Castell negre és el primer llibre de la trajectòria literària de Renada-Laura Portet i és el que estimava més de tots. Deia que era l’obra de què se sentia més orgullosa. En gran part és autobiogràfic. Està format per onze narracions i un text de comiat seu, en què explica què suposa escriure en català a la Catalunya del Nord. De totes les narracions, n’hi ha tres que estimava especialment. Deia que es quedaria amb aquestes tres narracions si hagués d’escollir d’entre tota la seva producció literària: «El clavell», «Tramuntana» i «La casa del notari». És una narrativa que traspua modernitat, amb trets simbolistes, amb erotisme, on la pintura i la música hi tenen un paper molt important i on plasma temes com l’homosexualitat o les relacions de parelles amb una gran diferència d’edat.
El marit de Renada-Laura Portet, Jean Portet, va dibuixar la portada de Castell negre, que representa el Castell negre de Paul Cézanne, la residència del pintor, que Cézanne va pintar el 1906.
Un any més tard de la publicació de Castell negre, el 1982, Renada-Laura Portet treu a la llum la seva pròpia traducció al francès del recull de narracions, Chateau Noir, que publica l’editorial de Perpinyà Éditons du Chiendent.
El 2017, amb motiu dels noranta anys de l’escriptora, l’editorial l’Emboscall revisa l’edició de Castell negre, en corregeix l’ortografia i el reedita. Actualment, per tant, es pot trobar a les llibreries.
El 1981 Castell negre va guanyar el premi Víctor Català de narracions davant d’un jurat presidit per l’escriptora Maria Aurèlia Capmany i amb Leandre Amigó, Víctor Mora, Joan Rendé i Joan Casas, com a secretari. Obté el premi amb tres vots per davant del recull de contes Les alveolars a la Romània, de Francesc Sales i Coderch, que queda finalista amb dos vots. El premi Víctor Català anteriorment l’havien guanyat escriptores com Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Isabel-Clara Simó i Margarida Aritzeta. Va ser creat el 1953 per l’Editorial Selecta i Caterina Albert el va finançar en part.
El periodista Xavier Febrés, va publicar en el diari Avui del 15 de desembre de 1981, un article en què, amb el títol «El premi Víctor Català, de contes, s’edita a Perpinyà», en què elogiava l’obra literària de Renada-Laura Portet. Per la seua banda, Xavier Febrés va prologar Castell negre.
Febrés diu:
«Amb el premi Víctor Català, Renada-Laura Portet confirma la seva contundent irrupció a les lletres catalanes, després d’haver guanyat el passat mes d’abril el I Premi Vila de Perpinyà (ex aequo amb Agustí Bartra), el premi Biblioteca Catalana de Perpinyà 1980, d’haver-se classificat en el premi Josep Pla 1980 organitzat a Barcelona per Edicions Destino, el premi Puig i Llançà 1981 de Figueres, etc. En anys anteriors ja havia obtingut el premi del President de la República als Jocs Florals de Perpinyà (1974) i la Flor Natural de la Ginesta d’Or (1976).
Nascuda als confins catalano-occitans de Sant Pau de Fenollet, va viure durant molts anys a París, Poitiers i Algèria, com a professora de literatura, abans de tornar al país l’any 1967. Actualment és professora de castellà i de català al Liceu Aragó de Perpinyà».
La recepció del llibre a la premsa va ser molt bona. El 1981, malauradament, però, el jurat del premi Víctor Català va decidir retirar el premi a Renada-Laura Portet perquè el llibre va sortir publicat a l’editorial Éditions du Chiendent. Segons la documentació conservada a la Biblioteca de Catalunya, en el fons de l’Editorial Selecta, sobre aquella edició del premi, les bases deien que el recull de narracions presentat no podia tenir cap vincle amb cap editorial, ja que l’Editorial Selecta era la responsable de publicar l’obra guanyadora.
Castell negre és una obra moderna, pel que fa a les tècniques narratives i la temàtica i d’una gran qualitat literària. El mateix any que publica Castell negre, el 1981, rep el premi Vila de Perpinyà per Els noms de lloc del Rosselló, que va ser la seva tesi de doctorat. Als anys vuitanta, Renada-Laura Portet publica la novel·la L’escletxa, el 1986, finalista del premi Sant Jordi, el 1983, i la novel·la El metro de Barcelona, finalista del premi La Piga, el 1988. El 2002 és finalista del premi Josep Pla per Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de la Rosa Gratacul, publicat a Destino el mateix any. Els anys noranta, treu a la llum la major part de la seva poesia a l’editorial Columna: Jocs de convit (1992) i Una ombra anomenada oblit (1992) i el 1994, El cant de la Sibil·la a Roger de Belfort. Cultiva tots els gèneres literaris, esdevé una investigadora destacada en onomàstica catalana i viu una vida de «catalana» a la Catalunya del Nord, dedicant-se a la docència al Liceu Aragó, on fa classes de català i castellà i on aconsegueix implantar l’assignatura de català, i a la Universitat de Perpinyà, els últims anys del seu camí acadèmic, on és professora de gramàtica històrica espanyola. El 2004 rep la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria com a escriptora, investigadora i professora.