La cerca de l’absolut: la divinitat i l’amor en dos novel·les de F. Garcia-Oliver
A La veu d’Odiló, Ferran Garcia-Oliver posa damunt la taula un dels somnis que es pot convertir en malson: la resurrecció. Allò que no es concedí a l’heroi Aquil·les, al poeta Virgili i a tants altres, li és concedit a Odiló, un asceta que naix a Beltània —una vila imaginària del sud de la Gàl·lia— i que acaba els dies tremolant en la cova d’un cingle, on passa quaranta-un anys plens de sacrificis i penitències, immolant-se. La narració, que és el monòleg d’aquest asceta que escriu les memòries d’una vida desencantada, truncada i insubstancial, transcorre en un [...]