Evaporació o solidificació
Autoria: Antoni Rubio i Reverter
Títol: Valencianisme líquid
Editorial: Editorial 3 i 4, València, 2022
Pàgines: 219
Assajos sobre el temps i sobre l’escriptura
Autoria: Vicent Alonso
Títol: Camins que el temps no esborra
Editorial: Afers
Pàgines: 409
La narrativa d’Antoni Vidal Ferrando
Introducció Segons el meu parer, un dels majors problemes dels estudis literaris, tant si són acadèmics com si no ho són és la tendència, cada dia més acusada, a la catalogació. La tendència a centrar una gran part dels esforços de qui analitza una obra o un autor en la seva etiquetació.Talment com si, convertits ens entomòlegs, la funció i l’objectiu fonamental d’un estudi literari consistís a aconseguir posar-hi una etiqueta, a adscriure l’obra o l’autor en una categoria determinada. I, com més específica, millor. Com si pràcticament en reeixir-hi, ja tinguéssim la major de la feina [...]
Els mundos de Rafa Gomar
Tant si és per a ús privat com si té la funció de projectar una imatge pública de l’autor, tant si serveix de camp d’experimentació com si fa la funció de magatzem o de recordatori, el dietari ho accepta tot. Per això hi ha qui l’aprofita per a propinar als lectors la llista de la compra, mentre que altres fan assaig de molta volada, alguns resumeixen la seua autobiografia, molts practiquen el narcisisme i uns quants intenten convertir aquest marc polivalent en bona literatura tot barrejant les incomptables possibilitats que ofereix. Els tres dietaris que ha [...]
Passen els dies
En una entrevista publicada a la revista Micro un llunyà 2007, Rafa Gomar es declarava un narrador contumaç d’històries i cròniques. Qualsevol ocasió servia per relatar als companys la relació del dia, les activitats, algunes anècdotes... En la foscor de la solitud, escrivia poemes. Dotat d’un excel·lent poder d’observació, ha conreat diversos gèneres de l’arc literari: poesia, narrativa curta, novel·la, dietaris... de tots els quals volem centrar-nos en la narrativa curta. Al poema germinal quasi narratiu, I nosaltres, com la pols, dormíem dins d’un calaix, integrat en la seua primera publicació ‒mixturava poemes i relats breus‒ [...]
Eva Baltasar, una autora de la novel·la global
Boulder, d’Eva Baltasar, és la primera novel·la escrita en català que opta al premi Booker. Aquesta notícia situa l’autora de Permagel dins el circuit literari internacional, ja que, d’ençà de la publicació de la seva primera novel·la, ha esdevingut una de les escriptores catalanes contemporànies amb més projecció i reconeixement a l’estranger. I la seva producció literària ha estat reconeguda pels sistemes literaris situats al centre de la república mundial de les lletres, per dir-ho en la feliç expressió de Pascale Casanova. A més del premi Booker, l’any 2020 ja va quedar finalista del Médicis estranger, [...]
És una veritat universalment coneguda
Més enllà d’escriptor i doctor en Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals, Max Besora és un personatge de ficció. Un titella. Un producte de la imaginació. Programat per elaborar els escrits més pornogràfics, estrambòtics i poètics possibles, tan aviat és capaç de confeccionar pregons per a concerts de trap, com presentacions de programes de màsters universitaris, llistes de la compra, rèquiems en D menor, declaracions d’amor, apunts sobre l’horòscop, o silencis incòmodes a les xarxes socials. I tot això sense pretendre ser original, sinó tot el contrari. Perquè del que es tracta, i així ho defensa ell [...]
L’espectre electromagnètic tornarà a caure als nostres caps
Tinc a les mans l’únic llibre de poesia de Max Besora. El conformen majoritàriament proses poètiques, si se’n pot dir així, que tant són una porta d’entrada al seu univers literari, com un mosaic dels temes i estils que trobem en el conjunt de la seva obra. Els textos de L’espectre electromagnètic (2009) són com fogonades cinematogràfiques, ràfegues d’imatges que han escapat d’un somni o d’una pel·lícula de ficció bizarre, de punk o de pulp. Hi ha Tarantino, però també hi ha Burroughs. Experimenta amb els subgèneres, juga amb l’humor i la ironia, el sexe, el [...]
Confessions de Walter Colloni
Sí, soc en Walter. Surto gairebé en tota l’obra narrativa de Max Besora. Dic «gairebé» perquè, quan es va publicar Vulcano, el 2011, encara no ens coneixíem. Ara, però, n’agafo la darrera edició que celebra «els deu anys de la primera erupció» (i fa venir ganes de proclamar que «he vist coses que vosaltres, els humans...») i que es reivindica com a definitiva (no hi ha res de definitiu, en aquesta vida, Max!) i al final de tot, hi trobo un «prolepíleg» (sic) signat amb el meu nom. No pateixo: sé que tothom sap que es [...]
Bastard i assilvestrat. El llenguatge animal de Max Besora
En el seu Manifest caníbal (2020), on apunta els elements del sistema literari català que voldria sacsejar, Max Besora insisteix en la necessitat d’una «llengua bastarda», «una llengua inventada», «deformada, rumbosa, d’estriptís, transvestida», «una nova llengua mestissa, xarnega, vampírica». És la llengua impura que s’acosta a altres llenguatges i s’hi fusiona, que fuig de l’encotillament dels espais segurs i les convencions. És la llengua que pretén superar el context de la comunitat que la parla, perquè d’alguna manera se n’avorreix i vol transcendir-lo. Que vol ser desuniformitzadora i transformadora. És la llengua que ha de fer [...]