Lleonard Muntaner, Ed. va ser fundada l’any 1994 per en Lleonard Muntaner, doctor en Història i especialista en la història jueva de Mallorca. Durant els primers anys, l’editorial es va enfocar sobretot a la publicació d’obres de temàtica històrica, antropològica, filosòfica i, en definitiva, d’obres situades dins la categoria de les ciències socials. L’any 2008 va entrar a l’editorial na Maria Muntaner, llicenciada en Filologia Catalana i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Amb ella, l’editorial agafa un caire més literari i aposta per un catàleg més ampli en els gèneres de la poesia, la narrativa i el teatre catalans, però amb un espai important, també, per a les traduccions d’altres llengües. Na Maria Muntaner agafa el relleu del seu pare i hi afegeix la seva visió intel·ligent, lúcida, i un tarannà apassionat per la literatura feta a casa i a l’estranger. Conversem amb ella sobre el present i el futur del llibre en català, sobre el llibre electrònic, sobre les conseqüències de la pandèmia i sobre les relacions editorials arreu dels Països Catalans, entre d’altres qüestions.
Quins valors voldries que els lectors i les lectores associessin al segell Lleonard Muntaner, Ed.?
La implicació, la feina ben feta en tots els sentits (continent i contingut), la passió i el compromís amb la llengua i la cultura catalanes.
Durant la darrera dècada, l’editorial ha evolucionat en una línia coherent amb el seu passat, però també amb alguns canvis significatius. Per exemple, s’aposta molt més per la narrativa, la poesia, el teatre. Quin pes han tingut la teva mirada i la teva formació en aquest canvi de paradigma?
Quan vaig començar a treballar-hi, Lleonard Muntaner, Ed. era una editorial eminentment enfocada a les ciències socials. És cert que hi havia col·leccions de poesia i narrativa, però el gran gruix de publicacions era de ciències socials: història, antropologia, geografia, etcètera. En realitat, pens que això era així perquè l’editorial sempre ha tingut un component molt vocacional i, per tant, la trajectòria de l’editor necessàriament havia d’influir-hi. Mon pare provenia de l’àmbit de la història i la geografia i això es reflectia en el tarannà de l’editorial. Jo, en canvi, venc de l’àmbit de la literatura i de la teoria de la literatura, i per tant, d’una manera molt natural, quan vaig arribar a l’editorial la literatura va anar guanyant pes en el nostre catàleg.
En aquest sentit, en els darrers anys la meva intenció ha estat enfortir la literatura i l’assaig més generalista, però sense deixar de banda les ciències socials i les publicacions de caràcter més local. I això, en certa manera, pens que ens ha ajudat també a visibilitzar una mica més el nostre catàleg més enllà de Balears.
Les traduccions de Lleonard Muntaner, Ed. són alabades constantment pels crítics especialitzats i pels lectors i lectores. Quins criteris segueixes a l’hora de seleccionar una obra per traduir-la? Quines són les traduccions de les quals estàs especialment orgullosa?
Els darrers anys hem enfortit les publicacions de traduccions d’obres d’altres llengües al català i, a mesura que ho hem anat fent, he après que els criteris poden ser múltiples: una obra que a tu et sembla imprescindible i que no es troba en català, recuperar traduccions la primera edició de les quals està exhaurida, la voluntat de donar a conèixer nous autors i literatures que ens poden semblar llunyans, etcètera.
Dedicam moltes hores a llegir, a explorar possibilitats i a planificar les traduccions, i procuram cuidar-les al màxim. Per això se’m fa molt difícil destacar-ne només algunes, però sí que estic molt satisfeta, per exemple, d’haver anat publicant des de fa anys traduccions d’obres de la literatura romanesa, que era pràcticament desconeguda a casa nostra quan començàrem, amb autors com Sorescu, Stanescu, Cărtărescu, Mihail Sebastian i d’altres; també d’anar publicant obres de pensadores com Hannah Arendt i ser conscient que aquest és un projecte a llarg termini però que tendrà continuïtat; o d’autores i autors que sempre m’havien fascinat, com Sophia de Mello o Albert Camus; o d’obres corprenedores com Psicosi de les 4.48 de Sarah Kane o Corb, de Ted Hughes. No acabaríem…
També he de dir que em sent especialment afortunada de poder fer feina amb traductors del nivell de Dolors Udina, Anna Soler Horta, Antoni Clapés, Xavier Montoliu, Núria Busquet… Moltes vegades ells també són el motor de noves traduccions, en tant que són propositius —i amb molt bon criteri. Per tant, el diàlegs que s’estableixen amb els traductors fan que vagin sorgint projectes nous, també, tant si són a proposta de l’editorial com si venen del mateix traductor.
Com es viu la relació amb el sector editorial del principat quan s’és un segell mallorquí? Es percep cap mena de desconeixement o condescendència o s’imposen la curiositat i el respecte?
La relació amb les editorials principatines i del País Valencià és en general molt bona. Hi ha una bona entesa entre nosaltres i, amb les que ens podem equiparar pel que fa al tipus de publicacions, interessos, etcètera, sempre que podem feim coses plegats, com ara actes, compartir espais a fires, coedicions: veig certa germanor, en aquest sentit. De fet, per exemple, els darrers anys hem engegat un seguit de coedicions amb l’editorial Afers, i així sumam forces: és una ajuda mútua que permet fer més visibles els nostres llibres al País Valencià i els d’Afers a Mallorca.
Pens que de vegades els problemes venen més de com està estructurat el circuit del llibre (distribució, premsa, etcètera) i de la fragmentació geogràfica dels territoris de parla catalana que no de la relació que establim entre editors. Sempre dic que, la majoria de vegades, si ets una editorial de fora de Barcelona (de Barcelona, eh, no del principat) has de remar més i amb més força per ser visible a la metròpoli. Ho dic per experiència pròpia, però també pel que veig que passa amb altres companys editors. La consecució d’aquesta visibilitat (que bàsicament vol dir que els llibres siguin a les llibreries i que surtin en premsa tan poc o molt com els que s’editen a Barcelona) té a veure naturalment amb els llibres que edites, però també a procurar tenir les publicacions ben planificades, una bona distribució i fer molta feina in situ.
De quina manera us ha afectat la pandèmia, com a editorial?
Ens va afectar molt els sis primers mesos; ens hi va costar reaccionar. I econòmicament, per descomptat, ens ha afectat. Però des del moment que decidírem continuar amb les publicacions previstes, la cosa ha millorat. És cert que, pel que fa a la cultura, l’àmbit del llibre ha estat dels que menys ha patit perquè vàrem ser dels primers a poder reprendre els actes.
Sí que ens ha fet prendre consciència, però, de la inestabilitat i la fragilitat de tot. I ara ens hi tornam a trobar amb la crisi del paper…
Com valores la popularitat del llibre electrònic? Lleonard Muntaner, Ed. aposta per aquest format?
Diria que el llibre electrònic no ha adquirit la popularitat que es preveia. O almenys aquí no. Mai no hem apostat fort per aquest format, en part perquè el llibre electrònic en si no ens atreu especialment. A més, sempre hem pensat que la majoria dels nostres lectors optarien pel llibre en paper. Sí que volguérem fer una prova amb alguns llibres, per veure com responia la gent, i ara fa dos o tres anys que tenim alguns llibres electrònics a disposició dels lectors, però el temps ens ha donat la raó: el percentatge de llibres electrònics venuts és ínfim. Molt sovint em planteig si un lector, després de passar més de la meitat del dia davant pantalles diverses (ordinador, mòbil, etcètera) encara té humor d’agafar un llibre electrònic.
Quines són les perspectives de futur de l’editorial a curt i mitjà termini?
M’agradaria continuar enfortint el catàleg i, sobretot, fer-lo encara més present fora de Mallorca.