El Centre del Carme de Cultura Contemporània està construït sobre l’antic Reial Monestir del Carme i al llarg dels anys ha estat seu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, el Museu de Belles Arts de València i durant la Guerra Civil, magatzem del Tresor Artístic del Patrimoni Nacional. Un bell edifici amb una llarga història que es troba al carrer del Museu al mig del centre de la ciutat de València. Actualment és la seu del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, del Centre del Carme de Cultura Contemporània i on està el despatx de José Luis Pérez Pont. Un recés de pau, com també ho és ell, sorprenent perquè l’agitació i l’activitat en què viu cada dia el centre impressiona. Aquest alacantí, que sap escoltar amb atenció i interés a les persones amb qui conversa, ha aconseguit convertir el CCCC en un espai de vida quotidiana i ha revolucionat el panorama cultural i artístic de la ciutat. El centre a hores d’ara és un lloc d’efervescència cultural, en l’ampli sentit de la paraula. Un museu interdisciplinari que s’interrelaciona amb altres àmbits de la creació i el pensament i on cap de tot des de les arts visuals i escèniques passant per performances, música, disseny, llibres…
Quan i com arribes a la direcció del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana?
L’abril del 2016 mitjançant un concurs públic. Una circumstància de la qual em sent especialment satisfet perquè a diferència dels anteriors directors, vaig arribar-hi a la direcció del Consorci amb un currículum i un projecte que va ser triat per un jurat. Entenc que el projecte que vaig presentar és el que més els va convéncer i el que al llarg dels anys m’ha aprofitat de guia de treball. Com és natural, he anat ampliant-lo, adaptant-lo i corregint-lo perquè el projecte sempre ha d’estar molt viu com la societat a la qual va adreçat. Però aquest nou procés de selecció-gestió no ha estat emprat exclusivament per a ocupar la direcció sinó que l’hem fet servir també per a totes les convocatòries del Consorci tant les dirigides a artistes com a les de comissariat. Canviant el model garantim la democratització i la transparència de les institucions, unes institucions que estan al servei de la cultura i no a l’inrevés.
Un advocat com acaba dedicant-se a la gestió artística-cultural?
Després de llicenciar-me en Dret, vaig fer un doctorat en Belles Arts perquè la meua inclinació cap al món de l’art venia de lluny. Des que era un estudiant m’he involucrat sempre en activitats culturals, he investigat i he portar endavant també projectes personals per tant la gestió cultural ha format part des de sempre de la meua vida. A mi sempre m’ha apassionat aquest món sobretot pel seu immens poder de transformació social, estic convençut que l’art esdevé una arma molt poderosa per tal d’aconseguir-la.
En el món artístic i cultural és molt important interrelacionar-se amb altres centres, museus i institucions culturals per això de les sinergies, en aquest sentit heu establert línies de col·laboració?
Sí, aquesta era una altra de les assignatures pendents perquè és molt important establir línies de col·laboració amb altres institucions públiques o privades que en els seus àmbits d’actuació estan executant programes culturals i duent a terme una tasca molt meritòria de la qual cal aprendre i amb les quals cal compartir experiències. En aquest sentit hem desenvolupat, per exemple, un programa de residències artístiques internacionals, especialment pensat per a tots aquells que estan utilitzant el llenguatge contemporani com a element mediador. Està dirigit als creadors, d’ací o residents, perquè desenvolupen els seus projectes en l’estranger i que també funciona a la inversa, acollint ací a artistes d’altres països. L’any passat van seleccionar sis projectes i hem establert residències en ciutats com Hèlsinki, Praga, Santiago de Xile, Taipei o Lisboa. És una línia molt interessant que enfortirà les relacions de cooperació cultural i que enguany ha duplicat les sol·licituds. D’ací a un temps veurem els resultats, la internacionalització és una línia en què caldrà aprofundir i avançar.
Al llarg dels anys heu anat ampliat les convocatòries que ofereix el Consorci de Museus a la ciutadania, a banda de la convocatòria de què abans parlàvem, en teniu també d’altres parla’ns del projecte Reset i DAR?
Sí, en aquests moments comptem amb moltes convocatòries públiques diferents adreçades tant a col·lectius, com podem ser els centres educatius, i altres adreçades a la creació individual. Concretament Reset és un projecte de relectura de gènere i multiculturalitat que pretén incentivar la realització d’estudis d’investigació que analitzen i visibilitzen les aportacions de tots aquells col·lectius que històricament han restat al marge del món artístic com poden ser les dones o també les persones provinents d’altres cultures. El DAR pretén donar visibilitat a les dones artistes que fan la seua activitat professional en zones rurals i també a totes aquelles que estiguen pensant a començar a fer-la. A través de les creadores, els llocs que estan en la perifèria dels grans centres poblacionals poden esdevenir llocs de cultura. Són dos projectes innovadors que aportaran una altra visió, altres maneres de treballar i ens ajudaran a canviar la perspectiva perquè possibilitaran incorporar al discurs a tots aquells creadors que durant segles han estat agents generadors de cultura, però que han restat al marge dels grans contenidors culturals només per convencions socials.
A l’abril d’aquest any el Consell General del CMCV va acordar renovar-li el contracte com a director-gerent per cinc anys més, quin balanç fa dels primers?
Soc una persona molt positiva, per tant el balanç és positiu. Durant aquests cinc anys de treball constant i intens hem augmentat considerablement el pressupost i hem programat més de tres-centes exposicions i al voltant de quatre mil activitats, per tant podem estar-ne satisfets. Un dels objectius principals quan vaig arribar ací era dotar de contingut un centre que aprofitava per a poc, era com un gegant adormit, i l’altra que l’interés del contingut aconseguira augmentar el nombre de visitants. Les xifres de visitants al Centre del Carme s’han incrementat exponencialment, en l’època prepandèmia hem arribat fins als tres-cent mil visitants a l’any, lògicament la pandèmia ha impedit que pujara la xifra, tot i que les perspectives apuntaven en aquesta direcció, i ha alentit el creixement presencial, però l’activitat no s’ha paralitzat en cap moment. De fet, durant tot aquests temps difícils hem continuat treballat perquè havíem de seguir oferint a la societat cultura i entreteniment de manera activa. Hem programat en línia més de vuitanta activitats noves, per tant molt probablement l’impacte del centre en la vida de les persones ha estat encara major. Ens hem convertit en una gran pantalla on no només hem pogut visitar espais sinó on també els creadors han trobat un lloc per poder continuar participant activament en l’esdevenir del centre. I tot això ho hem aconseguit malgrat les mancances que tenim fonamentalment de personal i que ha requerit un major esforç per part dels treballadors i treballadores del centre. Confie que aquesta situació canvie, de fet en la darrera reunió del Consell General, el conseller Marzà així ho va manifestar.
Una altra de les coses de què estic molt satisfet és haver complit amb l’objectiu de descentralitzar les accions artístiques que fins ara tampoc s’havia fet. En aquesta etapa hem programat continguts culturals en diferents municipis de la Comunitat Valenciana i la nostra intenció és anar augmentant-la sobretot en zones rurals d’interior on no hi ha oferta o aquesta era molt reduïda.
Teniu relació amb altres col·lectius generadors de cultura?
Nosaltres, des del principi, ens hem plantejat establir relacions horitzontals tant amb els agents culturals com amb el públic. Tenim les portes obertes de bat a bat per a tots aquells col·lectius que centren els seus interessos i activitats en la cultura contemporània no sols visual sinó també des d’altres llenguatges com ara la música, el cine, la dansa… De fet, el Centre del Carme no és només un espai expositiu a l’ús sinó que també experimenta amb altres formats i per tal d’aproximar-se a altres públics ha acollit nombroses activitats com ara el Baba Kamo, Festival Contamón, Tenderete. Festivals de música, de dansa… Un dels nostres objectius és potenciar el sector professional independent perquè puga créixer i consolidar-se. A més, ara fa poques setmanes hem formalitzat un acord amb València Capital Mundial del Disseny 2022 per a dur a terme conjuntament diferents activitats com exposicions, tallers…, és una gran oportunitat per a aquesta ciutat i nosaltres no podíem restar al marge. Tota la bona cultura contemporània que es genere ens interessa.
El Centre del Carme ha aconseguit una cosa molt difícil i és crear un espai quotidià on les persones acudeixen a vegades sense saber que fan, però pensant que segur que fan alguna cosa interessant…
La nostra intenció sempre ha estat crear un centre a l’abast de tothom i on les activitats interessants tinguen un lloc on poder compartir-les. Crec sincerament que aquesta ciutat necessitava un espai així. El Centre del Carme de Cultura Contemporània sempre ha aspirat a ser un lloc de trobada i participació, un lloc obert al servei de la cultura i de la ciutadania. L’art contemporani no pot ser un espai reservat a una elit, ha de convertir-se en un eix transversal que acompanye el procés de transformació de la societat.
El 2020 el CCCC i segons de l’Observatori de la Cultura a Espanya ha sigut la institució cultural valenciana millor valorada?
Sí, la veritat és que estem molt contents, però l’endemà cal continuar treballant. L’observatori ens han qualificat d’insígnia cultural i això ens espenta i motiva per a continuar pel camí que encetàrem ara fa cinc anys. No puc negar que són gratificants totes les notícies positives que ens afecten i valoren el nostre treball diari, però no podem aturar-nos perquè tenim molta tasca al davant. Hem de continuar amb un diàleg permanent amb la societat i per això cal continuar buscant propostes, col·laborant amb altres agents culturals, programant exposicions, duent a terme activitats engrescadores, en definitiva, continuant eixamplant la base.