Irene Pujadas

Pàgina inicial/Tag:Irene Pujadas

Notes sobre literatura: l’all, l’ànima i algunes notes mentals

Sovint penso que el pitjor que li pot passar a un escriptor (literàriament parlant) és parir un text sense ànima. Penso: és molt millor tenir ànima que no ser coherent! I seguidament penso: però no ser coherent és una trampa de mandrosos! Per coherència entenc buscar una certa unitat interna; assegurar-se que el teu personatge no és ara ros i després castany; assegurar-te que una germana inexistent no apareix al final de la novel·la (primera nota mental: incoherència sucosa, provar de jugar-hi). I, alhora, algú pot penjar un clau i que quedi penjat sense més, no tot [...]

2023-07-17T09:21:02+00:001 de juny de 2023|Categories: numero 97, Articles de fons 97|Tags: |

Un diumenge de juliol, llegir sobre vaques

L’altre dia una amiga em va ensenyar un blau que li havia fet una vaca. Ella i les seves amigues havien baixat del cotxe i deambulaven per les immediacions d’un llac, prop de Llívia. La vaca passejava per la zona i va acostar-se a la meva amiga. Va fer-ho amb molta parsimònia, aguantant pesadament els seus quatre-cents quilos de vaca. La meva amiga va interpretar aquesta calma com una senyal de pacifisme. Un cop al seu costat, la vaca va envestir-la amb un cop de corn. Va aixafar la meva amiga contra el cotxe. Li va [...]

2023-10-23T09:56:29+00:0023 d'octubre de 2023|Categories: Articles 98, Columnes d'opinió 98, numero 98|Tags: |

Fins que passa el que passa

Si pogués convertir la ficció en realitat i tornar als anys quaranta, citaria Giovanni Drogo i Wesley Jackson al mateix lloc i els presentaria: Giovanni, Wesley; Wesley, Giovanni. En Giovanni es posaria nerviós amb l’excés d’entusiasme d’en Wesley i voldria tornar-se’n de seguida a la fortalesa Bastiani. En Wesley segur que trobaria certa bellesa en l’existencialisme d’en Giovanni, i amb una mica de sort ploraria per ell i per algunes coses més. El protagonista d’El desert dels tàrtars (1940) de Dino Buzzati i el de Les aventures d’en Wesley Jackson (1946) de William Saroyan són dos [...]

2023-03-27T09:33:32+00:0022 de febrer de 2023|Categories: Columnes d'opinió 96, Articles 96, numero 96|Tags: |

Conviure amb Marguerite Duras

Tinc Marguerite Duras instal·lada al menjador de casa. Vaig comprar-la a l’última edició de la fira Ars Libris, és la segona Bèstia ponciana: una fotografia a mida real de l’escriptora francesa, els ulls baixos, barrinant, la boca entreoberta i una cigarreta que espera el seu torn sobre la taula. Al revers del pòster, un fragment d’El dolor traduït per Blanca Llum Vidal i Arnau Pons. Vaig penjar-lo a la paret amb cel·lo. Cada matí ens saludem, jo amb el cafè i ella eternament a punt de dir alguna cosa, eternament a punt de fumar-se el cigarro. A [...]

2022-11-10T09:40:51+00:0020 d'octubre de 2022|Categories: número 95, Articles, Columnes d'opinió|Tags: |