Guillem agafa un llibre de la prestatgeria. Mira la coberta uns segons, li agrada. Comença a fullejar-lo, els seus ulls s’obren. La decisió està presa. Així que tanca el llibre, el sosté entre les mans i camina cap a aquelles llargues cames que té al seu costat.
—Mare, vull que em contes aquest. M’agrada molt.
Guillem té quatre anys i es troba a una llibreria, amb els seues pares i la seua germana.
La mare mira el seu fill amb cara d’estar ben pagada. A l’altra banda de la llibreria, un editor omniscient que és testimoni imaginari d’aquesta escena somriu i ho anota a la seua llibreta:
23 de gener de 2020 – A una llibreria
Editem llibres perquè gaudim molt del procés editorial, però si alguna cosa dona sentit a tota aquesta professió és veure a un nou lector agafar un llibre amb la il·lusió que he detectat en Guillem.
Així queda escrit a La llibreta de l’editor. Una d’aquelles eines imprescindibles que sempre porte a la motxilla. Allà vaig anotant totes aquelles coses que em passen pel cap, que visc i que experimente (sí, en aquesta professió cal experimentar molt). Ho faig per no oblidar, per a recordar-me a mi mateix les coses bones. I, de vegades, les no tan bones que he fet en els últims anys.
La llibreta dels deu primers anys
L’any 2009 Andana Editorial va començar a editar llibres infantils. L’any passat, amb motiu del desè aniversari vaig veure que estava arribant a les darreres pàgines. Era un senyal? Probablement sí. Aquesta llibreta, que vaig començar a escriure amb la crisi de l’any 2008, ha arribat ara a l’última pàgina, curiosament amb una nova crisi: la del 2020. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. I és el moment de començar a desclassificar. Per això he decidit compartir algunes de les anotacions, ara i ací.
Abril de 2009. «Tindre alguna cosa a dir» – Andana edita el seu primer llibre. Cap on anem?
Una editorial és el seu catàleg. Els llibres editats són com les fotos que configuren l’àlbum vital d’una trajectòria editorial. Estem fets d’instantànies, però el conjunt ens defineix.
Per això, és molt important tindre un objectiu, tindre alguna cosa a dir. En un món cada vegada més globalitzat, amb més oferta d’oci, amb més propostes sobre la taula de les llibreries (i a les pantalles dels lectors) en aquest entorn és important saber trobar l’espai propi. Darrere d’un projecte editorial hauríem de trobar un missatge, unes persones, algú que ens hi propose alguna cosa ). Hem de fer llibres que desperten la curiositat del lector i també que eduquen en la bellesa. Alguna vegada ho hem aconseguit amb més èxit, altres vegades amb un poc menys. Però el que era important era saber quin era el destí del tren que vam agafar l’abril de 2009.
Maig 2011. «No perdre mai la perspectiva del lector» – Andana participa per primera vegada a la Fira del Llibre de València i a la Fira del Llibre Internacional de Bolonya
Un dels perills més grans és entrar en la dinàmica de la rutina de producció editorial i perdre de vista el lector que eres i sempre seràs. Per això, hi ha dues activitats que m’agraden especialment:
Posar-me arran de carrer a les fires del llibre i explicar personalment la meua feina.
I anar a escoles i respondre la pregunta que sempre em fan: «Què fa un editor?». Haver d’explicar allò que fas als altres és la millor teràpia per a explicar-te a tu mateix quina vols que siga la teua feina (o quina voldries que fora).
Octubre 2014. Andana rep el premi al millor llibre juvenil de la Generalitat Valenciana per l’obra El meu nom no és Irina, de Xavi Aliaga.
«Fer-nos molt a sovint la pregunta: Estem creant lectors?»
Una de les preocupacions que sempre tenim quan editem un llibre és si amb aquest aconseguirem crear nous lectors. En un món on l’oferta cada vegada és més gran, els editors tenim la responsabilitat de mantindre viu l’interès pels llibres i la lectura. És una responsabilitat amb tot el sector i també amb el lector que ha decidit posar el seu temps i el seus diners perquè aquell «artefacte» anomenat llibre entre en la seua vida. En aquest punt podríem obrir la caixa de Pandora i repartir les responsabilitats del fracàs o de l‘èxit entre tots aquells agents que participen en la cadena del llibre. Però no és aquesta la intenció. Cadascú ha d’agafar la seua cullerada de responsabilitat i intentar fer en el seu camp tot allò que puga per a millorar. I els editors hem de deixar de queixar-nos de les complicacions de l’entorn i començar a pensar què fem amb la nostra cullerada, si ens l’engolim, o si decidim afegir-li sal o sucre per a fer-la més saborosa.
Abril 2017. El llibre La Maria no té por arriba a la seua quarta edició. A més, Andana anuncia que publicarà en valencià i castellà l’àlbum La nena dels llibres d’Oliver Jeffers i Sam Winston, escollit com el millor llibre infantil de l’any per la Fira Internacional del Llibre de Bolonya.
Una de les grans apostes que hem fet a Andana des del primer dia (fins i tot quan els recursos eren mínims) ha sigut assistir a les principals fires internacionals del llibre. Sempre hem estat presents en Bolonya, dedicada al llibre infantil i juvenil, i els últims anys també a Frankfurt i Guadalajara. Per a nosaltres és un exercici (i un plaer) imprescindible. Travessar fronteres, escoltar altres editors, gaudir amb altres propostes editorials ens obri cada any l’afany per aprendre. Abandonar per unes dies la perspectiva habitual et fa obrir els ulls i esdevé la palanca de canvi que t’impulsa a repensar tot allò que fas o a confirmar que vas pel bon camí.
El que resulta totalment meravellós és poder conjugar al catàleg llibres que són tot un èxit internacional, com els d’Oliver Jeffers, amb altres d’èxit tan nostres com La Maria no té por, de Francesc Gisbert i Dani Miquel. Aquest últim àlbum ha rescatat del túnel del temps els personatges de por de la nostra cultura popular. El Butoni, la Quarantamaula, la Cuca Fera, les Bubotes… Molts d’aquests personatges tornen a estar presents a les escoles i en la vida de molts infants valencians.
Sempre he pensat que per poder apostar per un llibre com La Maria no té por era necessari assistir a moltes fires internacionals i editar llibres que estan triomfant en altres mercats. Editar el millor que es fa fora i posar en valor allò que fem ací. Així hem aconseguit que Jeffers i la Maria puguen seure a la mateixa taula. Una imatge que fa comboi.
Maig de 2018. Andana llança un nou segell: La Caja Books.
«Els editors»
Andana comença un nou projecte. Una editorial ha d’aportar moltes coses. Però, sobretot una editorial ha de tindre editors. Saber trobar-los, impulsar-los i animar-los a dur endavant el seu projecte és una de les tasques més apassionants que conec. Els editors construeixen el catàleg, i el catàleg fa les editorials. Sense la il·lusió i la passió per trobar nous llibres, sense la capacitat de coordinar un procés on molts professionals fan grans aportacions per a fer realitat un llibre, és molt difícil posar en marxa un projecte editorial de qualitat.
Novembre 2019. Andana rep el premi Kiriko atorgat per les llibreries infantils espanyoles al millor llibre de l’any, per al llibre Som aquí, d’Oliver Jeffers.
Quan arribem al mitjan camí amb èxit, podem oblidar tot allò que hem treballat fins arribar a aquest punt. Però el que és important quan estàs a dalt és girar la mirada enrere i veure tot el que hem fet fins arribar-hi. I ser conscient que en algun moment caldrà tornar a fer el camí.
Editar té una part d’instint, d’observació i molt de treball. Un treball de coordinació de tots aquells que participen en el procés.
Un bon original és fonamental, imprescindible, però tindre’l no sempre és garantia d’èxit. El disseny de la maqueta, les correccions del text, una bona il·lustració de coberta, escollir un bon paper per a l’interior i per a la coberta, revisar, revisar, revisar… Tot importa. I no podem oblidar també fer una bona campanya de promoció, encertar amb la frase clau del llibre, amb el text de la contracoberta. Com em va ensenyar un amic, cal cuidar tots els detalls, fins al final. Sempre s’ha dit que el més important d’un llibre són les primeres pàgines, i és veritat. Són fonamentals. Però allò que fa que siga un llibre perfecte és un gran colofó.
2 d’abril de 2020. Colofó de la llibreta de l’editor.
Aquesta llibreta s’acaba d’escriure el 2 d’abril de 2020, el dia que Andana fa 11 anys. Aquest mateix dia, a la ciutat danesa d’Odense, l’any 1805 naixia un xiquet en una família de sabaters. En la seua vida va intentar diferents oficis com cantant i actor, i tots van ser un fracàs. Fins que un dia va començar a escriure contes infantils, alguns inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell i caracteritzats per una gran imaginació, humor i sensibilitat. Aquesta va ser la història d’aquest «aneguet lleig» anomenat Hans Cristian Andersen, el gran referent de la literatura infantil i juvenil. Sense tastar el fracàs no hi ha eternitat.