Els estels vistos de prop
Autoria: Víctor Alexandre
Títol: Jo no volia ser Rita Hayworth
Editorial: Bromera, Alzira, 2023
Pàgines: 111
Fer memòria escènica
Autoria: Aïda Ayats (ed.)
Títol: Dramaturgues de postguerra. Deu autores de l’escena catalana 1946-1965
Editorial: Arola Editors, Tarragona, 2023
Pàgines: 496
Ensumar-nos el perill
Autoria: Lluïsa Cunillé
Títol: El gos
Editorial: Arola Editors, Tarragona, 2023
Pàgines: 68
100 de Caràcters
La revista de llibres Caràcters ha arribat, no diré que contra tot pronòstic, però sí amb certes dificultats al llarg de la seua història i de les diverses etapes que ha travessat, al número 100. Una xifra simbòlica, potent, ineludible, que cal celebrar, agrair i reconéixer. En aquest país nostre on, actualment, la cultura en català és menystinguda i atacada per una part considerable de l’esfera política no ens sobra cap reconeixement. Caràcters ha estat sempre un espai de trobada per a intel·lectuals, assagistes, novel·listes, poetes, homes i dones de teatre, professionals de l’edició i la traducció, [...]
Camacuc: la revista que fa riure i pica l’ullet al poder
En el remot any de 1984, va sorgir del no-res, com un superheroi en plena lluita contra la monotonia, el formidable projecte que avui coneixem com a Camacuc. Un grup d’atrevits mestres i defensors valents de la cultura i l’educació, es van ajuntar amb ànimes intrèpides relacionades amb l’ensenyament, i van fer un crit al món: «Avancem, que els xiquets i les xiquetes mereixen riure i aprendre en valencià!». I així, com qui llença un còmic al món, va veure la llum el Camacuc número 0 un dia de juny. Fou una peça mestra, amb aquella girafa [...]
Cent de Caràcters
L’article de Vicent Alonso inclòs en aquest número 100 remunta la prehistòria de la revista fins a l’any 1986 amb la iniciativa seua i la de Pasqual Alapont, Ramon Guillem i Enric Sòria de llançar des de l’editorial 3i4 la revista Daina. La primera època de Caràcters, el 1992, seria ja un segon intent que esdevindria llavor del definitiu naixement de la revista el 1997, publicada per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, vinculada ja, per tant, a la Universitat, i la vida de la qual arriba fins hui, fins a aquest número 100. Si he de ser [...]
Tot l’enyor de Caràcters
Un dia t’arriba un àudio per WhatsApp (com ha canviat la vida) i et demanen, in extremis, amb urgència (en l’àmbit periodístic, hi ha coses inamovibles) un article sobre la revista Caràcters, en qualitat d’exdirector... I es precipita sobre tu una tartera de pedres que et cauen a sobre i et lapiden, un munt de records adherits com els fòssils a una època que et sembla remotíssima. Records d’una era plistocènica, durant la qual es produïen glaciacions laborals diverses (en la meua persona) i l’ésser criticus que jo pretenia ésser (també sense l’apel·latiu) maldava per fer un periodisme [...]
L’escriptura, un autoretrat en moviment
Edith Wharton, Colum McCann, Annie Dillard, Vanni Santoni, Marguerite Duras, Carson MacCullers, Helen Garner, Vivian Gornick i Natalia Ginzburg, entre molts altres autors, han escrit llibres al voltant de l’escriptura. Cap d’aquests proposa un mètode infal·lible per a l’èxit literari, però són llibres honestos, plens de lucidesa, de reflexions i d’idees que qualsevol aspirant a escriptor faria bé de llegir. Segons Joan Didion ens expliquem històries per poder viure. I no li falta raó, perquè cada vegada que ens expliquem o escrivim una història vivim una vida, i cada vegada que aprenem una llengua tornem a [...]
El miracle de la novel·la valenciana
El miracle de la novel·la valenciana iniciat a partir de la segona meitat dels anys noranta es consolida visiblement i notablement amb tota la producció novel·lística posterior, ja en les dues primeres dècades del segle XXI. D’una banda, com ja vam dir en la primera part d’aquest article, companys generacionals dels primers novel·listes dels anys vuitanta, s’incorporen, a poc a poc, a la nòmina de narradors amb novel·les molt dignes de destacar com, per exemple, les dues últimes de Tomàs Llopis, Indòmit i Cremareu aquesta carta, o com les d’Elvira Cambrils que a partir de l’any 2010, [...]
Castell negre, de Renada-Laura Portet, premi Víctor Català 1981
Castell negre és el primer llibre de la trajectòria literària de Renada-Laura Portet i és el que estimava més de tots. Deia que era l’obra de què se sentia més orgullosa. En gran part és autobiogràfic. Està format per onze narracions i un text de comiat seu, en què explica què suposa escriure en català a la Catalunya del Nord. De totes les narracions, n’hi ha tres que estimava especialment. Deia que es quedaria amb aquestes tres narracions si hagués d’escollir d’entre tota la seva producció literària: «El clavell», «Tramuntana» i «La casa del notari». És una [...]