Confessions de Walter Colloni
Sí, soc en Walter. Surto gairebé en tota l’obra narrativa de Max Besora. Dic «gairebé» perquè, quan es va publicar Vulcano, el 2011, encara no ens coneixíem. Ara, però, n’agafo la darrera edició que celebra «els deu anys de la primera erupció» (i fa venir ganes de proclamar que «he vist coses que vosaltres, els humans...») i que es reivindica com a definitiva (no hi ha res de definitiu, en aquesta vida, Max!) i al final de tot, hi trobo un «prolepíleg» (sic) signat amb el meu nom. No pateixo: sé que tothom sap que es [...]
