Josep Lluís Roig

Vaig ensopegar de jove, mentre estudiava filologia a Barcelona, amb Crist de 200.000 braços, encara que ensopegar no defineix exactament el concepte. Va ser com un colp de puny a la boca de l’estómac, aquella novel·la d’Agustí Bartra molt poètica però alhora molt dura sobre el camp de refugiats d’Argelers. Després d’això vaig entrar a poc a poc en la seua obra vasta que, per una banda, tenia vocació d’univers i, per l’altra, estava ben arrelada a la seua vida biogràfica, vida que, poc després d’Argelers, es va imbricar amb la d’Anna Murià, en la vida i en [...]