Pere Antoni Pons

No falla. Sempre que un autor mediàtic guanya un dels premis econòmicament grassos de la literatura catalana, s’arma un escàndol de cal déu. Em sembla normal, em sembla lògic, em sembla bé. Al cap i a la fi, que un periodista omnipresent com Víctor Amela pugui guanyar el Premi Ramon Llull, quan és sabut per tothom que el personatge no sap escriure en català i és d’un supremacisme castellanista agressiu i ranci, és una fallada greu del sistema cultural i, el que és encara pitjor, representa una legitimació de la mentida, el cinisme i la immoralitat. Vull [...]

Fa segles que el nacionalisme castellanoespanyol té un objectiu prioritari a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears: fer que el castellà hi sigui cada vegada més present i hi sigui percebut com un element identitari cada vegada més sedimentat, propi i natural. Es tracta de substituir la llengua pròpia històrica (el català) de cada un d’aquests territoris. Res que no se sàpiga, res que no passi des de fa més de tres segles, res que no sigui segur que continuarà passant en el futur perquè l’Espanya castellana és així d’invasiva, depredadora i poc respectuosa [...]