Noticies

Pàgina inicial/Noticies/

Una entrevista a l’home de teatre mallorquí Toni Gomila

Toni Gomila, nascut a Manacor el 1973, és un actor i dramaturg mallorquí, fundador de Produccions de Ferro, que s’ha convertit en una figura imprescindible de l’escena actual.  —Et coneixem pel teatre i la televisió…, però tu com et presentaries? —Sempre fa vergonyeta autopresentar-se. No sé, com aquell que explica històries. Un contador de rondalles, però que li agrada la poesia i fer-se preguntes. —Els que no som de Mallorca et vam descobrir sobretot gràcies a l’espectacle Acorar. Com presentaries la trajectòria anterior? —És senzill. Començ a secundària, a l’institut. Col·labor tres anys amb Capsigranys, el grup [...]

2021-04-01T14:24:29+00:0014 d'octubre de 2020|Categories: Conversa|Tags: |

Entrevista a Joaquim Gestí per Nina Valls

Joaquim Gestí és traductor, professor, hel·lenista i neohel·lenista català. Llicenciat en Filologia Clàssica i doctor en Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), des de fa molts anys és professor de grec antic al grau de Ciències de l’Antiguitat de la UAB i de grec i llatí a un institut de secundària; i compagina la tasca docent amb la traducció. Ha traduït del grec clàssic set volums de la Història d’Heròdot per a la Fundació Bernat Metge entre els anys 2006 i 2012. Del grec modern, ha traslladat al català una vintena d’obres, entre les quals [...]

2023-03-27T10:05:28+00:0022 de febrer de 2023|Categories: Conversa 96|Tags: |

Entrevista a Pilar Blasco per Mònica Socias

L’estiu de 2018 neix l’Editorial Trípode, un nom que remet als tres punts de recolzament que proporcionen l’estabilitat perfecta, els fonaments ideals per una editorial que intenta potenciar l’alta literatura i obrir les portes a noves veus d’autors i autores catalanes. I amb les seves primeres publicacions hem vist com s’anaven incorporant noves col·leccions. La novel·la comparteix ara espai amb el Modernisme, la poesia i els reculls de contes. Autors contemporanis i plomes oblidades que Trípode recupera de forma magistral, formen part d’un catàleg que ha aconseguit mantenir els objectius inicials i enllaçar la passió de la [...]

2023-07-12T08:03:45+00:0022 de juny de 2023|Categories: Conversa 97, numero 97|Tags: |

«És molt postmodern considerar-se hipermodern, supermodern, postpostmodern, altermodern, metamodern, digimodern i ultramodern»

(Ardolino). Crec que hi ha una qüestió prèvia que caldria aclarir abans d’engegar qualsevol discurs sobre la cultura catalana a la Postmodernitat. Vull dir, hem de ser conscients que fem servir una terminologia que, en la resta del món occidental, ja sol evitar-se i que, en la majoria dels casos, ha estat abandonada a les golfes amb els trastos de les definicions desactivades. Així, hem sentit (i llegit), al llarg de les dues darreres dècades, expressions com «postpostmodernitat», «altermodernitat» i una llarga fila de mots semblant que pretenen marcar un altre període o una distància amb un [...]

2024-03-06T11:23:43+00:0013 de febrer de 2024|Categories: Conversa 99, numero 99|Tags: |

L’anomalia dels estudis catalans a Itàlia: una situació vivaç, però sense un sector científic disciplinari propi

Cèlia Nadal i Pasqual és investigadora en literatura i professora de Llengua i traducció catalana a la Università per Stranieri di Siena, on anteriorment havia treballat al projecte «Letteratura catalana e letteratura italiana: il medioevo e il modernismo. Incontri, traduzioni, scambi» (IP P. Cataldi). També ha fet tasques de recerca i docència a la Universitat Pompeu Fabra, a la Universitat de Còrdova i a la Université de Montréal. És doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, ​​​​2014) on va defensar la tesi «Fosca Blanca. L’obscuritat poètica en Ausiàs March, Luis de Góngora i Eugenio Montale» [...]

2024-07-08T10:36:42+00:0014 de juny de 2024|Categories: Conversa 100, numero 100|Tags: |

Jaume Guiscafrè i l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó: trenta anys dedicats a la investigació feta amb passió i excel·lència

Jaume Guiscafrè Danús és professor titular de la Universitat de les Illes Balears (UIB) on imparteix classes d’estudis literaris i de folklorística des de fa més de vint anys. És llicenciat en Filologia Catalana i doctor cum laude per la UIB amb la tesi doctoral El Rondallari Aguiló. Transcripció, catalogació i estudi introductori. L’any 2013 va posar en marxa l’Arxiu de Folklore de la UIB. Ha dedicat una part molt important de la seva carrera a investigar sobre temes vinculats a l’estudi de la cultura popular. Una de les seves principals línies d’investigació és la rondallística i, en concret, la catalogació i l’anàlisi de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó d’Antoni M. Alcover. Ha dedicat una trentena d’anys a aquesta tasca que fa poc temps ha culminat amb la publicació del darrer volum, el novè, de la versió comentada de l’esmentat Aplec.

2023-11-09T10:16:04+00:0023 d'octubre de 2023|Categories: Conversa 98, numero 98|Tags: |

Una entrevista a Maria Muntaner, editora de Lleonard Muntaner

Lleonard Muntaner, Ed. va ser fundada l’any 1994 per en Lleonard Muntaner, doctor en Història i especialista en la història jueva de Mallorca. Durant els primers anys, l’editorial es va enfocar sobretot a la publicació d’obres de temàtica històrica, antropològica, filosòfica i, en definitiva, d’obres situades dins la categoria de les ciències socials. L’any 2008 va entrar a l’editorial na Maria Muntaner, llicenciada en Filologia Catalana i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Amb ella, l’editorial agafa un caire més literari i aposta per un catàleg més ampli en els gèneres de la poesia, la [...]

2022-10-26T07:11:16+00:0020 d'octubre de 2022|Categories: Conversa, número 95|Tags: |

Una entrevista a Gemma Medina i Jaume Coll Mariné

La Lectora va néixer en el boom de les revistes de crítica literària i ha aconseguit situar-se en un lloc de referència. Conversem amb Gemma Medina i Jaume Coll Mariné sobre els inicis del projecte, les estratègies de difusió i el panorama de la literatura i la crítica en català. Entre l’acadèmia i la divulgació, la revista va sorgir amb la voluntat d’oferir lectures profundes al públic no especialitzat i a reconèixer la feina dels crítics. Expliqueu-nos, d’on va sortir la idea de fer aquesta revista i com va néixer? G.M: La idea va sorgir perquè començava [...]

2022-06-20T07:23:37+00:0012 de maig de 2022|Categories: Conversa, número 94|Tags: |

Una entrevista a José Luis Pérez Pont

El Centre del Carme de Cultura Contemporània està construït sobre l’antic Reial Monestir del Carme i al llarg dels anys ha estat seu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, el Museu de Belles Arts de València i durant la Guerra Civil, magatzem del Tresor Artístic del Patrimoni Nacional. Un bell edifici amb una llarga història que es troba al carrer del Museu al mig del centre de la ciutat de València. Actualment és la seu del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, del Centre del Carme de Cultura Contemporània i on està [...]

2022-03-31T09:40:42+00:004 de març de 2022|Categories: Conversa|Tags: |

Les restes del llamp

Una casa. El poema. Construir un poema. Com un habitacle. Per ocupar-lo. Per viure-hi. Per passar un temps en ell, en el poema, en la casa. Posar els fonaments. Alçar parets. Cobrir-ho tot amb una teulada que ens arrecere, que ens abrigue, que ens protegisca de totes les inclemències del temps. De vegades, del temps mateix. Del que no deixa de transcórrer i també de l’altre. Del temps fred, del temps canicular. Poemes per viure en ells. Per un llarg temps. Per un breu lapse de temps. El poeta i el lector com a constructors del [...]

2021-04-13T09:49:21+00:0013 d'octubre de 2020|Categories: Dossier|Tags: |