Quan el 1872 l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana (1847-1915) s’establí a Mallorca, inicià un conjunt de projectes d’una riquesa i complexitat extraordinàries. Aquests projectes tenien diversos vectors, entre els quals en destacaríem dos: l’adquisició i reforma d’extenses propietats a la Serra Nord de l’illa i l’execució i publicació d’un ambiciós estudi de caràcter social, natural i cultural sobre les illes Balears i Pitiüses.
És en aquesta segona part que s’inclou la formació de la col·lecció de rondalles que publicà el 1895 a Wirzburg amb el títol de Rondayes de Mallorca.[1] L’interès de l’arxiduc per la descripció i l’anàlisi de l’entorn abastava tots els camps imaginables; per això, el folklore era un objecte preferent d’estudi, en tant que ajudava a entendre les manifestacions socials i les interrelacions humanes. El seu concepte de folklore era derivat del Romanticisme alemany; per això, s’interessava per les manifestacions de la literatura oral, i especialment per les llegendes i els succeïts que considerava que exercien la funció de petita història local. La manera de treballar de l’arxiduc era amb la formació d’equips, integrats majoritàriament per erudits locals. Ell actuava com a organitzador i dinamitzador de tot l’engranatge i era qui aportava el capital econòmic necessari tant per desenvolupar la recerca com per a la seva posterior edició i difusió. La seva tasca s’iniciava amb la tria de l’objecte d’estudi i continuava amb el disseny del projecte, la preparació de la metodologia, la supervisió de les tasques, la revisió dels materials recollits, la selecció de la informació obtinguda, la direcció de com s’havia de redactar, il·lustrar i presentar i, finalment, la cura de les tasques d’edició i la difusió de les obres entre la comunitat científica i en el seu entorn de relació social i acadèmica.
El treball de camp de recollir les rondalles arreu dels pobles de l’illa i la redacció posterior van anar a càrrec del professor Antoni M. Penya (1863-1948). Recollí una col·lecció de més de cent narracions de diversos gèneres: rondalles meravelloses i de costums, contarelles, llegendes i també succeïts. D’aquest conjunt, l’arxiduc en seleccionà i publicà cinquanta-quatre, amb una clara preferència pels relats sobre tresors amagats, bruixeria, ràtzies de pirates i peripècies de l’esclavatge. Un volum que paga la pena de llegir i reivindicar, perquè és una peça clau de la nostra literatura popular tradicional.
[1] Arxiduc Lluís Salvador, Rondayes de Mallorca, edició catalana facsímil de la de Wirzburg de 1895, José J. de Olañeta, Sa Pobla, 1982.