Notes sobre literatura: l’all, l’ànima i algunes notes mentals
Sovint penso que el pitjor que li pot passar a un escriptor (literàriament parlant) és parir un text sense ànima. Penso: és molt millor tenir ànima que no ser coherent! I seguidament penso: però no ser coherent és una trampa de mandrosos! Per coherència entenc buscar una certa unitat interna; assegurar-se que el teu personatge no és ara ros i després castany; assegurar-te que una germana inexistent no apareix al final de la novel·la (primera nota mental: incoherència sucosa, provar de jugar-hi). I, alhora, algú pot penjar un clau i que quedi penjat sense més, no tot [...]
