El mes de desembre del 2023 indica la fi del tan celebrat Any Vallverdú, impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes i comissariat per Carme Vidalhuguet. Aquesta efemèride, que s’inaugurava el 5 de febrer amb l’acte d’obertura a l’Auditori Enric Granados de Lleida, va concloure el 3 de desembre al Teatre Municipal de Balaguer. Aquests dos esdeveniments, ben significatius i necessaris per emmarcar l’any, han precedit i coronat una multitud d’altres actes.
Val la pena destacar el clímax de la celebració: el 9 de juliol, dia de l’aniversari, amb l’acte central al Palau de la Generalitat de Catalunya, així com el Simposi Josep Vallverdú – Balanç d’una obra, el 26 i 27 d’octubre a l’Institut d’Estudis Catalans i a la Universitat de Lleida; si un es caracteritza per un caràcter més aviat festiu (amb pastís i espelmes incloses, que Vallverdú va bufar ple de satisfacció i energia), l’altre és de to acadèmic. L’exposició itinerant «Geografies Josep Vallverdú» també ha suposat una fita irrepetible: recollir un volum de la primera edició de tota la seva producció bibliogràfica, ja sigui l’obra de creació pròpia com les traduccions que ell va fer, que en total arriba als tres-cents llibres.
Tot i que aquests són potser alguns dels actes amb més repercussió, la seva trajectòria s’ha commemorat arreu del territori català i amb gran ressò mediàtic: infinites entitats culturals, socials i educatives s’han afegit a la celebració amb esdeveniments de caire i envergadura ben diversa; centres educatius de totes les edats, biblioteques, editorials, publicacions periòdiques, mitjans de comunicació, museus, sales d’exposicions i també ajuntaments i altres administracions públiques han volgut participar-hi. Només cal consultar l’agenda del web de l’Any Vallverdú per adonar-se que la societat i les institucions s’han abocat com mai en aquesta efemèride.
Però per què la celebració d’aquest centenari és diferent de les altres? Si bé la Institució de les Lletres Catalanes organitza regularment anys dedicats a commemorar figures literàries, per què l’Any Vallverdú és tan especial? Doncs aquest fenomen es deu a la suma de diversos factors de pes: es tracta d’un autor cabdal de la literatura catalana, ha conreat gran diversitat de gèneres —literatura infantil i juvenil, assaig, memòries, llibres de viatges, poesia, teatre, articles d’opinió a la premsa, amb més de dues-centes obres de creació publicades—, va ser un traductor insubstituïble de llibres al català durant la represa cultural —en va traduir un centenar— i va tenir un paper clau en la recuperació de la literatura per a joves en català durant el franquisme. Per tot això, s’ha convertit en un referent literari per a diverses generacions; per tot això, es mereix aquesta festassa, de la qual pot gaudir perquè està viu i pot compartir-la amb nosaltres. Mentrestant, ell continua publicant, no ha deixat de tenir la necessitat d’escriure i sentir-se estimat i llegit, encara té moltes anècdotes per recordar, moltes aventures per imaginar, molts versos per fer brollar des de ben endins.
Curiosament, Josep Vallverdú i Aixalà es manté fidel a gairebé tots els registres als quals ha esmerçat gran part de la seva vida. Només cal fer un repàs a les publicacions més recents per comprovar que encara es recrea en els gèneres recurrents en la seva obra: la poesia, les novel·les per a joves i la narrativa memorialística, sense oblidar les contínues col·laboracions a la premsa. De fet, gran part dels llibres publicats en els últims anys són de poemes, tot i que gairebé no n’havia conreat fins ben entrat el segle xxi. L’autor defensa que, a la seva edat, la poesia li permet donar testimoni de la densitat dels sentiments, la sensació de fragilitat i els esdeveniments de l’entorn i del món. Arran del centenari, Pagès Editors compila, dins de la «Biblioteca Poètica Josep Vallverdú», els sis volums de la seva poesia per a adults publicada en els últims anys.
Pel que fa a la novel·la infantil i juvenil, Vallverdú també arriba a l’efemèride amb un nou títol sota el braç, El vuitè nan, publicat per La Galera i il·lustrat per Cuchu. Aquesta obra és ben original per l’argument —es tracta d’una versió del conte de la Blancaneu i els set nans—, però segueix la seva tendència de recrear obres clàssiques, tal com ja havia fet, per exemple, amb Robinson Crusoe i L’illa del tresor.
En el camp de la prosa memorialística, aquest 2023, amb la publicació de Mosaic de tardor, fa un repàs personal a les cinc últimes dècades viscudes, amb un volum que completa la trilogia autobiogràfica publicada a final del segle xx amb Proa: Vagó de tercera, Garbinada i Ponent i Desmudat i a les golfes. Encara dins de l’obra assagística per a adults, també presenta La llengua viscuda, en Edicions Tres i Quatre, una reflexió sobre la relació que ha tingut al llarg de la vida amb la llengua catalana elaborada a partir de l’explicació d’anècdotes. I ara… a veure quin serà el proper títol amb el qual ens sorprendrà aviat…