A deu metres sota terra comença i acaba l’última novel·la de Muriel Villanueva, Un pianista en un celler, publicada recentment per Sembra. Aquesta obra submergeix el lector en les profunditats del celler d’una típica família vinicultora del Penedès i ens revela els seus secrets al llarg de quatre generacions, que se succeeixen des de l’esclat de la Guerra Civil fins a l’actualitat. El que, en un principi, sembla una família comuna i corrent, però, no té res de típica, ja que a mesura que ens infiltrem més i més en les vides dels personatges, es converteix en un enigma apassionant que capgirarà radicalment la percepció del lector en el transcurs des de la primera pàgina fins a l’última.
El lector té l’oportunitat d’acompanyar les dues branques de la família Verol en històries que es creuaran i se separaran amb el pas dels anys. L’Ordal i la Guàrdia són les dues germanes bessones que encapçalen l’arbre familiar i cadascuna d’elles viu en una de les llars de la família, cadascuna de les quals queda lligada a una part de la riquesa i el llegat familiar, que inclou també les vinyes. Una és tant de sa casa i l’altra, tant de la vinya. La família, però, es veu obligada a reunir-se al complet quan l’exèrcit republicà construeix, al costat de la masia de la Guàrdia, un refugi antiaeri. Així, la Guàrdia, la seua filla i el seu gendre es refugiaran a la casa del poble amb la germana, el marit, el fill i la seua dona. Germanes, cunyats, cosins, un jove pilot republicà i més gent del poble s’amaguen al celler de can Verol durant llargues nits de bombardejos per part de l’exèrcit de Franco, en què la música del piano tractarà de calmar els ànims inquiets. És durant aquest període que es forja una història d’amor i una nova vida. En acabar la guerra, el mateix 1939, la nit de Nadal, naix un nou descendent de can Verol embolcallat en un secret, segellat per un pacte de foc, que fermentarà durant dècades. Quan la gran Veritat isca a la llum, es trencaran llaços de sang, es desenterraran els ossos de la memòria i l’arbre familiar s’enfortirà.
Un dels aspectes més destacats d’aquesta obra és la mestria amb què Villanueva fa servir els salts temporals, una tècnica narrativa amb la qual aconsegueix mantenir el misteri i l’emoció fins a les últimes pàgines de la novel·la. A través d’aquest viatge en el temps, som testimonis d’esdeveniments que ocorren en èpoques diferents, la qual cosa agrega profunditat i complexitat a la trama. És així com els secrets familiars es revelen, a foc lent, mantenint el lector intrigat i ansiós per descobrir la veritat. Una altra tècnica que destaca en aquesta obra és el monòleg interior. En cada capítol, ens endinsem en la ment d’un personatge diferent. Aquesta aproximació introspectiva ofereix una visió més íntima dels protagonistes i ens permet conèixer els seus pensaments, pors i desitjos més profunds. Així es crea una connexió emocional entre nosaltres, els lectors, i ells, cosa que fa la història més absorbent.
Un pianista en un celler és una obra literària que ens ofereix una exploració profunda de les relacions entre personatges plens de matisos al llarg del temps. És una lectura captivadora per als amants de la narrativa amb una dosi d’intriga. Una novel·la plena de bifurcacions: el vi i la música, el cos i l’ànima, la vinya i el celler, l’Ordal i la Guàrdia… Una narració que té regust de sumoll i de garnatxa, i notes de fusta de piano i de violoncel, arrelada a la terra i amb branques que toquen el cel. Una novel·la plena d’amor, de passió, de dolor, de venjança i d’Història. Una crònica familiar de la qual l’autora ens entrega fragments pacientment per tal que siguem nosaltres els qui construïm el trencaclosques de la família Verol. Muriel Villanueva ha creat una obra que es tanca en un cercle perfecte i que perdurarà en la memòria dels lectors com una narració rica i evocadora que ens recorda la importància de connectar amb les arrels i els lligams familiars i de preservar els records i les històries que ens defineixen i donen significat a les nostres vides. «No vull perdre l’aroma de les meves arrels, de les arrels dels ceps i del roure francès, l’aroma de la fermentació i de l’envelliment».