Joan Borja i Sanz

És un fet: fins i tot les persones més racionals, metòdiques, sòbries, cartesianes, escèptiques, quadriculades, realistes i de mentalitat basaltiforme necessiten, per a conduir-se en la vida, una mínima dosi de màgia, meravella, ficció i fantasia. El fenomen, perfectament contrastat i conegut en el pla personal, és igualment constatable en l’àmbit col·lectiu. La vida en societat requereix no solament el benefici de l’organització, la comunicació i les paraules: també l’adob d’il·lusions, anhels, pors, complicitats i esperances compartides. Això que se’n diu un imaginari col·lectiu.Les llegendes formen una part essencial d’aquest imaginari compartit. Són relats que s’expliquen d’acord [...]