Conviure amb Marguerite Duras

Tinc Marguerite Duras instal·lada al menjador de casa. Vaig comprar-la a l’última edició de la fira Ars Libris, és la segona Bèstia ponciana: una fotografia a mida real de l’escriptora francesa, els ulls baixos, barrinant, la boca entreoberta i una cigarreta que espera el seu torn sobre la taula. Al revers del pòster, un fragment d’El dolor traduït per Blanca Llum Vidal i Arnau Pons. Vaig penjar-lo a la paret amb cel·lo. Cada matí ens saludem, jo amb el cafè i ella eternament a punt de dir alguna cosa, eternament a punt de fumar-se el cigarro. A [...]