publicationsch

Pàgina inicial/publicationsch

About publicationsch

Aquest autor encara no ha omplert cap detall.
So far publicationsch has created 664 blog entries.

Salut i per la vida!

Antonina Canyelles viu a Mallorca, escriu a mà i li agrada assaborir el temps, tota la càrrega de detalls que arrosseguen sempre les hores lentes. No sé si està o no en contra de les modes, però em temo que li són indiferents. Sí que sé que no està en contra de la modernitat pel que fa al fet que apareguin coses noves, el que no entén és perquè han de desaparèixer les velles. Ja de petita volia ser violinista. I també de gran. La nostra sort és que arraconés el violí i agafés una estilogràfica. Perquè [...]

2021-12-09T09:56:27+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |

Bibliografia

Antonina Canyelles (Palma, 1942), considerada una de les millors poetes vives en llengua catalana, és protagonista d’una obra curta i consistent. Guanyadora del prestigiós Premi Marian Aguiló 1979 de les Festes Pompeu Fabra amb Quadern de conseqüències, publica l’any 1981 Patchwork, una carpeta de poemes i il·lustracions. Mai no deixa d’escriure, però no tornarà a presentar obra fins l’any 2005 quan publica el recull de poemes Piercing (Lleonard Muntaner). L’any 2007 publica D’estructura circular. Amb l’antologia Putes i consentits (Lapislàtzuli, 2011) rep el reconeixement unànime de la premsa i la crítica catalanes. Recentment s’ha fet [...]

2021-12-22T07:45:52+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |

La cerca de l’absolut: la divinitat i l’amor en dos novel·les de F. Garcia-Oliver

A La veu d’Odiló, Ferran Garcia-Oliver posa damunt la taula un dels somnis que es pot convertir en malson: la resurrecció. Allò que no es concedí a l’heroi Aquil·les, al poeta Virgili i a tants altres, li és concedit a Odiló, un asceta que naix a Beltània —una vila imaginària del sud de la Gàl·lia— i que acaba els dies tremolant en la cova d’un cingle, on passa quaranta-un anys plens de sacrificis i penitències, immolant-se. La narració, que és el monòleg d’aquest asceta que escriu les memòries d’una vida desencantada, truncada i insubstancial, transcorre en un [...]

2022-06-20T07:16:54+00:0012 de maig de 2022|Categories: Dossier, número 94|Tags: |

L’historiador i el creador

No faré el que seria propi del cas: parlar de Ferran Garcia-Oliver com a medievalista, primer, i com assagista i novel·lista, després. Per aquest ordre, a més. Perquè significaria disseccionar l’escriptor en dues facetes com si fossin, no diré que oposades ni antagòniques (ja només faltaria!), però diferents. I no, no ho són. De fet, encara que si seguíssim un fil estrictament cronològic hauríem de parlar dels seus primers treballs com a historiador, personalment la primera lectura que vaig fer d’un escrit manufacturat per ell va ésser Oc, un assaig dietarístic, a la presentació del qual casualment [...]

2022-06-20T07:15:59+00:0012 de maig de 2022|Categories: Dossier, número 94|Tags: |

Ferran Garcia-Oliver, historiador

Ferran Garcia-Oliver (nascut a Beniopa, Gandia, el 1957) és un intel·lectual polièdric, un agitador d’idees, un element actiu de la nostra cultura que, des de la Safor, projecta una activitat incansable d’incitació. Té una vocació literària poderosa, amb una doble vessant, la de dietarista i la de novel·lista. També la de biògraf, com ho demostra el seu llibre En la vida d’Ausiàs March (Edicions 62, 1998), entre altres. A més d’això, ressenyes, articles, intervencions, activisme cultural i presència pública a la seua comarca i molt més enllà, i un paper destacat en plataformes diverses, com ara la [...]

2022-06-20T07:15:25+00:0012 de maig de 2022|Categories: Dossier, número 94|Tags: |

Ferran Garcia-Oliver: l’home, la bèstia i la paraula

La de Ferran Garcia-Oliver —original, erudita i crítica— és, sens dubte, una de les veus més rellevants de l’assaig literari contemporani al País Valencià. Deutor confés de la generació prodigiosa que va liderar Joan Fuster —amb noms de referència inexcusable com els de Josep Iborra i Raimon—, i admirador declarat de Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, fa l’efecte que Ferran Garcia-Oliver sempre s’ha trobat còmode en la seua posició doblement heterodoxa: com a historiador que excèntricament coixeja envers una personal i estranya sensibilitat literària; i com a prosista que, inevitablement, s’escora cap a la història, [...]

2022-06-20T07:14:46+00:0012 de maig de 2022|Categories: Dossier, número 94|Tags: |

La revelació feta paraula: Antonina Canyelles

Incorruptible, mordaç i reveladora. Probablement aquests són els adjectius que sintetitzen no només l’essència de la poesia d’Antonina Canyelles, sinó també l’autora mateixa. Canyelles és una d’aquelles veus perdudes i sovint oblidades, un nom (in)discret que gairebé no apareix a les antologies ―o, si més no, ho fa de manera circumspecta―, però que sens dubte ha marcat la trajectòria de la poesia illenca. Aquesta invisibilitat, però, es troba lluny de la casualitat: tal com afirma Albert Mestres, ens trobam davant d’«una persona que escriu literatura marginal, com és la poesia, des d’un gènere marginal, com és el [...]

2021-12-09T09:57:20+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |

El somriure del croissant

Descarada, indòmita, lliure, sincera, càustica. Així és la poesia d’Antonina Canyelles, «la poeta punk», com se l’ha anomenada. La poeta que conserva la rebel·lia i fins i tot la incrementa amb els anys, com ho demostra a Les banyes del croissant, editat per Lapislàtzuli el 2018, l’editorial que des de fa temps té cura dels llibres de Canyelles, de qui n’ha publicat quatre més.[1] Estructurat en dues parts, «La formidable dona bala» ―la poeta que dispara a tort i a dret la seva mordacitat, però sense estalviar els riscos que comporta― i «Les banyes del croissant» ―unes [...]

2021-12-02T14:37:49+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |

El nom de la mare, reines i trinxeres. Algunes qüestions feministes en la poesia de Tonina Canyelles

La poesia de la mallorquina Tonina Canyelles és d’una raresa enlluernadora que la converteix en una nota discordant dins la tradició poètica catalana. Els seus versos, aparentment senzills, punyents i plens d’humor, imatges suggerents i relacions sorprenents que juguen amb allò surreal, entroncarien amb moviments com el de la poesia concreta brasilera més que no pas amb la nostra literatura. De més a més, la situació de dona i d’illenca no han ajudat a la popularització de la seva poesia, tot i que en els darrers anys té cada cop més adhesions. En la poesia de Canyelles [...]

2021-12-09T10:33:30+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Dossier|Tags: |

Una aproximació al discurs poètic d’un farsant. La primera poesia de Joan Navarro

L’any 1973, Joan Navarro (Oliva, 1951) iniciava la seva trajectòria poètica amb la publicació de Grills esmolen ganivets a trenc de por (Tres i Quatre), guardonat amb el Premi Octubre. Aquest llibre suposaria «carn fresca» per a la poesia catalana i esdevindriniia una fita important en la renovació estètica que es produí en la nostra poesia als anys setanta. El llibre era la constatació d’un nou discurs poètic allunyat dels postulats del realisme històric. Un discurs que bastia un món poètic personal, a partir del despullament del llenguatge i l’ús d’imatges i metàfores punyents. Ja des d’aquesta [...]

2021-04-01T14:18:13+00:0013 d'octubre de 2020|Categories: Dossier|Tags: |