La primavera de 2022 veia la llum un nou llibre dedicat a la poesia de Marc Granell, Vesprada d’amor i única, a Amsterdam Llibres. L’encarregada del pròleg i la selecció de poemes fou Maria Josep Escrivà. Només amb la presència d’aquests dos noms a la portada seria motiu suficient per a endinsar-se sense cap mena de reserva en aquest nou volum antològic que l’editorial catalana proposava d’aquest poeta valencià fora del nostre territori.
Fins ara, Marc Granell havia publicat diverses antologies, sota el títol de Tria personal, a les editorials Edicions de la Guerra (1990) i Denes (2005), sempre al País Valencià. També se n’havien publicat d’altres antologies, com Notícia de la tribu (2015), de caràcter escolar. Per altra banda, els últims anys, la fortuna editorial de Granell ha estat lligada a la publicació de la seua Poesia completa (1976-2016) ‒ja reeditada fins a quatre ocasions‒ i a les obres que ha continuat publicant posteriorment, tant per a adults (Cel de fang, 2020) com per a públic infantil (Poemes romancers i altres versos xafarders, 2021).
L’arribada d’una nova antologia dins de la trajectòria dilatada de l’autor valencià suposa una visió diferent i complementària respecte a les propostes anteriors bàsicament per un motiu: no respon a una lectura lineal de la seua obra, sinó a una tria dels poemes ‒53 poemes per a ser exactes‒ que Maria Josep Escrivà, amb un criteri encertat, ha seleccionat com a textos emblemàtics. Una altra característica d’aquest volum antològic ‒lligada precisament a la voluntat de trencar la línia temporal a la qual s’associen les diverses publicacions de l’autor– rau en el fet d’esborrar les referències als llibres als quals pertanyen els textos. L’eliminació, doncs, de totes les referències editorials i la col·locació dels poemes en funció de la lectura que proposa Escrivà ‒basada en el coneixement profund que posseeix de l’obra de Granell‒ generen la multiplicació de tota una sèrie de connexions internes entre els textos i aconsegueixen desplegar alhora tot un ventall de sentits que amplien la percepció de qui s’hi submergeix. L’aparent desconnexió entre els textos podria considerar-se com un element negatiu; però, ans al contrari, es manifesta com un mecanisme que enforteix els vincles entre els diversos poemes que conformen aquesta magnífica tria i que fan d’aquest volum una petita joia a l’abast de lectors experimentats o novells, ja que tots podran (re)descobrir la bellesa poètica que es condensa en cadascuna de les composicions.
Com apunta la poeta al seu pròleg, aquesta nova lectura dels poemes de Granell podem entendre-la com a privilegi per a qui, per primera vegada, entre a l’univers d’aquest poeta que s’ha dedicat «en cos i ànima a l’escriptura, a la poesia». En canvi, qui conega a fons la seua obra o haja tingut l’oportunitat de llegir alguns dels seus llibres, o d’escoltar-lo en diferents actes i recitals, podrà bastir una configuració diferent a partir de l’ordenació que, com una declaració d’intencions, comença precisament amb el poema titulat «Els poetes», un poema aparentment juganer que Granell publicava al seu llibre Tard o d’hora (2006) i que s’ha convertit en un himne (de fet, els últims tres versos són a la portada d’aquesta nova antologia, quasi com a poètica). A partir del poema inicial els camins es multipliquen perquè els poemes seleccionats representen totes les veus del poeta: des de la dicció breu i condensada fins als versos més narratius i de períodes extensos; des de la subjectivitat fins a la reivindicació del poema com a espai d’alteritat; des dels elogis ‒clàssics granellians de temàtica variada i delicada‒ fins als poemes de tonalitat compromesa; des del desamor ‒triomfant en tota la seua producció‒ fins a la descoberta tardana del cant amorós; des de la ciutat arrasada fins a l’entorn natural assetjat; des de la metapoesia fins a les referències clau a codis musicals o pictòrics; des del (re)coneixement del cos fins a la consciència de la seua destrucció…
I així podríem continuar anomenant els elements que configuren, des de les primeres publicacions als anys setanta, la poètica granelliana. Però en realitat no es tracta ací de fer cap dissecció ni d’esmentar les línies fonamentals de la seua obra, sinó de felicitar-nos per aquesta nova publicació al voltant d’un dels poetes més llegits i escoltats del País Valencià, que s’ha convertit ‒probablement sense voler-ho‒ en mestre admirat de les noves fornades de poetes dels anys vuitanta ençà i que, més enllà de l’allau de premis rebuts durant els últims anys, és un poeta clau per a l’evolució de la poesia catalana al País Valencià. A més, com pot comprovar qualsevol persona que passege per la Fira del Llibre, és un dels poetes més llegits per infants i joves. Per això, com ja he dit i escrit en altres ocasions, és la nostra poetry star. Si, a més a més, tenim ara l’oportunitat de dur amb nosaltres a qualsevol lloc una preciosa edició de butxaca ‒pel format‒ que condensa els millors poemes de Marc Granell, estem d’enhorabona. Tot plegat: un luxe de llibre, d’antologia i de poemes que no poden deixar escapar els nous lectors, ni els devots!