Les rondalles són narracions populars ―tradicionalment se solien transmetre de manera oral― que combinen els elements reals amb els fantàstics i llegendaris. L’origen de les rondalles és incert però se sap que sorgiren en un punt entre Europa i Àsia i que, des d’allà, s’estengueren arreu del món. Així, trobam molts d’elements comuns a les rondalles àrabs i russes, alemanyes o italianes que també són a les nostres.
Des de fa molts de segles, les rondalles ―també anomenades contes― ens acompanyen en el dia a dia i a poc a poc van conformant el nostre imaginari col·lectiu de tal manera que n’usam els referents en forma de fraseologia popular, per exemple. Així, tot agafant rondalles concretes deim que algú «pensa en l’amor de les tres taronges» quan ho aplicam a una persona que està distreta o que pensa en coses inútils, «Benignànim, ganxuts» en referència a la que explica que els de Benignànim veien la lluna reflectida en un bocoi i la volien agafar amb un ganxo, o també en expressions més genèriques com «Rondalles i cançons, mentides són», «Tu saps una cançó i jo sé una rondalla» o «allargar la rondalla», quan algú perllonga o allarga massa quelcom.
En el nostre subconscient ens emmirallam en els herois i les heroïnes de les rondalles, perquè en ells projectam les nostres esperances i els afanys de superació, i intentam evitar els agressors o els falsos herois que hi apareixen i que simbolitzen les dificultats i els conflictes que suren en el nostre dia a dia. En les rondalles observam els nostres valors, les preocupacions i els afanys perquè eren els de les societats que les generaren i perquè es tracta qüestions i temes d’abast universal que envolten la naturalesa humana. Per això, les dones que apareixen a les rondalles són tan variades i riques, és precisament per això que els matisos que les caracteritzen i les situacions que viuen són tan semblants als que observam encara a les societats d’avui.
Algunes persones, després d’una lectura superficial de les rondalles, han afirmat que són masclistes i és veritat que en determinats casos hi podem trobar algun episodi de masclisme i alguns de violència de gènere ―ambdues manifestacions han estat presents a les societats del passat i ho són a les del present―. Però, si en feim una anàlisi aprofundida i comparada,[1] constatam que, en la immensa majoria dels casos analitzats, les dones que apareixen a les rondalles són intel·ligents i poderoses i que fan ús de les seves qualitats per situar-se en una posició favorable que els permet ser com són i excel·lir en el que fan.
A les rondalles apareixen una gran varietat de dones com les princeses, les gegantes, les jaies, les fades, les bruixes, les madones, etc., que protagonitzen i enriqueixen summament la trama i el desenvolupament de l’acció. Les dones són considerades personatges de primera categoria, intel·ligents i, sovint, modèliques:[2] qui segueix els consells de les dones aconsegueix excel·lir en els seus propòsits, tant d’organització domèstica i familiar, com en les grans recerques aparentment impossibles d’aconseguir. En molts dels postulats que observam a les rondalles hi ha el substrat d’antics matriarcats que atorgaven a les dones un paper destacat en l’organització familiar i social. En són una mostra clara les referències a la matrilinealitat, al fet que la dona sigui la supervisora de l’economia familiar i l’encarregada de l’administració de les reserves per a la subsistència.
La dona té un gran protagonisme i intensitat al món de les rondalles: tant trobam situacions anecdòtiques i quotidianes com els moments més transcendents de la vida, i les dones hi participen de manera activa i clara.
Davant les onades de misogínia i d’abús del patriarcat que han anat sacsejant la història, constatam que també a les rondalles les dones han hagut de cercar estratègies per sobreviure amb dignitat i han usat les qualitats que posseeixen i tots els recursos al seu abast com la seducció i l’astúcia, han fet un bon ús del silenci i de la paraula. Les rondalles que ens han arribat a través de diversos folkloristes com Alcover, Amades o Valor són una bona mostra del seu èxit, de com les dones han reeixit i s’han fet un lloc complet i digne dins el món. Han subsistit, sorprenentment bé, dins una existència de pautes marcades pel món masculí.
A les rondalles, la dona es troba representada amb tota la seva diversitat i plenitud, fins al punt que no podrien existir sense les figures femenines poderoses que les caracteritzen. No debades, Josep M. Pujol, una de les veus més prestigioses de l’etnopoètica catalana de tots els temps, afirmava «I és que la rondalla és una metàfora de com voldríem que fos la vida».[3]
[1]Vegeu Gelabert, M. Magdalena (2018): La dona a les rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover, Manacor, Món de Llibres, i també (2019): Antoni M. Alcover i les dones. El model social i el poder de les dones que dibuixa Antoni M. Alcover a l’Aplec de Rondaies Mallorquines, Palma, Documenta Balear.
[2]Sobretot en els plantejaments d’Antoni M. Alcover, qui es caracteritzava pel fet de ser eclesiàstic i conservador.
[1]Vegeu Gelabert, M. Magdalena (2018): La dona a les rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover, Manacor, Món de Llibres, i també (2019): Antoni M. Alcover i les dones. El model social i el poder de les dones que dibuixa Antoni M. Alcover a l’Aplec de Rondaies Mallorquines, Palma, Documenta Balear.
[1]Sobretot en els plantejaments d’Antoni M. Alcover, qui es caracteritzava pel fet de ser eclesiàstic i conservador.
[1]Això era i no era. Obra Folklòrica de Josep M. Pujol, Carme Oriol i Emili Samper (eds.) (2013), Tarragona, Publicacions Universitat Rovira i Virgili.
[3]Això era i no era. Obra Folklòrica de Josep M. Pujol, Carme Oriol i Emili Samper (eds.) (2013), Tarragona, Publicacions Universitat Rovira i Virgili.