Autoria: Andrea Aguilar Olivas, Carme Bernat Mateu, Gemma Martínez Pastor, Laura Bellver Gandia
Títol: Venim de lluny. Història del feminisme al País Valencià, 2.ª edició
Editorial: Bàsics Sembra, València, 2022
Pàgines: 81

La mà de quatre brillants i joves historiadores documenta i ordena el paper actiu i destacable que van tindre una nòmina de dones brillants, d’origen valencià, en el desenvolupament del feminisme al País Valencià.

L’oblit historiogràfic i el silenci que ha perpetuat la societat sobre la figura d’aquestes dones i la seua contribució es combat de manera extraordinària mitjançant la reconstrucció d’una genealogia de veus i figures que es recuperen amb les seues contribucions a la història. Un gest que sorgeix de la Universitat Popular La Fènix, amb epíleg del Col·lectiu Arada, i que incideix de ple en la necessitat de posar en dubte els conceptes bàsics de la historiografia sustentada en les imatges estereotipades i els mecanismes del poder patriarcal que s’han perpetuat fins a hui en dia

Així doncs, congregant les veus de les guerrilleres, antifeixistes i militants, però també de les mestres, les infermeres, les llauradores i les dones de les classes mitjanes, baixes i urbanes, es dignifica en clau de gènere la història i el llegat de cadascuna d’aquestes figures. Tal gest porta les autores d’aquest llibre a posar de manifest la necessitat d’una reinterpretació de les fonts i les tesis tradicionals, així com a reelaborar noves categories d’anàlisi històrica i social, que combaten un model androcèntric de memòria i reconeixement. Congregant les seues pròpies veus i reivindicacions, es visibilitza la importància de considerar la història d’aquestes dones, no com un conjunt de dades i vides oblidades, el destí de les quals deu ser el de incorporar-les a les categories històriques masculines, sinó com una experiència i existència diferenciable a la dels seus companys homes. D’aquesta manera, els seus ensenyaments i la seua labor adquireixen les múltiples dimensions del protagonisme històric que el relat tradicional els ha arrabassat.

L’ordenació d’episodis de lluita feminista, organitzats en capítols breus, s’obri, llavors, com una justificació de la pròpia legitimitat de la història de totes aquestes dones quant a branca de la història del País Valencià, fins a aconseguir els plantejaments avançats de les lliçons emancipadores i els avanços democràtics i populars de l’actualitat. Tanquen el llibre, a manera d’epíleg, un conjunt de pàgines en les quals s’insisteix en el valor de la memòria com l’arma més poderosa per a construir el futur. Un futur, el de totes nosaltres, que ha d’escriure’s en clau feminista i emancipadora.

Aquest colpidor relat coral dignifica la història popular del feminisme de la nostra terra, estudiant des de diferents angles la història de les nostres dones i llançant llum sobre les estructures i els processos socials relacionats amb la seua situació. Una situació que no queda lluny de la nostra i que, des del compromís, l’afecte i el reconeixement, hem de conéixer i celebrar amb la condició d’assegurar i afermar la seua presència i el seu protagonisme en la nostra història popular i combativa com a poble.