El passat desembre va tindre lloc a Puçol l’acte d’entrega del I Premi de Narrativa Curta Arnau Llibertat, convocat per l’Associació de Comunicació Ràdio Puçol en col·laboració amb l’Associació Cultural l’Andana, Amics del Patrimoni i la Cultura Popular i la Plataforma 14 d’Abril de Puçol. El llibre s’obri amb una reflexió d’Arnau Alonso: «Un intel·lectual ha d’escriure. Jo vull escriure. Però no vull ser un intel·lectual. […] Vull ser diferent, vull escriure un llibre no per diners, no per fer un producte, vull fer-ho com un repte, per demostrar-me a mi mateix que puc, per autorealitzar-me». Arnau Llibertat, des de la seua talaia, segur que va estar pendent de tot i ha d’estar content amb el resultat final: Deixa’m que et conte. Un llibre editat amb molta cura, a càrrec de l’editorial Neopàtria, que recull un seguit de relats molt interessants, amb veus consagrades i altres més joves amb un futur molt encoratjador que ens farà estar-ne atents a la trajectòria.
Va resultar guanyadora Imma López Pavia, amb La guitarra de Gardel, una història tendra, molt ben teixida, plena de records i secrets, de complicitat entre una filla que necessita entendre les arrels de la mare, originària de Buenos Aires, i una mare que pateix pel record d’un amor perdut. Un tango que esdevé relat, amb què Imma López ha guanyat, merescudament, el premi del primer certamen.
L’accèssit se’l va endur David Barrachina i Badias, amb L’ombra de Largo Caballero. El relat d’una família proletària cap al final del franquisme i principi de la democràcia en lluita continua per la dignitat d’una classe treballadora molt maltractada. Són temps de canvi, d’avanços sindicals, mentre un vell republicà es mira el passat amb recança.
El recull s’hi completa amb un seguit de relats de tota mena: «La ciutat», de Pau Berenguer Soriano, ens posa sobre la taula una València en guerra, assetjada, i manté la tensió en tot moment, una reflexió molt adequada al temps que ens toca viure. «Fills del mediterrani» és el relat d’una veu molt jove, Lucía Guasp García, amb una història molt colpidora sobre el drama de la immigració africana des del punt de vista dels migrants i dels voluntaris que també s’hi juguen la vida per ajudar-los. La de Lucía és una de les trajectòries que caldrà seguir, als seus quinze anys ha creat un relat molt interessant i s’ha guanyat un lloc entre les pàgines del llibre amb tot mereixement. «Ous de serp» és un recull de relats sobre persones atrapades en un món que els resulta angoixant, fins que acaben esclatant amb tanta pressió, amb conseqüències devastadores. Albert Palacios Alonso ens conta, a «L’hora de la mar», una història truculenta d’amor, desamor i venjança dins d’un creuer de luxe. «Sobre el cel i les seues dreceres» és un relat de Maria Pallàs, una història que navega a través del trànsit entre la vida i la mort i ens presenta una sèrie de personatges que ens atrapen. Aconsegueix filar una història d’aquelles que amb cada relectura descobrirem nous detalls. L’escriptor d’Alfara del Patriarca, Pau Marqués, ens presenta el relat «L’esperit del sabó», a través del qual qüestiona la convivència, de vegades difícil, entre mestre i alumnes, tot seguint el fil de la cultura popular i més en concret la fabricació de sabó, sempre en busca d’una realització personal que ens ha de portar a la llibertat ansiada. «La fugida», d’Albert Hernández i Xulvi, és la història d’un home que vol canviar de vida, abandona a la dona i el fill i s’ajunta amb una parella que acaba de conèixer que estan a punt de salpar amb el seu vaixell. El relat no perd l’interès, amb un final inesperat, molt original. Tanca el recull «A cobert», de Jordi Espinach, un relat ben elaborat que juga a confondre el lector, sobre una colònia d’animals —no desvetllarem quins—, que ens parla de com de difícil es pot fer la convivència amb els humans.
El llibre porta, al final, una xicoteta biografia de les autores i els autors, molt d’agrair perquè ens permet conèixer-ne la trajectòria i seguir-la d’ara endavant si no la coneixíem. Deixa’m que et conte és, en definitiva, una bona mostra de la narrativa actual, amb veus molt interessants que caldrà tindre en compte. Tant de bo estiguem davant d’una primera edició de moltes més del premi Arnau Llibertat, perquè el resultat paga la pena.