze no solament fa llibres, sobretot fa un treball d’exploració i selecció de veus i poètiques que, en resum, permeten l’editor de dir-li al lector: aquesta i aquella és la millor poesia escrita el darrer segle. Veus de fa anys celebrades fora d’ací, o considerades si més no, amb una poètica reveladora, autèntica i diferenciada que està deixant o ja ha deixat rastre en generacions posteriors, però que en tot cas encara no ens han arribat en català. Som conscients que potser per això, en cas de ser encara vius o vives, Salze difícilment publicarà poetes per sota dels cinquanta anys. I, segons aquests criteris, queden també fora de catàleg els noms estrella de la poesia de tots els temps, posem per cas Safo o Baudelaire, o bé antologies col·lectives que no arriben a aprofundir en el corpus creatiu d’un poeta.
Delimitat el camp d’acció, ho repetim: voler fer bé tot això, i aconseguir-ho, no és en absolut suficient. Si per a una editorial generalista, connectar amb el públic lector ja és complicat, per a les anomenades microeditorials la dificultat es multiplica, fins a tal punt que el fet de véncer-la ha de ser necessàriament un art. L’art d’arribar al lector. A més de l’art de complaure’l, és clar. I ens referim al lector al qual interessa llegir la millor poesia no escrita originalment en català. La resta de lectors, sincerament, ens preocupen poc. Direu: però és que a algú li interessa la dolenta? Potser sí. Perquè hi ha el consumidor (sovint també poeta) de poesia escrita pels amics i les amigues, la qual no ha de ser necessàriament mediocre, però segurament tampoc no és la millor. I a aquesta mena de lector —una mica preocupant, sí— hem comprovat que li costa d’adquirir traducció de poesia selecta. Per què? No llegeixen poesia forana els poetes? És més: en llegeixen, de poesia? Un cas d’estudi.
Recordem: és poesia, és traducció, és en català, és microeditorial… Les branques del salze han de ser flexibles. I només esmentarem un altre hàndicap, sovint desconegut fora del gremi: l’adquisició de drets de l’obra que es vol traduir. No sols els diners que costen, tot editor coneix les hores que se’n van gestionant-los entre famílies i agències. Tot i les dificultats del sector i del model de Salze en particular, no volem ni podem entendre el llibre com a producte, sinó com a obra d’art en si mateix i, per tant, en cap cas treballem per col·locar-lo a tot arreu i a tot preu o condició. Dit això, si és cert que en la part logística i en la tècnica, ho hem fet pràcticament tot: som a les principals llibreries del país gràcies a un contacte personal i directe amb els llibreters. De manera complementària, oferim una web que no sols permet l’adquisició de les obres a lectors que tenen lluny les llibreries, també funciona com a base per a ampliar coneixements sobre poetes i obres publicades. I en tercer lloc, hem posat en marxa un sistema de subscripció, de manera que els lectors no han de preocupar-se per desplaçar-se al punt de venda ni gestionar cap comanda: una vegada subscrits, reben a casa cada nou títol de Salze amb descomptes i altres avantatges. Molt per sobre de la presència a les xarxes —amb una capacitat de promoció enganyosament assignada i del tot discutible—, pensem que la subscripció editorial és el camí a seguir perquè és segurament, en el sector avui tan canviant dels llibres, un contracte de fidelitat de vincle doble entre l’editor i el lector, la millor garantia de qualitat, de confiança, de transparència i, és clar, de perdurabilitat. I deixeu-nos usar la imatge: si el pagès fa bons tomàquets a un preu molt raonable i te’ls garanteix cada estiu, veritat que li diràs que te’n guarde? Doncs això.