publicationsch

Pàgina inicial/publicationsch

About publicationsch

Aquest autor encara no ha omplert cap detall.
So far publicationsch has created 664 blog entries.

Barcelona segle XXI. De la postmodernitat al transnacionalisme

La ciutat és, des de sempre, el teatre privilegiat de tota narració. Se sol dir, de fet, que és a la ciutat on passen les coses. I és allà on la literatura recull les narracions que sondegen en la complexitat del que és humà: un escenari on tenen lloc les tragèdies i les comèdies de l’ordinari i, com no, de l’extraordinari. Llegint dos dels llibres ambientats a Barcelona i de recent publicació, destaca el fet que la ciutat no deixa de ser l’eix principal de molta narrativa d’avui. A Barcelona suite. Onze contes (Univers –editorial que estrena [...]

2022-03-31T08:23:20+00:004 de març de 2022|Categories: Columnes d'opinió|Tags: |
Llegeix més

Jaume Coll Mariné tria Ted Hughes

Ted Hughes és, segurament, el poeta que he intentat imitar més des que el vaig començar a llegir, diria que a primer de carrera. Tot aquell món animal (o aquells mons animals, potser millor), una mena de poètica romantiquíssima i antiromàntica a la vegada i les maneres diferentíssimes de fer dringar els poemes i els versos és una cosa que sempre he volgut per mi. La sort gran que he tingut, doncs, és que no escrivís en català, i això m’ha obligat a traduir-me’n un bon grapat de poemes per llegir-los bé. La majoria són traduccions diguem-ne [...]

2021-12-22T07:47:08+00:0022 de novembre de 2021|Categories: Poeta tria, número 92|Tags: |
Llegeix més

Cent anys amb La terra eixorca
de T. S. Eliot

Fa exactament cent anys que es va publicar la primera edició de La terra eixorca, de Thomas Stern Eliot. En aquells temps ja va ser una sacsejada per a entendre la poesia escrita des d’un altre to. Molts lectors i crítics valoraven l’erudició del poeta i assagista i varen considerar aquest poemari com a una proposta sàvia de renovació de l’expressió poètica i, vulguem o no vulguem, ha marcat la ruta de gran part de la poesia del seu temps i fins i tot la d’ara mateix. Eliot romp amb el concepte del romanticisme [...]

2022-10-26T06:53:57+00:0020 d'octubre de 2022|Categories: número 95, Poeta tria|Tags: |
Llegeix més

Laia Carbonell tria Nanni Balestrini

Nanni Balestrini (Milà, 1935 - Roma, 2019) va ser artista visual, novel·lista, poeta, editor i un dels intel·lectuals d’esquerra més implicats en l’experimentació estètica i la dissidència ideològica a Itàlia que comença als anys seixanta. Les despulles de la societat de la informació són, en mans de Balestrini, reemmarcades, estressades, explotades i hackejades fins a capgirar-ne el sentit i posar en funcionament la violència que es genera entre l’origen dels elements que conformen el collage amb relació al sentit que pren la recombinació. Esparraca el llenguatge convencional, atura i desordena el so, fa el relat laberíntic, intransitable [...]

2022-06-20T07:34:16+00:0012 de maig de 2022|Categories: Poeta tria, número 94|Tags: |
Llegeix més

Joan Todó tria René Char

En la distinció aparentment eterna entre poemes clars i poemes obscurs, crec que hi ha com a mínim dues caracteritzacions una mica paradoxals a tenir en compte, dues tipologies que enterboleixen la polaritat. Hi ha, per una banda, poemes aparentment clars, fàcils, que mirats de prop revelen uns plecs inesperats (crec que no costaria trobar-ne, d’aquests, al primer llibre de Gabriel Ferrater). El mecanisme no és al capdavall tan misteriós: el poema narra una escena sense context, entrega uns pronoms buits com a personatges, enllaça un relat amb un epifonema desconcertant. L’altra possibilitat em resulta més enigmàtica: [...]

2023-07-12T08:05:18+00:0022 de juny de 2023|Categories: Poeta tria 97|Tags: |
Llegeix més

Chantal Poch tria Joan Vinyoli

Si llegeixo «Orfeu» en veu alta, amb la seva brevetat i cantarella, em sembla que estic dient un conjur. Els poemes que més m’agraden acostumen a tenir alguna cosa d’encanteri, de creença en la potència de la combinació. Les paraules que utilitza el poeta, deslluïdes i buides dels seus passejos per la vida, diguem-ne, real, cobren una nova dimensió en col·locar-les al lloc precís que els toca en la invenció poètica. Un bon poema, m’agrada creure, dona accés a aquella altra vida o, millor dit, revela el que d’altra vida hi ha en la nostra. Obre un camí [...]

2023-11-23T07:58:13+00:0023 d'octubre de 2023|Categories: Poeta tria 98|Tags: |
Llegeix més

Núria Mirabet tria Anne Carson

Hi ha errors amb què ensopegues i no pots escalar. O errors que gaudeixes, ensenyen i potser, aprens. Llegir Anne Carson és entrar a la biblioteca de les paraules sense saber-ne (potser cap de les dues) el conjur ni què conjugarà. És trobar-se línies i angles i signes, i on tu dius paraules, ella diu geometries elàstiques que s’estiren i s’estenen: sap de volums, sap d’estratègia, formula hipòtesis: diu com paper de vidre: s’esmicola i sorgeix el vermell: la mirada es triangula i es multiplica per l’espai (tu també hi ets, atrapada com un insecte en la [...]

2024-07-08T10:39:49+00:0014 de juny de 2024|Categories: Poeta tria 100, numero 100|Tags: |
Llegeix més

Només et demano allò que pots donar-me

Vaig ensopegar de jove, mentre estudiava filologia a Barcelona, amb Crist de 200.000 braços, encara que ensopegar no defineix exactament el concepte. Va ser com un colp de puny a la boca de l’estómac, aquella novel·la d’Agustí Bartra molt poètica però alhora molt dura sobre el camp de refugiats d’Argelers. Després d’això vaig entrar a poc a poc en la seua obra vasta que, per una banda, tenia vocació d’univers i, per l’altra, estava ben arrelada a la seua vida biogràfica, vida que, poc després d’Argelers, es va imbricar amb la d’Anna Murià, en la vida i en [...]

2024-02-19T08:43:51+00:0013 de febrer de 2024|Categories: Poeta tria 99, numero 99|Tags: |
Llegeix més

Nora Albert tria Antonella Anedda

Des dels inicis, Antonella Anedda (Roma, 1955), amb els llibres Residències hivernals (1992) i Nits de pau occidental (1999), esdevingué una de les poetes més influents de la poesia italiana contemporània i tot un referent per a la generació dels vuitanta del segle passat. Com a experta en història de l’art, la seva obra i la seva poesia reflecteixen un gran interès per la interconnexió entre les arts i també, evoquen amb un llenguatge acuradíssim l’esplendor del doble moviment d’un mostrar o insinuar. Una visió aparellada a allò que Louise Glück anomena «la llum brillant que passa [...]

2023-03-27T10:08:46+00:0022 de febrer de 2023|Categories: Poeta tria 96, numero 96|Tags: |
Llegeix més

Pere Joan Martorell tria Antònia Vicens

3 Un altre pic es va asseure en una roca de la cala. Tu remaves i la barca es va paralitzar i les ones es van paralitzar. Llavors va revenir el moviment la vida. Va ser quan ell va emprendre el retorn cap a l’infern. A tothora deia: ja només sóc el perfil del meu cos quan el sol bondadós el dibuixa per a tu. Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre. Antònia Vicens Del llibre Sota el paraigua el crit (Lleonard Muntaner, 2013) ____   Neix del poema la imatge d’un cos [...]

2022-03-31T09:44:55+00:007 de març de 2022|Categories: Poeta tria|Tags: |
Llegeix més