Autoria: Núria Sara Miras Boronat
Títol: Filòsofes de la contemporaneïtat
Editorial: Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2023
Pàgines: 428

Sovint, l’opressió i el menyspreu poden esdevenir motors de canvi i de lluita. Així ho demostren les filòsofes del present llibre. I de la necessitat de veure’s representada en un àmbit predominantment masculí neix Filòsofes de la contemporaneïtat, de Núria Sara Miras Boronat. La manca de referents femenins al llarg de la història del pensament converteix aquest llibre en un instrument indispensable per construir una història de la filosofia més justa i democràtica.

Fet i fet, el volum es troba a mig camí entre la història i la filosofia, ja que barreja, en tot moment, explicacions de les reflexions de les diferents autores amb una il·lustració i anàlisi del context històric per arribar a tocar les vides personals de cadascuna de les pensadores examinades. Només cal fullejar el llibre per entendre que el treball de documentació, estudi i síntesi que hi ha al darrere és immens.

Amb una escriptura planera, però profunda, Miras Boronat ens guia per la vida de sis autores que han marcat la història del pensament i que han esdevingut referents per les seves contribucions de caire feminista, antiracista i democràtic. Amb ella, aprofundim en el coneixement d’uns noms que han aconseguit arribar fins a nosaltres tot i no trobar-se als manuals i llibres de filosofia clàssics. Des del segle XIX fins al XXI, coneixem les vides i lluites de sis autores, que, cadascuna a la seva manera i al seu temps, han lluitat per obtenir drets i representació política universal.

El llibre comença amb Jane Addams, que va apostar per una reforma moral de la societat a través d’una proposta trencadora, innovadora i experimental com la Hull-House, que va millorar les vides dels veïns i veïnes del barri i va esdevenir un laboratori sociològic sense precedents. Continuem amb Charlotte Perkins Gilman, que llança un missatge a mig camí entre la sociologia i la biologia, atacant de manera contundent l’androcentrisme i, criticant, en última instància, la institució del matrimoni, atès que consolida la desigualtat entre homes i dones. Molt probablement, Judith Shklar és, per a molts de nosaltres, el gran descobriment i la gran sorpresa del llibre. A l’ombra de l’altra gran filòsofa política, Hannah Arendt, Shklar es pregunta si podem pensar una forma col·lectiva de fer política després de la Shoah. La seva aportació va consistir en la possibilitat de pensar la justícia de forma negativa, és a dir, apel·lar al sentit intern d’injustícia, per interpretar la política segons la perspectiva de les víctimes. I després ve Angela Davis, una filòsofa i activista amb una vida fascinant i admirable, que ha portat el seu pensament a la pràctica, encarnant la lluita per la representació política i l’obtenció de drets de dones, negres i presos. Com a filòsofa de la interseccionalitat i abolicionista de les presons, és el gran referent de l’activisme de la segona meitat del segle XX. I el testimoni passa a Audre Lorde, una gran poeta que va enfrontar-se a l’odi del racisme, del sexisme i de l’homofòbia i va combatre l’estigma del càncer amb amor i il·lusió, posant les emocions al centre de la política i de les relacions i desenvolupant una ètica de l’eròtic. Finalment, Vandana Shiva, amb la seva ètica ecològica, ens obliga a repensar la ciència i la postura colonitzadora europea i a apostar per un altre paradigma econòmic que només podrà arribar del Sud global.

La lectura que ens ofereix Núria Sara Miras Boronat ens mostra que totes aquestes pensadores, a partir de diferents posicions i vivències, a partir de diferents moments històrics i polítics, han fet de la pròpia existència una vida de lluita contínua i d’activisme. Així, han desitjat un món millor i més just, ja sigui ancorat als primers feminismes, o bé lligat a la lluita antiracista, abolicionista, o vinculat a l’ecologisme: totes, cadascuna a la seva manera, han lluitat per un món més democràtic. El seu llegat és innegable, i els seus discursos i les seves posicions encara són —hem d’afegir: «malauradament»— vigents i indispensables. Per això, llegir-les és, per a tots nosaltres, una tasca obligada.