La revista de llibres Caràcters ha arribat, no diré que contra tot pronòstic, però sí amb certes dificultats al llarg de la seua història i de les diverses etapes que ha travessat, al número 100. Una xifra simbòlica, potent, ineludible, que cal celebrar, agrair i reconéixer. En aquest país nostre on, actualment, la cultura en català és menystinguda i atacada per una part considerable de l’esfera política no ens sobra cap reconeixement. Caràcters ha estat sempre un espai de trobada per a intel·lectuals, assagistes, novel·listes, poetes, homes i dones de teatre, professionals de l’edició i la traducció, artistes, polítics, periodistes, docents, crítics, és a dir, persones preocupades per totes les qüestions relatives a l’ecosistema literari i relacionades directament amb la vida dels llibres, és a dir, amb la vida. A través d’aquesta finestra sempre s’ha donat prioritat a la literatura creada en el País Valencià, sense perdre mai de vista però, l’horitzó comú. El nostre patrimoni lingüístic, literari i cultural ha circulat amb vigor i fluïdesa per les pàgines de la revista des dels seus inicis, fent de Caràcters un territori sense fronteres. I sabem que això suposa un gran esforç, perquè vivim dins d’una cultura fragmentada que no sempre és capaç de tenir una mirada total sobre la —pròpia— realitat. Malgrat tot, Caràcters ha sabut fer dialogar veus, gèneres, territoris i generacions, amb la voluntat de reflectir sense cap mena de complex la riquesa i el potencial de la nostra literatura.
En aquests anys de celebracions —Any Vicent Andrés Estellés, que la Generalitat valenciana ha decidit no celebrar oficialment; Any Àngel Guimerà; Any Montserrat Vayreda i Any Joan Salvat i Papasseit—, considere que Caràcters també mereix un reconeixement per part de les institucions universitàries i del món de la cultura. Per això dedicaré aquest espai privilegiat que se m’ha atorgat a donar les gràcies. En primer lloc, a totes les persones que han dedicat el seu talent i el seu temps al llarg dels anys per a poder publicar-la regularment: des de les diverses direccions i redaccions fins a totes i cadascuna de les persones que hi han col·laborat de forma puntual o més extensa al llarg del temps; sense oblidar les persones encarregades de la correcció, maquetació i distribució. En segon lloc, a totes i tots els escriptors que conreen i s’estimen el català, ja que les seues obres ens han permés entendre més i millor el moment històric que ens ha tocat de viure. Òbviament, ací també hi ha una menció especial per a les editorials que ens ofereixen altres veus, tradicions i mons possibles a través de traduccions. En tercer lloc, a totes les persones enamorades de la lectura que fan dels llibres el seu cau, oasi i refugi per a la calma o la lluita —segons convinga.
Com a exdirectora de Caràcters, soc conscient que podria haver dedicat aquesta pàgina a reflexions sobre la meua escriptura, activitat literària, acadèmica, etcètera. Tanmateix, no volia deixar passar aquesta oportunitat —que m’honora profundament— per a recordar que si hem arribat fins ací, és per la constància i l’estima profunda que ha sabut concentrar i focalitzar Caràcters al voltant de la llengua i la literatura catalanes. És una revista única i inclassificable, precisament per açò, és el meu —el nostre— deure celebrar-la, homenatjar-la i reivindicar-la. Llarga vida a Caràcters!