En ple estat d’alarma, com a conseqüència de la covid-19, des de Saforíssims, Societat Literària, vam decidir que pagava la pena commemorar el 23 d’Abril, Sant Jordi i Dia del Llibre, de sentit tan significat per als amants dels llibres i la lectura; i el 25 del mateix mes, Diada de les Llibertats Nacionals del País Valencià. Mentre pensàvem quines activitats realitzar-hi, vam rebre una publicació en pdf, Estats d’excepció, lletres per al rescabalament, que ens van enviar els nostres companys de l’associació El Pont Cooperativa de Lletres, de Castelló de la Plana, elaborada per tal de celebrar el seu desè aniversari.
Nosaltres, Saforíssims, Societat Literària, també vam nàixer fa quasi una dècada en el marc de la Setmana Literària de Gandia, la tardor de 2010, i, per això, vam decidir inspirar-nos en aquella publicació dels companys del nord del País Valencià i fer-ne una altra de semblant per festejar també el nostre aniversari, commemorar els dies assenyalats i recrear literàriament una situació excepcional com era la del confinament forçat a causa de la pandèmia.
Tant ells com nosaltres som dues associacions d’escriptors i d’escriptores que treballem des de la literatura per la dinamització cultural de les nostres comarques; una labor i un compromís necessaris, ja que estem convençuts que la cultura, en general i, la literatura, en particular, són eines imprescindibles que permeten obrir les finestres de la sensibilitat, del coneixement i de l’entreteniment.
Així que per a acompanyar els aplaudiments als balcons a les vuit de la vesprada, les cançons de resistència, els comentaris a les xarxes socials, les videoconferències o el Tot anirà bé amb l’arc de sant Martí enganxat als ferros dels balcons, vam pensar que fer una revista en pdf intitulada Veus del Confinament, podia ser una iniciativa excel·lent.
Escriure és observar la realitat i aportar la teua perspectiva i interpretació personals, mitjançant el llenguatge. Així, vam llançar la idea entre els components de Saforíssims per acomboiar-los en aquest projecte i la resposta va ser majoritària. La paraula escrita va actuar d’estímul per a les complicitats, l’afinitat del col·lectiu, els objectius comuns i l’experiència concreta. Cadascú aportaria la seua visió del confinament. Textos i imatges pròpies o d’algun col·laborador per il·lustrar aquestes visions particularíssimes esbossades a través de la paraula.
I així, a través de cada text, hem trobat una bona raó per somriure amb els saforismes; per compartir i repartir el patiment d’aquests dies reclosos, com si foren de pedra; per pensar en la mar i dir llibertat des de la finestra del saló de casa, mentre contemplem el blau lluent. Hem pogut parlar amb el veïnat, de balcó a balcó, i evadir el tancament entre reixes des del pati de casa, i oblidar les coses lletges i horribles, i veure ploure, i esperar a la vora del riu mentre l’aigua embruta les paraules i s’obri un paisatge profund. I sentir que la represa llustra les vies cap a l’horitzó, i capgirar-ho tot i posar-ho a l’inrevés per no estar sol, per no sentir-nos sols. I viatjar, i jugar a dibuixar línies de metro, i escriure cròniques, preparar unes taronges confinades i uns bunyols de carabassa, i llançar avisos i consells per empaquetar poemes cada dia, i cavalcar anhels pels camps de vidre amb l’escalfor que ens recorre el cos, o complir el desig de retrobar algú que està lluny, al peu de les lletres, al peu de la lletra… Tot això per no estar com finats, com congelats en el temps; tot això per reviscolar una llarga i agradosa estona enmig d’una situació excepcional.
La literatura, doncs, ha fet, una altra vegada, de nexe entre la realitat interna i l’externa; de vehicle de comunicació entre els escriptors participants i els lectors. Ha estat la salvaguarda per a la supervivència de tanta gent confinada i incomunicada, separada dels seus familiars i amics; de vegades, des de l’absurda directriu que s’entesta a traçar línies de demarcació provinciana entre comarques que fiten, entre la gent d’un costat i l’altre de la «ratlla».
La nostra publicació, Veus del confinament, en forma de paper o penjada ja en pdf en el web de Saforíssims, està dedicada a la memòria de tres autors saforíssims que fa poc ens van deixar: Vicent Olaso, Josep Bonet i Vicent Escrivà. Vam voler també que servira per retre un homenatge al nostre poeta clàssic medieval per excel·lència, Ausiàs March, del qual ens sentim hereus i fervorosos admiradors, i per commemorar l’any oficial de l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas. Una autora que, enmig de l’ostracisme amb què va voler anorrear el franquisme les nostres lletres, va saber bastir una obra literària ben digna, des de la badia blavíssima d’Altea. Una veu més, entre tantes, desconfinada, com les Veus del confinament que vam llançar al vent des de Saforíssims, enmig de la pandèmia, amb tots els anhels de l’esperança, amb la confiança plena en la paraula.