Mai es parlarà prou de la tasca que fa Sembra Llibres i com d’orgullosos podem estar al País Valencià perquè existisca. I no només per la qualitat del seu catàleg, sinó també per la sensibilitat, el compromís i la marcada tendència a editar llibres oportuns i necessaris. Va ser el cas el 2020 de Palestina. Una història essencial, de Jorge Ramos Tolosa, professor d’història contemporània a la Universitat de València i especialista en el tema, i ho va tornar a ser la reedició actualitzada i ampliada apareguda en desembre de 2023 amb un postfaci per donar compte dels fets esdevinguts des d’octubre passat.
En un moment en què tothom parla amb molta alegria d’atacs terroristes per parlar dels fets del 7 d’octubre i on a alguna gent que parla i escriu la nostra llengua se li fa més difícil parlar de genocidi i de neteja ètnica per a definir el que l’estat d’Israel està perpetrant des d’aleshores, és realment molt necessari un llibre com aquest que conta de manera clara, entenedora i molt documentada la història des del començament, des que Palestina era una part de l’Imperi otomà i començà l’arribada de jueus sionistes que somniaven amb el retorn a la terra promesa, alguns d’ells amb la intenció manifesta de fer fora els que ja estaven allà sota el lema trampós aquell del poble sense terra per a una terra sense poble. I com aquell projecte va anar agafant embranzida sota l’administració britànica posterior, i encara més després de la Segona Guerra Mundial fins a acabar amb la independència de l’estat d’Israel el 1948 i la Nakba que la va inaugurar, és a dir l’inici de la neteja ètnica, de l’assassinat de palestins i palestines, el seu desplaçament forçat, la destrucció del seus pobles i la seua substitució per colons jueus sionistes arribats de diferents llocs del món. Un llibre com aquest posa context al present, i mostra de manera incontestable com tot no va començar el 7 d’octubre.
Però són moltes més les coses que queden clares després de la lectura del llibre que, a banda d’altres virtuts, és molt llegidor. Per exemple, que si els sionistes originals i els posteriors van rebre el suport europeu —i dels Estats Units— és perquè no deixa de ser un dels seus projectes colonials. En aquest sentit que participe en el festival d’Eurovisió no és un fet tan anecdòtic com podria semblar. També que el concepte de nació que dona sentit a l’estat d’Israel i el defineix és dels més estrictament ètnics que es puga pensar i haguera sigut sens dubte el malson del vell Hans Kohn. Els palestins que viuen a territori d’Israel, com per exemple a Jerusalem, poden tindre la residència, amb drets restringits, però mai la nacionalitat. Qualsevol persona amb origen jueu que s’establisca a Israel l’obté automàticament. També queda clar que des del començament el projecte complet és l’ocupació total de Palestina i el desplaçament i la substitució de la població per colons jueus sionistes, el que ve a ser una vertadera neteja ètnica. A la Nakba original seguiren diferents ocupacions de terres i destruccions de pobles acompanyades de tant en tant amb matances a Palestina i fins i tot de refugiats palestins en altres països, com ara el Líban. El que s’està vivint a Gaza actualment davant la passivitat occidental és un episodi més en aquest sentit, i no cap fet excepcional.
El llibre també fa una història de la resistència palestina, dels seus diferents intents d’organització, dels canvis estratègics i dels èxits i de les derrotes. Probablement el major dels èxits siga la voluntat de persistència malgrat tot, la resistència de la identitat i de la memòria i que és la resistència mateixa de les oliveres. És molt interessant també com Ramos Tolosa es deté a assenyalar el protagonisme de les dones en molts dels projectes resistents, des de les dones reunides a Acre el 1903 a Ahed Tamimi, una manera documentada de posar en ridícul totes les bestieses que els amics —i les amigues— del genocidi amollen en les xarxes socials. I llegit tot seguit impressiona recordar les diferents gesticulacions amb les quals la comunitat ha deixat fer l’estat d’Israel i ha acabat validant de manera explícita o tàcita els fets consumats, especialment gràcies al dret de vet al Consell de Seguretat de l’ONU que ha fet que amplis consensos sobre la legitimitat de les reclamacions palestines hagen quedat en no-res.
I no només això. Cal també contextualitzar l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, fet des d’una Franja de Gaza que feia anys que s’havia convertit en un enorme camp de concentració. Cal recordar, per exemple, que el seu aeroport va ser destruït per Israel l’any 2001.
En resum, un llibre que cal llegir, per entendre el que està passant i per a copsar la magnitud històrica del patiment del poble palestí, de la injustícia sostinguda a la qual ha estat sotmés. També la magnitud enorme de la seua dignitat. Un llibre per nodrir i fonamentar la solidaritat, amb raó i amb afecte, de poble a poble, de país de l’olivera a país de l’olivera.