Fins que passa el que passa
Si pogués convertir la ficció en realitat i tornar als anys quaranta, citaria Giovanni Drogo i Wesley Jackson al mateix lloc i els presentaria: Giovanni, Wesley; Wesley, Giovanni. En Giovanni es posaria nerviós amb l’excés d’entusiasme d’en Wesley i voldria tornar-se’n de seguida a la fortalesa Bastiani. En Wesley segur que trobaria certa bellesa en l’existencialisme d’en Giovanni, i amb una mica de sort ploraria per ell i per algunes coses més. El protagonista d’El desert dels tàrtars (1940) de Dino Buzzati i el de Les aventures d’en Wesley Jackson (1946) de William Saroyan són dos [...]
