publicationsch

Pàgina inicial/publicationsch

About publicationsch

Aquest autor encara no ha omplert cap detall.
So far publicationsch has created 664 blog entries.

Joan Navarro, traductor. A casa dels altres

Joan Navarro, poeta i traductor. Són les paraules inicials quan, als articles que apareixen sobre la seua obra, ens hi és presentat. Si en català té una més que estimable quantitat de llibres escrits, no és gens menyspreable la tasca traductora de Navarro.ᶥ Sovint, són els poetes aquells que s’endinsen en la feina «interpretativocreadora», aquells que transformen, usant l’expressió de Jordi Doce. Qui tradueix batega dins del poema de la llengua d’origen, però compon, alhora, un altre batec. Hi ha dos corrents, dos ritmes que conflueixen en U —pense en el nœud rythmique de què feia [...]

2021-04-19T07:44:11+00:0013 d'octubre de 2020|Categories: Dossier|Tags: |
Llegeix més

Calvari: l’evangeli segons un altre de tants

La inspiració o la recreació neotestamentàries han estat freqüents a la poesia mallorquina de la segona meitat del segle XX. El 1950 va aparèixer Quatre poemes de Setmana Santa, d’un jove Blai Bonet. Alguns anys més tard, el 1967, Bonet ens va donar L’Evangeli segons un de tants, en un poema del qual Jesús crucificat diu que els dos lladres que l’acompanyen al Gòlgota «em feien més companyia que no el Pare». El 1961 havia arribat Via crucis, de Llorenç Moyà, un aplec de setze sonets en què cada estació del camí de Jesús es resol [...]

2022-11-10T09:25:34+00:0020 d'octubre de 2022|Categories: número 95, Dossier|Tags: |
Llegeix més

Dels laberints de la literatura

Baldament acceptem que allò que escrivim és el producte de la nostra realitat personal i que els espais vitals de cada autor condicionen la seva literatura perquè, d’una manera o l’altra, condicionen la seva nòmina d’anhels, de creences, de pors, de fantasies, d’insatisfaccions o de lleialtats, tot plegat no és cap obstacle que impedeixi que els escriptors renunciem al nostre objectiu d’explicar el món i de capbussar-nos fins els espais més abismals de la condició humana. Sempre he trobat que tota l’extensió de univers cap dins un singló de raïm o dins la mà d’un infant. [...]

2022-11-10T09:30:44+00:0020 d'octubre de 2022|Categories: número 95, Dossier|Tags: |
Llegeix més

Un cap de cantó on hi neixen versos

Hi ha al migjorn de l’illa de Mallorca tancats de pedra, amb ametllers i blat. Or daurat que impregna a les genives de la gent una manera de parlar, de respirar. Una lluentor que envermelleix la pedra. Una màgia que fa reblir de versos la petita vila de Santanyí. «I envelliré parlant-vos / de meravelles, del que estim, enigmes, / somnis, fracassos. Altra cosa no / anhel, car, de tots els plaers, l’amor / és el confí i el mot és el miracle.» Amb aquesta citació del mateix Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) s’obri el llibre [...]

2022-11-10T09:33:41+00:0020 d'octubre de 2022|Categories: número 95, Dossier|Tags: |
Llegeix més

Bibliografia

Sergi Belbel (Terrassa, 1963) és dramaturg, traductor i director teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa a la UAB (1986), ha estat professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). Des del 2016 és president del Patronat de la Fundació Sala Beckett. Ha escrit una trentena d’obres teatrals entre les quals destaquen Minim.mal Show (1986), Elsa Schneider (1989), Carícies (1992), Després de la pluja (1993), Morir (1994), El temps de Planck (2000), Forasters (2004), Mòbil (2005), A la Toscana (2007) i Fora de joc (2009). [...]

2022-04-04T10:41:47+00:004 de març de 2022|Categories: Dossier|Tags: |
Llegeix més

Fragment obra inèdita de Belbel

JOANA: [...] La hipocresia sempre ha sigut un vici de moda. I, a la nostra societat, tots els vicis que estan de moda són virtuts. Ara el paper de bona persona és el més complicat i interessant d’interpretar en la comèdia de la vida. La professió d’hipòcrita té molts avantatges. La impostura és un art respectat i encara que de tant en tant algú la destapi, ningú no hi té res en contra. La resta de vicis estan exposats a la censura i tothom hi està d’acord quan els critiquem, però la hipocresia és un vici [...]

2022-03-31T09:20:26+00:004 de març de 2022|Categories: Dossier|Tags: |
Llegeix més

El teatre cinematogràfic de «Morir (un moment abans de morir)» de Sergi Belbel versus la teatralitat filmada de «Morir(o no)» de Ventura Pons

L’any 1994 a Catalunya el cinema, la televisió i el teatre deixaren de recelar-se. El catalitzador fou Poblenou. La decisió de TV3, d’escollir J. M. Benet i Jornet per dirigir l’equip de guió de la telenovel·la, a fi de prestigiar un gènere considerat alienant, aconseguí a més d’un èxit incontestable, posar en el focus mediàtic la dramatúrgia catalana fins llavors a recer de la Sala Beckett o de l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona, però amb ganes de fer-s’hi un lloc. Aquest fet junt amb l’interès de l’Administració de dissenyar estratègies per consolidar la [...]

2022-03-31T09:31:26+00:004 de març de 2022|Categories: Dossier|Tags: |
Llegeix més

Sergi Belbel, capdavanter de la paraula

Una de les figures més destacades del teatre català és, sens dubte, la del dramaturg Sergi Belbel (Terrassa, 1963). De fet, a les darreries del segle passat, a finals dels anys huitanta i principis dels noranta, Sergi Belbel, junt amb Lluïsa Cunillé i Pere Peyro, entre d’altres, va renovar l’escena teatral, en situar la paraula dramàtica, pràcticament, com a protagonista del text i, per extensió, de l’espai escènic. Cal dir que aquesta renovació, en certa mesura, va trobar en la Sala Beckett i en l’Institut del Teatre el suport per esdevenir una realitat, cosa que, pel [...]

2022-03-31T09:25:30+00:004 de març de 2022|Categories: Dossier|Tags: |
Llegeix més

«Si no t’hagués conegut», o quan morir no és una opció

No és res de nou afirmar que el pas del temps és un dels temes més recurrents en l’obra de Sergi Belbel, però cal recordar-ho. També ho són la mort i les relacions humanes, principalment les familiars, que, a través de lligams sovint tortuosos, es conjuminen per a sotragar les coordenades més elementals i oferir-nos-en una nova dimensió on tot pot ser possible. Una nova oportunitat; d’altres decisions que capgiren el nostre planeta i que permeten afirmar que tot està escrit i que, al mateix temps, tot està per escriure. Molt ambiciós, potser? L’autocrítica parteix d’un [...]

2022-03-31T09:18:36+00:004 de març de 2022|Categories: Dossier|Tags: |
Llegeix més