Començarem la ressenya pel final i avançarem la conclusió: llegiu El viatge de Shuna. Ras i curt, el fet que aquesta obra hagi arribat en català, i en una edició de luxe, és prou important com per a començar d’aquesta manera. Dit això, però, fem un pas enrere i vegem els detalls que ens han conduït a aquest veredicte.
Hayao Miyazaki és conegut, sobretot, per la seva faceta com a cineasta ja que, a banda de ser un dels cofundadors de Studio Ghibli —un dels estudis d’animació més importants i estimats del Japó— també és un director multipremiat internacionalment. Ara bé, la seva producció artística va més enllà del cinema i inclou, és clar, el manga. Tot i que Nausicaä de la Vall del Vent (1982-1991) és la seva obra magna dins del novè art, El viatge de Shuna (1983) no es queda enrere. Ens trobem davant d’un relat amb pinzellades fantàstiques que, tot i mantenir el sentit de lectura japonès propi del manga, formalment es podria arribar a considerar com una història il·lustrada. Més que presentar unes composicions de pàgina amb moltes vinyetes i bafarades de diàlegs, es descarrega el pes de la responsabilitat en els textos narratius acompanyats d’imatges de gran format pintades amb aquarel·la.
La història de Miyazaki és una interpretació d’un conte popular tibetà i narra, de forma mitològica, la manera com l’ordi va esdevenir el principal cultiu de la regió. El relat se’ns revela com una llegenda, una faula que no se sap si passa en un passat remot o en un futur molt llunyà, i explica el periple del jove príncep Shuna per trobar les llavors d’un cultiu màgic que permetria acabar amb l’escassetat de collites i la fam que amenacen el seu petit regne. Com a lectors, acompanyarem en Shuna i la Tea —una noia que el protagonista rescata d’uns traficants d’esclaus i que tindrà un rol crucial en la història— durant el seu viatge cap a la terra dels éssers divins i serem testimonis de les conseqüències de les seves decisions.
Aquesta obra ja avança molts dels elements que seran arquetípics de les creacions de Miyazaki: uns herois joves i imperfectes que s’han d’enfrontar als perills que planteja un món deformat per la cobdícia i que, allunyat de l’equilibri amb la natura, acaba causant patiment i dependència a la població; un punt d’ambigüitat que et força a qüestionar-te les coses; la importància de cuidar-se els uns als altres o la presència d’una heroïna forta, intel·ligent i resolutiva que rebutja el rol de donzella en perill.
A El viatge de Shuna trobem, doncs, una confluència molt rica entre els trets més característics de l’autor i influències externes o procedents d’altres projectes en què, d’una manera o d’una altra, estava treballant. D’entre tot això, paga la pena destacar l’impacte del cicle de Terramar, d’Ursula K. Le Guin: un conjunt de llibres que el cineasta tenia moltes ganes d’adaptar si bé, al final, no va poder assumir la direcció del projecte. Els paral·lelismes amb Terramar es detecten, sobretot, en el llenguatge, que és ric i molt evocatiu, i en la construcció d’un món fantàstic que s’allunya dels trops nascuts d’una idealització romàntica de l’edat mitjana.
Així, doncs, ens trobem davant d’un text que no només té valor perquè demostra la riquesa que el gènere fantàstic pot oferir, sinó perquè, a més, teixeix un relat ple de denúncia social sense renunciar a la tendresa. Tot plegat ens arriba acompanyat d’un art excepcional i d’una edició amb contingut addicional que contextualitza amb molt d’encert l’obra i el seu encaix dins del conjunt de la producció artística de Miyazaki. En resum, una lectura recomanadíssima per a tot tipus de lectors, fins i tot per aquells que no estiguin acostumats a llegir còmics. Esperem que Salamandra continuï apropant-nos més obres d’aquest autor imprescindible en la nostra llengua.