Trencar el silenci
Autoria: Mireia Boya Busquet
Títol: Trencar el silenci
Editorial: Ara Llibres, Barcelona, 2020
Pàgines: 187
El mestre que estimava la natura i la poesia (1901-1933)
Autoria: Òscar Pérez Silvestre
Títol: El mestre que estimava la natura i la poesia (1901-1933).
Pròleg Ferran Zurriaga
Editorial: Universitat Jaume I Castelló de la Plana, 2020
Pàgines: 238
Jaume Coll Mariné tria Ted Hughes
Ted Hughes és, segurament, el poeta que he intentat imitar més des que el vaig començar a llegir, diria que a primer de carrera. Tot aquell món animal (o aquells mons animals, potser millor), una mena de poètica romantiquíssima i antiromàntica a la vegada i les maneres diferentíssimes de fer dringar els poemes i els versos és una cosa que sempre he volgut per mi. La sort gran que he tingut, doncs, és que no escrivís en català, i això m’ha obligat a traduir-me’n un bon grapat de poemes per llegir-los bé. La majoria són traduccions diguem-ne [...]
FIET, voler l’impossible
La tardor de l’any 2002, en un petit poble del Pla de Mallorca, es va celebrar la primera Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears. Hi assistiren 1.200 espectadors. La companyia Gom Teatre, els organitzadors inicials, entusiasmats per la resposta del públic, varen pensar que aquella iniciativa havia de seguir com fos i que una bona fórmula era crear una associació que aglutinés un grup de gent sensible davant el valor social de la cultura. Neix, així, Sa Xerxa de teatre infantil i juvenil de les Illes Balears, una entitat sense ànim de lucre [...]
Assagistes valencianes actuals
Sembla que s’ha alçat certa polseguera al voltant de l’assaig valencià actual arran de l’article «El mejor momento del ensayo literario valenciano», de Salvador Enguix. La primera versió, publicada en línia a La Vanguardia, va ser esmenada en setanta-dues hores, després que nombroses veus assenyalaren públicament tant els «oblits» d’autors i editorials, com el biaix territorial i de gènere que presentava. Una setmana més tard, Àngels Gregori responia des de les pàgines del Levante amb «On són les dones assagistes al País Valencià?», distingia entre les que es dediquen a l’assaig acadèmic i divulgatiu i les que [...]
La biblioteca escolar, una eina de futur
Al llarg de la meva infantesa i adolescència tenir una biblioteca a prop va ser un dels vectors essencials que orientà la meva vida i es convertí en un impuls que em possibilità un futur millor. Llegir dona arrels i dona ales, i això és justament el que necessiten els nostres infants d’avui, immersos en una societat multicultural, complexa i instal·lada en la immediatesa. Llegir un llibre és un viatge plaent, però també suposa un esforç, un acte personal i intransferible, que pot ser compartit però no delegat. Un país com el nostre, que presumeix d’estar entre [...]
«La vida és un tobogan que sempre acaba als Encants»: apunts sobre els diaris íntims d’un barceloní i del que n’ha fet el periodista Albert Forns Canal«La vida és un tobogan que sempre acaba als Encants»: apunts sobre els diaris íntims d’un barceloní i del que n’ha fet el periodista Albert Forns Canal
«La vida és un tobogan que sempre acaba als Encants»: apunts sobre els diaris íntims d’un barceloní i del que n’ha fet el periodista Albert Forns Canal
“La vida és un tobogan que sempre acaba als Encants”:[1] apunts sobre els diaris íntims d’un barceloní i del que n’ha fet el periodista Albert Forns Canal. Et dius Hilari i ets de Barcelona. Vas néixer a principis del segle XX, treballes a la Telefònica des de molt jove, vius en un pis i al cap d’uns anys en compres un altre i t’hi mudes. Et cases quan ja no ets un nen. Un cop a l’any viatges a Itàlia, al poble de la teva dona. També visites Carcassona, Venècia i més indrets d’Europa. Els caps de [...]
D’una llengua incommensurable. A propòsit de la poesia d’August Bover
Si com diu Ezra Pound, la «poesia comença a atrofiar-se quan s’allunya de la música» (poetry begins to atrophy when it gets too far from music, epígraf al poema Vocalisme, inclòs a Tornaveu), la poesia d’August Bover viu al punt just de l’exactitud que reclama l’artefacte poètic. De gust per la troballa, de precisió estructural, d’alt refinament lúdic, de poderosa constricció en l’escriptura i de fascinant arravatament musical. Així són els versos i les traves oulipianes que conformen Cloc! (2011), Beabà (2014) i Tornaveu (2018), trilogia publicada a Arola Editors que el poeta clou amb unes impactants [...]
Com són les dones de les rondalles?
Les rondalles són narracions populars ―tradicionalment se solien transmetre de manera oral― que combinen els elements reals amb els fantàstics i llegendaris. L’origen de les rondalles és incert però se sap que sorgiren en un punt entre Europa i Àsia i que, des d’allà, s’estengueren arreu del món. Així, trobam molts d’elements comuns a les rondalles àrabs i russes, alemanyes o italianes que també són a les nostres. Des de fa molts de segles, les rondalles ―també anomenades contes― ens acompanyen en el dia a dia i a poc a poc van conformant el nostre imaginari col·lectiu [...]
Carmelina Sánchez-Cutillas, de la cendra al foc
La declaració de Carmelina Sánchez-Cutillas com a Escriptora de l’Any 2020 (prorrogat al 2021) per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és una magnífica oportunitat per a revisitar ―que es diu ara― l’obra d’aquesta autora, que ben merita figurar en qualsevol cànon que s’hi vulga temptejar a propòsit de les lletres valencianes del segle xx al costat del sabut i indiscutit pòquer d’asos que conformen els senyors Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés i Manuel Sanchis Guarner. Sí. Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial. Per dir-ho amb una [...]