Parlar d’allò que parla
Autoria: Antoni Defez
Títol: De la pròpia veu a la veu pròpia
Editorial: Edicions del Bullent, Picanya, 2022
Pàgines: 142
Gràcies que elles sí que ho van escriure
Autoria: Diverses autores
Títol: Les dones i la literatura catalana
Editorial: Peu de Mosca, 2022
Pàgines: 136
I tot era possible
Autoria: Vicent Palacios
Títol: Quan ho teníem tot per fer
Editorial: Institució Alfons el Magnànim
Pàgines: 181
Timothy Towell com a excusa
Autoria: Xavier Serra
Títol: El vicecònsol
Editorial: Afers
Pàgines: 198
Russ o les raons d’un cànon masculí
Autoria: Joanna Russ
Títol: Com destruir l’escriptura de les dones
Editorial: Raig Verd, traducció de Míriam Cano, 2022
Pàgines: 246
Evaporació o solidificació
Autoria: Antoni Rubio i Reverter
Títol: Valencianisme líquid
Editorial: Editorial 3 i 4, València, 2022
Pàgines: 219
Assajos sobre el temps i sobre l’escriptura
Autoria: Vicent Alonso
Títol: Camins que el temps no esborra
Editorial: Afers
Pàgines: 409
La narrativa d’Antoni Vidal Ferrando
Introducció Segons el meu parer, un dels majors problemes dels estudis literaris, tant si són acadèmics com si no ho són és la tendència, cada dia més acusada, a la catalogació. La tendència a centrar una gran part dels esforços de qui analitza una obra o un autor en la seva etiquetació.Talment com si, convertits ens entomòlegs, la funció i l’objectiu fonamental d’un estudi literari consistís a aconseguir posar-hi una etiqueta, a adscriure l’obra o l’autor en una categoria determinada. I, com més específica, millor. Com si pràcticament en reeixir-hi, ja tinguéssim la major de la feina [...]
Els mundos de Rafa Gomar
Tant si és per a ús privat com si té la funció de projectar una imatge pública de l’autor, tant si serveix de camp d’experimentació com si fa la funció de magatzem o de recordatori, el dietari ho accepta tot. Per això hi ha qui l’aprofita per a propinar als lectors la llista de la compra, mentre que altres fan assaig de molta volada, alguns resumeixen la seua autobiografia, molts practiquen el narcisisme i uns quants intenten convertir aquest marc polivalent en bona literatura tot barrejant les incomptables possibilitats que ofereix. Els tres dietaris que ha [...]
Passen els dies
En una entrevista publicada a la revista Micro un llunyà 2007, Rafa Gomar es declarava un narrador contumaç d’històries i cròniques. Qualsevol ocasió servia per relatar als companys la relació del dia, les activitats, algunes anècdotes... En la foscor de la solitud, escrivia poemes. Dotat d’un excel·lent poder d’observació, ha conreat diversos gèneres de l’arc literari: poesia, narrativa curta, novel·la, dietaris... de tots els quals volem centrar-nos en la narrativa curta. Al poema germinal quasi narratiu, I nosaltres, com la pols, dormíem dins d’un calaix, integrat en la seua primera publicació ‒mixturava poemes i relats breus‒ [...]