About publicationsch

Aquest autor encara no ha omplert cap detall.
So far publicationsch has created 258 blog entries.

Criptogínia: un exercici urgent de memòria històrica

Ja ho diu la saviesa popular, que cal dir les coses pel seu nom. I potser ho diu perquè, sense nom, propi o comú, les coses són només això, coses. El nom dona cos a les coses: les identifica, les defineix, les singularitza, aixopluga realitats altrament inabastables i, en definitiva, les fa més accessibles al nostre cervell.Encara i constantment, cal posar nom a certes coses. Nomcosar-les, per dir-ho emprant aquesta bonica creació verbal de Biel Mesquida. El 5 de febrer de 2020, els professors de la Universitat de València Begonya Pozo i Carles Padilla van donar a [...]

2021-03-01T11:48:25+00:0014 d'octubre de 2020|Categories: Articles, Articles de fons|Tags: |

Un país de llegendes

És un fet: fins i tot les persones més racionals, metòdiques, sòbries, cartesianes, escèptiques, quadriculades, realistes i de mentalitat basaltiforme necessiten, per a conduir-se en la vida, una mínima dosi de màgia, meravella, ficció i fantasia. El fenomen, perfectament contrastat i conegut en el pla personal, és igualment constatable en l’àmbit col·lectiu. La vida en societat requereix no solament el benefici de l’organització, la comunicació i les paraules: també l’adob d’il·lusions, anhels, pors, complicitats i esperances compartides. Això que se’n diu un imaginari col·lectiu.Les llegendes formen una part essencial d’aquest imaginari compartit. Són relats que s’expliquen d’acord [...]

2021-03-01T11:49:04+00:0014 d'octubre de 2020|Categories: Articles, Articles de fons|Tags: |

Una entrevista a l’home de teatre mallorquí Toni Gomila

Toni Gomila, nascut a Manacor el 1973, és un actor i dramaturg mallorquí, fundador de Produccions de Ferro, que s’ha convertit en una figura imprescindible de l’escena actual.  —Et coneixem pel teatre i la televisió…, però tu com et presentaries? —Sempre fa vergonyeta autopresentar-se. No sé, com aquell que explica històries. Un contador de rondalles, però que li agrada la poesia i fer-se preguntes. —Els que no som de Mallorca et vam descobrir sobretot gràcies a l’espectacle Acorar. Com presentaries la trajectòria anterior? —És senzill. Començ a secundària, a l’institut. Col·labor tres anys amb Capsigranys, el grup [...]

2021-04-01T14:24:29+00:0014 d'octubre de 2020|Categories: Conversa|Tags: |

Joan Navarro, traductor. A casa dels altres

Joan Navarro, poeta i traductor. Són les paraules inicials quan, als articles que apareixen sobre la seua obra, ens hi és presentat. Si en català té una més que estimable quantitat de llibres escrits, no és gens menyspreable la tasca traductora de Navarro.ᶥ Sovint, són els poetes aquells que s’endinsen en la feina «interpretativocreadora», aquells que transformen, usant l’expressió de Jordi Doce. Qui tradueix batega dins del poema de la llengua d’origen, però compon, alhora, un altre batec. Hi ha dos corrents, dos ritmes que conflueixen en U —pense en el nœud rythmique de què feia [...]

2021-04-19T07:44:11+00:0013 d'octubre de 2020|Categories: Dossier|Tags: |

Una aproximació al discurs poètic d’un farsant. La primera poesia de Joan Navarro

L’any 1973, Joan Navarro (Oliva, 1951) iniciava la seva trajectòria poètica amb la publicació de Grills esmolen ganivets a trenc de por (Tres i Quatre), guardonat amb el Premi Octubre. Aquest llibre suposaria «carn fresca» per a la poesia catalana i esdevindriniia una fita important en la renovació estètica que es produí en la nostra poesia als anys setanta. El llibre era la constatació d’un nou discurs poètic allunyat dels postulats del realisme històric. Un discurs que bastia un món poètic personal, a partir del despullament del llenguatge i l’ús d’imatges i metàfores punyents. Ja des d’aquesta [...]

2021-04-01T14:18:13+00:0013 d'octubre de 2020|Categories: Dossier|Tags: |

Joan Navarro: llarga vida als 70!

L’obra de Joan Navarro (Oliva, 1951) irrompia l’any 1974: era antologat per Amadeu Fabregat a Carn fresca: Poesia valenciana jove (atac reeixit contra la poesia realista dels 60 i inici dels 70) i publicava el primer llibre, Grills esmolen ganivets a trenc de por, guanyador del primer Premi Octubre de poesia el 1973, que suposà, cinquanta anys després, el primer poemari valencià íntegrament surrealista. Consulteu la importància de Grills… al pròleg de Jordi Marrugat en la reedició del 2014. Fabregat seleccionava els dos primers poemaris (encara inèdits) del poeta oliver: Éssers verds dins d’una botella de [...]

2021-04-01T15:12:12+00:0013 d'octubre de 2020|Categories: Dossier|Tags: |

Les paraules pintades de Joan Navarro

La representació conscient fonamenta l’ordre extirpant-se de l’inconegut primigeni sense espai ni temps ni causalitat, singularitat exclosa de lleis i límits. Atenea nascuda del cervell de la Voluntat incommovible, institueix el jo i el no-jo, l’individu i la cosa, la civilització i la natura. La norma esdevé la guerra contra tot altre, la qual exigeix la marginació de les experiències severes de contacte transcendent amb el noümen etiquetant-les d’alquímia, mística, follia, al·lucinació, dissociació, surrealisme: les capses de Pandora de les societats modernes esdevingudes nínxols segellats en el mercat que sustenta els valors logocèntrics. N’escapa, però, sempre, [...]

2021-04-01T15:16:58+00:0013 d'octubre de 2020|Categories: Dossier|Tags: |

Les restes del llamp

Una casa. El poema. Construir un poema. Com un habitacle. Per ocupar-lo. Per viure-hi. Per passar un temps en ell, en el poema, en la casa. Posar els fonaments. Alçar parets. Cobrir-ho tot amb una teulada que ens arrecere, que ens abrigue, que ens protegisca de totes les inclemències del temps. De vegades, del temps mateix. Del que no deixa de transcórrer i també de l’altre. Del temps fred, del temps canicular. Poemes per viure en ells. Per un llarg temps. Per un breu lapse de temps. El poeta i el lector com a constructors del [...]

2021-04-13T09:49:21+00:0013 d'octubre de 2020|Categories: Dossier|Tags: |