Confusió i perversions de criteris

No falla. Sempre que un autor mediàtic guanya un dels premis econòmicament grassos de la literatura catalana, s’arma un escàndol de cal déu. Em sembla normal, em sembla lògic, em sembla bé. Al cap i a la fi, que un periodista omnipresent com Víctor Amela pugui guanyar el Premi Ramon Llull, quan és sabut per tothom que el personatge no sap escriure en català i és d’un supremacisme castellanista agressiu i ranci, és una fallada greu del sistema cultural i, el que és encara pitjor, representa una legitimació de la mentida, el cinisme i la immoralitat. Vull [...]