Cèlia Nadal i Pasqual és investigadora en literatura i professora de Llengua i traducció catalana a la Università per Stranieri di Siena, on anteriorment havia treballat al projecte «Letteratura catalana e letteratura italiana: il medioevo e il modernismo. Incontri, traduzioni, scambi» (IP P. Cataldi). També ha fet tasques de recerca i docència a la Universitat Pompeu Fabra, a la Universitat de Còrdova i a la Université de Montréal. És doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, 2014) on va defensar la tesi «Fosca Blanca. L’obscuritat poètica en Ausiàs March, Luis de Góngora i Eugenio Montale» (dir. J. M. Micó). Ha publicat monografies sobre Ausiàs March (Einaudi, 2020) i Luis de Góngora (Pacini, 2020). Entre els seus interessos destaquen la traducció, els estudis comparats, els estudis ibèrics, els estudis de gènere i la literatura de l’àmbit català i italià. És la presidenta de l’AISC i directora del Centre-CAT.
- Quin és l’estat actual dels estudis de català a Itàlia? Quins suports reben?
Els estudis de català a Itàlia presenten una situació contradictòria. És una situació vivaç, i amb diversos focus de dinamització; però que pateix una anomalia estructural. Hi ha molt bona saba i un interès —en part històric i en part fruit d’una renovació— que en garanteixen una pervivència cultural i intel·lectual, tant de la recerca com de la didàctica. Ara bé, des del punt de vista institucional, la situació és anòmala. D’una banda, existeixen suports institucionals que no totes les llengües estrangeres poden donar per descomptats. Per exemple, la tasca de l’Institut Ramon Llull que finança docents de català a les universitats no és una pràctica habitual en la major part de llengües que s’ensenyen. D’altra banda, però, hem de pensar que aquest suport és per compensar eventuals mancances d’estructuració institucional dels estudis mateixos a certs països estrangers. A Itàlia els estudis catalans no disposen d’un sector científic disciplinari propi ni un encaix clar dins dels altres sectors. Això dona com a resultat dificultats de reclutament i de desenvolupament de les carreres dels catalanistes.
- Quins són els principals reptes de la catalanística a Itàlia?
S’hauria d’avançar vers una normalització institucional perquè sense aquestes premisses s’està condicionat per dinàmiques de resistència o militància. Són actituds lloables i interessants que poden produir resultats molt creatius, però no podem oblidar que l’altra cara de la moneda és la negació d’un estatus de desenvolupament normal.
- Un dels organismes més importants és l’AISC (Associazione Italiana di Studi Catalani) que està en procés de renovació, per exemple amb projectes nous, una major voluntat d’arribar als joves investigadors, una pàgina web nova i més presència a xarxes. Com funciona l’AISC? Quin és el seu paper?
L’AISC és una associació, una estructura de participació democràtica, amb una història interessant. Neix de la consciència dels estralls del franquisme sobre la diversitat lingüística i cultural de l’estat espanyol, i de la necessitat de valoritzar el català com a sector atacat i perjudicat per raons històriques. Durant tots aquests anys, l’AISC s’ha consolidat com a associació acadèmica, ha fet de punt de reunió dels catalanistes a Itàlia i també ha involucrat estudiosos i estudioses que venien d’àmbits com ara la filologia romànica, l’hispanisme plural, la traductologia, la literatura o les ciències polítiques. A més, des del mandat de la junta anterior, presidida per Nancy De Benedetto, s’ha passat d’una trobada cada tres anys (el Congrés de final de mandat) a una trobada anual i s’han engegat un seguit d’iniciatives per millorar la comunicació (la responsable és na Paula Marquès) i de projectes que estan particularment dedicats al relleu generacional. Un d’aquests és el projecte joves.
- Quines són les principals línies i objectius d’aquest projecte? Quins objectius es volen assolir?
El projecte joves de l’AISC, que s’ha fet amb la col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i el Centre CAT d’estudis catalans de Siena, crida en causa i selecciona catalanistes que treballen a Itàlia i que es troben a l’inici de la carrera o que encara no tenen un rol consolidat a la universitat. La primera edició ha consistit en un projecte de traducció per a una antologia genealògica de poetes dones de les Illes Balears i italianes contemporànies. D’aquí n’ha sorgit un resultat material: la publicació del volum Non era amore (a cura d’E. Forgetta, Guida Editori, 2023).
- Quins objectius s’hi volen assolir?
Principalment, enfortir el pacte generacional. Ens trobam que hi ha una generació que s’està jubilant i constatem que costa formar noves carreres. El projecte vol facilitar i reconèixer l’activitat d’aquestes persones, i formar una comunitat transgeneracional.
- Quina relació té l’AISC amb les institucions italianes?
L’AISC està sempre a disposició de les universitats italianes que vulguin acollir o coorganitzar esdeveniments, o obtenir qualsevol mena d’assessorament sobre la inserció dels estudis catalans en les respectives seus. Si és cridada en causa, l’associació pot fer de mediació entre universitats italianes interessades en la catalanística i altres institucions catalanes, com per exemple l’Institut Ramon Llull. Es relaciona, també, amb la Delegació del Govern a Itàlia, que tot i ser catalana té seu física a Itàlia, i participa en les reunions del CUN (Consiglio Universitario Nazionale), una institució que fa de cadena de transmissió entre l’àrea d’humanitats i el Ministeri d’Universitats a Itàlia.
- Parlem ara de la revista Riscat.
Riscat (Rivista Italiana di Studi Catalani) es va fundar el 2011 i, tot i que hi ha altres revistes amb una sensibilitat especial pels estudis catalans (com Rassegna Iberistica de la Università Ca’ Foscari de Venècia) és la revista italiana que se centra pròpiament en els estudis catalans. A part de la bona indexació, presenta estàndards alts de qualitat. En vull destacar la quantitat de ressenyes publicades a cada número. Cal reivindicar que la ressenya no és un gènere menor i tenir cada any les ressenyes de Riscat ofereix un panorama de les novetats en el camp de la recerca molt valuós. L’edició és en paper, per bé que crec que seria interessant explorar altres vies d’accés adjuntives (en línia) als continguts.
- Tornem a Siena, on fa poc es va inaugurar el Centre Cat. D’on sorgeix la idea?
El Centre va ser una iniciativa del mateix rector de la Università per Stranieri di Siena (UniStraSi) que, quan va arribar el moment de revisar l’acord que tenien amb l’Institut Ramon Llull, va pensar que s’havia d’assumir el lector de català a temps complet (com la resta de lectors d’altres llengües) i que el suport extern que es rebia es podia convertir en la creació d’un centre d’estudis catalans a Itàlia cofinançat entre l’Institut i la universitat. És un centre de recerca i de divulgació de llengua i de cultura.
- Quines són les principals línies del centre?
El Centre està obert a iniciatives diferents i a ocasions particulars com l’any d’un escriptor o la visita d’un estudiós; tanmateix, planteja tres línies principals d’actuació. La primera és «El projecte alguerès», una zona no sempre ben integrada en la catalanística tot i ser l’única on es parla català a Itàlia. Actualment, a Sardenya hi ha hagut canvis en la legislació i l’ensenyament de la llengua catalana als instituts i en la formació dels docents de català; però manquen algunes estructures importants, com la construcció d’una certificació lingüística amb totes les garanties de qualitat. La proposta és doble: fer una recerca des del punt de vista de la lingüística i estrènyer llaços amb el fenomen del català a l’Alguer. La segona línia està dedicada a Mercè Rodoreda. Es tracta d’una figura amb una difusió important a Itàlia (visible amb el gran nombre de traduccions), però amb una transmissió que no ha superat el sostre de vidre del cànon internacional. De fet, hi ha la possibilitat de fer un congrés gran dedicat a Mercè Rodoreda el 2025. Així mateix, partint d’aquesta figura emblemàtica de la literatura catalana moderna, volem treballar sobre les genealogies entre narradores del segle XX (tot i que no només) i, particularment, les relacions italo-catalanes (ara, per exemple, està en marxa un contracte postdoctoral sobre aquest tema que porta a terme Irene Zurrón). L’última línia és el «Projecte Ausiàs March», ja que, com que preexisteix una tradició d’estudis d’aquest poeta a Itàlia, també és una manera de mantenir viu tot el filó medieval.
- Quins projectes més es troben en marxa ara?
Estem treballant amb altres estratègies d’intercanvi i, segurament, obrirem una línia d’acollida d’investigadors visitants, així com en sentit contrari, de catalanistes del Centre o d’Itàlia que vulguin tenir una experiència de formació amb un retorn d’investigació a Itàlia.
- Què podem dir als futurs estudiosos de la catalanística?
Els convidaria a fer pinya a través de l’acció associativa: a participar i a fer propostes. Cal fer xarxa i romandre actius.